Publicitat
Publicitat

MÉS ENLLÀ DEL LLAÇ ROSA

Càncer de mama: més prevalença i major supervivència

Els avenços terapèutics i la detecció precoç han millorat el pronòstic d’aquesta malaltia

El de mama és el tipus de càncer més freqüent entre les dones i suposa el 28% de tots els càncers femenins. Segons dades de la Conselleria de Salut, a l’Estat se’n diagnostiquen cada any devers 28.000, prop de 500 a les Illes Balears.

“Càncer de mama, n’hi ha molt. De fet, de cada vegada més”, assegura Cati Serra, ginecòloga i encarregada de l’àrea de Patologia Mamària de l’hospital universitari de Son Espases.

Serra considera que aquest augment respon a diversos factors. D’una banda, cada vegada es diagnostica més, gràcies també a la major sensibilització de la població, i de l’altra, el canvi en l’estil de vida ha pogut influir-hi de manera negativa. “Crec que els nostres hàbits probablement no són gaire bons”, hi afegeix.

Prevenció

La dieta mediterrània té un efecte protector

Mantenir uns hàbits saludables pot contribuir a reduir el risc de patir càncer de mama. En aquest sentit, és important evitar el sobrepès i l’obesitat, restringir el consum d’alcohol, fer activitat física i seguir una dieta mediterrània, ja que té un efecte protector sobre el càncer de mama.

Entre els 50 i els 69 anys és la franja d’edat en què és més freqüent patir un càncer de mama, si bé de cada vegada més està baixant l’edat. En aquests casos, explica Serra, es tracta de “veure si hi ha antecedents”. “També estam fent una prevenció en aquells grups de població amb alteracions genètiques que siguin més inductores de possiblitats de tenir-lo”, apunta. Amb tot, Serra recorda que el principal factor de risc no és el factor hereditari sinó “ser dona, tenir dues mames i fer-se gran”. De fet, Serra estima que només el 5% dels càncers de mama són per factors genètics.

La ginecòloga manté que el cribratge actual que es fa en el marc del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama de les Illes Balears que duen a terme la Direcció General de Salut Pública i Participació i el Servei de Salut és l’adequat. El programa cita cada dos anys les dones amb edats compreses entre 50 i 69 anys per fer-se una mamografia preventiva gratuïta, així com totes les actuacions que siguin necessàries per arribar al diagnòstic.

“Són campanyes per trobar el càncer en un estadi inicial perquè sigui curable al 99,9%; no és una prevenció, però fa augmentar la taxa de supervivència”, explica.

Diagnòstic

La mamografia és la principal eina de detecció i control

“Quan et diagnostiquen un càncer de mama t’espera un període bastant dur per molt que diguem que els tractaments són cada vegada més afinats. S’ha de lluitar i s’ha de saber que es pot guanyar. Hem d’insistir en les possibilitats de curació”, assevera Serra.

El càncer de mama presenta un 85% de supervivència i cada any augmenta gràcies a les millores diagnòstiques i terapèutiques i a la detecció en fases primerenques. L’estudi bàsic es fa amb la mamografia i, moltes vegades, es complementa amb una ecografia. Quan ja hi ha un diagnòstic de càncer, normalment es fa també una resonància “per veure i afinar” i assegurar-se, per exemple, que “en lloc d’un nodulet n’hi hagi dos de junts”.

La mamografia és la “millor eina que tenim”, tant per al diagnòstic com per al control. “L’únic que realment està demostrat que serveix per a qualque cosa en el seguiment del càncer mama, i que ajuda a augmentar els bons resultats, és la mamografia”, assegura.

Com se’n poden indentificar els signes i els símptomes?

El càncer de mama té, normalment, un curs silenciós. En les fases inicials, la dona es troba bé i no manifesta símptomes ni molèsties. El dolor de la mama no és un signe de càncer. “La majoria de consultes són per mastodínies, però és poc identificatiu perquè els pits són òrgans funcionals que canvien amb les hormones. Tenir mal als pits amb el cicle menstrual és normal”, assenyala la ginecòloga Cati Serra. El primer signe acostuma a ser la palpació d’un nòdul, que es nota diferent de la resta del teixit mamari, amb marges irregulars, de consistència dura i que normalment no fa mal. També cal fixar-se en si apareixen canvis en el color i/o la textura de la pell de la zona afectada com envermelliment, inflamació o aparició d’un ezcema. Altres signes que poden aparèixer són alteracions de secreció de la mama, canvis de forma i de volum, retracció dels mugrons o aparició d’asimetries de la mama noves. En fases més avançades, el tumor pot ser clarament palpable i fins i tot els ganglis axil·lars poden haver augmentat de mida.