Balears 26/09/2014

La consellera que no en sabia

El conflicte educatiu i les seves ficades de pota ja l'havien convertit en una política amortitzada

Quim Torres
3 min

PalmaLes seves primeres paraules com a consellera d'Educació i Cultura sonen ara com una premonició. "La meva experiència en el món de la cultura és la que pot tenir qualsevol de vostès", va dir Joana Maria Camps als periodistes el dia que prengué possessió del càrrec. Era el maig de l'any passat. Un any i mig després, Camps abandona el càrrec i assumeix així la culpa d'haver sumit l'ensenyament de les Illes Balears en un caos sense precedents. El Tractament Integrat de Llengües (TIL), el model de trilingüisme a les aules imposat pel Govern, ha estat desmuntat als tribunals i, amb el curs ja iniciat, s'ha convertit en inaplicable. Tot i que ella no és la responsable de l'aplicació del TIL, perquè aquesta és una aposta personal del president, ni és la responsable de l'estructura que han desballestat els tribunals, perquè la va aprovar el seu antecessor en el càrrec, Rafel Bosch, Camps paga els plats romputs de la gestió de l'Executiu.

"La història ens jutjarà", ha repetit la menorquina durant el seu mandat com a consellera. Segurament no passarà a la història. I si hi passa serà per haver dut a les espatlles la càrrega de ser la consellera responsable del conflicte educatiu més important que s'ha viscut a Balears en democràcia, o per les seves ficades de pota, que han transcendit, fins i tot, fora de les Illes.

La seva dimissió, que segons algunes fonts plantejà ella mateixa al president dimecres, just després que es coneguessin les primeres estocades mortals al TIL, no acontentarà ningú. L'oposició i la comunitat educativa s'han cansat de demanar-la des de fa mesos -la seva i la del seu equip-, malgrat advertir que ella només és un 'braç executor' dels designis del president Bauzá.

Nascuda a Ciutadella el 1965, l'advocada i agent de la propietat immobiliària arribava a la Conselleria el maig de l'any passat en substitució de Rafel Bosch, a qui el president José Ramón Bauzá cessà per les seves reticències a aplicar dràstiques retallades a l'ensenyament en català. Camps era, a vista de molts, la 'quota menorquina' que aterrava a Educació sense experiència en la matèria, després d'ocupar la Direcció General de Treball, on passà desapercebuda. Arribava amb una missió: aplicar les polítiques que no havia executat el seu antecessor. Ho havia de fer costàs el que costàs. I ha complit, tot i que a mitges. Ha aplicat el TIL, malgrat generar una forta conflictivitat en el món educatiu, amb una vaga indefinida que buidà les aules durant dies i amb una manifestació multitudinària al carrer. Però només l'ha pogut aplicar un curs perquè la Justícia l'acaba de declarar il·legal.

Abans de la decisió judicial que ha desencadenat la seva dimissió, el conflicte educatiu ja l'havia desgastat, malgrat que ja des d'un primer moment se la va considerar un element secundari. Tot i ser la responsable política del departament, s'ha focalitzat bona part de la crítica cap al president Bauzá i cap a l'home fort de la seva Conselleria, el secretari autonòmic Guillem Estarellas. Juntament amb el conflicte, l'han acabat de desgastar les seves ficades de pota. La més rellevant la protagonitzà fa uns mesos, quan al Parlament va parlar de l'informe "Trepitja" per referir-se a l'informe PISA. La patinada, atribuïble a un traductor automàtic, va fer la volta al món. Però no ha estat l'única. També es va referir al MoMA, el Museu d'Art Modern de Nova York, com "sa Moma". En un ple del Parlament, Camps va qüestionar, sense saber-ho, les dades d'un estudi que havia elaborat la seva pròpia Conselleria. Dimarts de la setmana passada, també al Parlament, va protagonitzar la darrera: va anomenar "Euskadi" la llengua que parlen els bascs.

Amb la caiguda de Camps, amortitzada des de fa temps, el Govern admet almenys en part la seva culpa. Però si no modifica l'estratègia, si tota la resposta a la galtada judicial passa per la seva dimissió i la presentació de recursos, no se superarà el caos que s'ha instal·lat a l'ensenyament de les Illes. La seva substituta, la consellera d'Administracions Públiques, Núria Riera, ha assolit experiència a l'hora de transmetre les consignes del Govern i, sobretot, ha hagut d'assumir en el càrrec la major part de negociacions amb els sindicats. Potser el Govern està modificant el rumb.

stats