INFRAESTRUCTURA TURÍSTICA
Balears 01/04/2017

Cales de Mallorca, on el turisme sobreviu a cop de rentades de cara

Els veïns, cansats de promeses, denuncien l’oblit de l’Ajuntament, mentre que el nou delegat del nucli, Toni Sureda, en reconeix les greus mancances

Miquel Barceló
3 min
Cales de Mallorca, on el turisme sobreviu a cop de rentades de cara

ManacorCada any, el mateix rosari en acostar-se Setmana Santa i l’inici de la temporada turística: “Cales de Mallorca fa pena”. El principal nucli de la planta turística de Manacor presenta una imatge de degradació, denunciada reiteradament per l’associació de veïns i comerciants, i reconeguda per l’Ajuntament a través del nou delegat municipal a la zona, Antoni Sureda.

De la mateixa manera, ha estat una constant la demanda dels partits de l’oposició d’una intervenció per millorar la imatge urbana. Enguany, el partit Volem (Podem) s’ha fet ressò de les queixes veïnals. Aquestes són algunes de les mancances exposades: els carrers Dragonera i Cabrera són plens de clots; cal millorar el servei policial i desbrossar de matolls i herbes que envaeixen les voravies; hi ha deficiències en l’enllumenat públic i deixadesa al Centre Cívic (amb goteres i banys sense funcionar).

Des de l’associació veïnal que presideix Joaquín Rozas, un portaveu adverteix que “ara ja no val com a excusa -de l’Ajuntament- que la urbanització no està recepcionada, perquè molts carrers ja estan escripturats com a espai públic”. Antoni Sureda reconeix que, efectivament, “un 85% són públics i l’Ajuntament se n’ha de fer càrrec”. Sureda (PP) adverteix que Urbanisme (en mans d’El Pi) haurà de prendre consciència de les necessitats i tenir-ho en compte amb vista a les inversions de 2018, “perquè enguany ja estam a punt de començar la temporada i no hi ha temps”.

A hores d’ara, segons el delegat de Cales, “el gruix de la brigada treballa a la zona: arreglant els desperfectes del temporal, reparant deficiències de l’enllumenat”. “Feim allò que podem dins les nostres limitacions i resolent les mancances més urgents, entre moltes petites actuacions”, hi insisteix.

Un altre mal que afecta greument la imatge turística “són els solars sense urbanitzar que són plens de residus sòlids”, segons l’associació veïnal, que recorda que “l’Ajuntament recapta dos milions d’euros anuals de l’activitat econòmica de Cales i no hi inverteix quasi res”. “És una vergonya parlar de qualitat turística a Manacor tenint Cales en precarietat permanent”, remarquen des de l’associació veïnal.

Per part seva, l’Ajuntament es queixa d’haver de fer front a desperfectes que no li corresponen, com són els perjudicis originats pels temporals marítims, que fan malbé tots els elements de seguretat de la primera línia del passeig. Antoni Sureda declara que ja ha demanat una entrevista amb Demarcació de Costes per tal d’exigir que sigui l’administració competent la que pagui els desperfectes i no hagi de ser l’Ajuntament qui n’assumeixi els costos.

Un CITN de 1966

Cales fou declarat Centre d’Interès Turístic Nacional (CITN) el 1966. Des de llavors, la urbanització ha crescut fins a disposar, a dia d’avui, de 5.200 places hoteleres (tot el municipi en té 14.500), a les quals cal sumar els 6.000 apartaments i 300 habitatges unifamiliars de caràcter residencial. Es tracta d’un nucli que passa dels 1.000 residents a l’hivern als 22.000 en ple estiu, quan la planta hotelera està ocupada al 100%.

Tot i aquest potencial demogràfic -que en moments puntuals de l’estiu pot tenir més habitants que la mateixa ciutat de Manacor, que pateix l’èxode cap a la costa-, Cales continua sent el nucli oblidat, cosa que no passa amb Portocristo, de més població residencial però amb menys activitat turística. Això ha donat peu a l’associació de veïns de Cales a acusar directament l’Ajuntament de “discriminació”.

‘Manaclot’ es trasllada a la zona costanera

El topònim de ‘Manaclot’ encara perdura dins la memòria col·lectiva gràcies al fet que encara hi ha zones dins el municipi que presenten una estampa tercermundista, com el carrer Cabrera (Cales de Mallorca), que connecta amb la guarderia i la zona esportiva. No és l’únic indret. El carrer Dragonera també té poca catifa asfàltica. A més, l’entorn viari de Cales ofereix una imatge patètica, amb accessos gairebé intransitables, com els vials de la carretera Cales-Cala Murada cap a la zona de Cala Domingos (es Domingos Gran i es Domingos Petit). Aquí, els vehicles i autocars hi han d’arribar o sortir fent ziga-zaga pels nombrosos clots que hi ha als carrers. Antoni Sureda recorda que aquests vials pertanyen a la urbanitzadora, però que cal esbrinar la competència d’alguns d’ells com a camí públic. En tot cas, l’Ajuntament creu que s’hauran d’apedaçar abans de l’estiu.

stats