Capdepera, a l’ull de Biel Flaquer

CapdeperaL’Ajuntament de Capdepera i la família Flaquer-Terrasa han signat un acord de cessió a l’Arxiu Municipal del fons documental fotogràfic particular de Biel Flaquer Terrasa (1937-2009). La seva obra ha seguit el mateix camí que el d’altres artistes locals que treballen la imatge. Aquest és el cas de Toni Flaquer i Jaume Tous, que en el seu moment també donaren les seves col·leccions a l’Arxiu, per tal que formassin part del patrimoni cultural públic.

De professió hoteler, Biel Flaquer va viure l’evolució d’un temps del qual captà instants i moments que semblen perduts en el temps. Una llarga passejada pel pont que separa el món rural gabellí del món turístic. A la vegada, la seva curolla fotogràfica revela que coneixia cada pam de la comarca del Llevant.

Els àlbums retraten gairebé tota la segona meitat del segle XX a Capdepera, però també les seves excursions arreu de l’illa, els nombrosos viatges a Andalusia i per més de mig Europa... “Molta gent el recorda amb la màquina penjada a l’espatla. Quasi mai sortia de passeig o al carrer sense endur-se-la”, rememora la seva vídua, Juanita Terrasa, mentre les mans es perden en la tria de fotos curosament datades i classificades pel seu espòs.

El cabal d’imatges que l’Arxiu Municipal guardarà del fotògraf gabellí és immens: 49.600 negatius i centenars de fotos numerades. Abans que es pogués disseminar la seva obra, els familiars s’han estimat més cedir-la en custòdia a l’Ajuntament. Aviat se’n faran algunes seleccions amb la idea d’oferir exposicions periòdiques i donar a conèixer l’abast de la seva passió per la fotografia.

Biel Flaquer és llicencià en Ciències Econòmiques i treballà durant diversos anys en una empresa madrilenya. Però no es torbà gaire a ser reclamat pel seu pare, Miquel, i el seu oncle Biel, ambdós hotelers de professió, que li cediren la gestió de l’hotel Bella Playa de Cala Agulla. Era l’any 1963 quan Biel Flaquer i la seva dona es traslladaven de Madrid a Capdepera per començar una vida nova, lligada a l’establiment turístic. En aquella època, Biel ja vivia plenament la seva dèria per les fotos i aviat es muntà a casa el seu propi laboratori. Les ombres i clarors del blanc i negre marcaren l’inici en el món fotogràfic que descobrí com a bon autodidacte que fou. No es pot dir que el seu fos un ull crític; de fet, mai col·laborà amb cap mitjà de comunicació, sinó que atorgà a la seva mirada neutral una funció notarial de tot allò que l’envoltava, començant per la seva nombrosa família.

Un home viatger

Juntament amb la seva dona i fills, Biel Flaquer es desconnectava del turisme empresarial convertint-se en client del sector. “No es pot dir que viatjàssim per tot el món, però sí per molts països europeus i Espanya”, recorda l’esposa. “Pertot allà on anàvem sempre duia tot l’equip fotogràfic, anàssim on anàssim”, explica Juanita Terrasa.

Durant els anys 60 i 70, la parella viatjà sovint a terres de Granada i Almeria per contractar gent per a l’hotel. Carrers, pobles, dones treballant el garballó, gent de mirada tendra i de mirada perduda, la pell de la pobresa, sentiments en trànsit del blanc cap al negre i a la inversa, l’Andalusia plena de llum i també de misèria... tot retratat, clic rere clic, dins la seva llarga novel·la fotogràfica, on viuen també les flors en mil detalls, perquè els colors defineixen el caràcter del fotògraf de Capdepera qui, agraït a la natura, no deixà mai de retratar tot el seu entorn.

Terra, mar i cel, davant la impossibilitat d’endinsar-se al fons de la terra, són les tres venes que durant anys feren bategar la passió per la fotografia de Biel Flaquer. Les festes del poble i de les cales, el port de Cala Rajada, l’encesa i apagada dels dies amb les sortides i postes de sol, la pujada i baixada del teló de cada estació, cercant tal vegada el somni impossible de retratar-les fusionades, tot és a les pel·lícules de fotos de Biel, guardades com a tresors en un arxiu propi que passa ara a la tutela de l’Ajuntament. “Com més fotos feia, més passió hi tenia. Era una persona molt activa”, remarca na Juanita Terrasa.

Camps de foravila daurats o despullats; el florir dels ametlers, que mig embruixaven l’ull serè de Biel, com també ho podia fer la panoràmica d’un poble; un pagès solcant la terra o una nuvolada majestuosa... Qualsevol moment del present deixava petjada a la retina d’aquest notari de la vida, que trobava prou espai dins la màquina per guardar-hi instants amagats i captats per la mirada sempre atenta des que el seu pare, a principis dels anys 50, li va regalar la seva primera màquina fotogràfica.

Capdepera podrà gaudir aviat de part del gran recull de postals de Biel Flaquer i veurà algunes estampes del poble en el moment de traspàs de la pagesia al turisme. Si el fotògraf va robar temps a la família per la seva passió, aquest tanmateix li va ser retornat amb milers d’estampes de la nissaga.

Biel Flaquer s’adaptà a tots els temps: del blanc i negre al color, i ja en la darrera etapa de la seva vida, al digital. “Va fer moltes anades i vingudes a Palma per a revelatges i ampliacions de fotos en color. I de tornada, aturava el cotxe fora de la carreretera davant qualsevol situació o panoràmica que li cridàs l’atenció”. Na Juanita no es va sentir mai gelosa que la fotografia li robàs tant de temps. I en la família, a alguns néts els captivà la curolla del padrí. Ara, l’Arxiu gabellí custodiarà milers d’imatges captades per un dels veïns que va heretar un temps i una època de grans canvis, als quals dedicà una afició passional sense ànsia d’un protagonisme que aviat el seu poble li atorgarà.