El CIS apunta a una majoria d'esquerres a Balears i un enfonsament del PP

PalmaEl darrer baròmetre del CIS abans de les eleccions del 24 de maig dibuixa un escenari al Parlament balear on hi hauria una majoria de les forces d'esquerres –PSIB, Podem, MÉS i Gent per Formentera– davant un PP que patiria un enfonsament i un Ciutadans que irrompria amb força. José Ramón Bauzá guanyaria les eleccions, però perdria la majoria absoluta i entre 15 i 16 diputats respecte dels 35 obtinguts fa quatre anys. Aquests resultats serien els pitjors de la història del PP balear en unes autonòmiques i ni tan sols sostenir-se en Ciutadans, que arribaria als 9 diputats, permetria a Bauzá tornar a disposar amb majoria suficient.

El PSIB es mantindria com a segona força i patiria un retrocés d'entre tres i quatre diputats. La forquilla que dóna l'enquesta al partit de Francina Armengol és d'entre 14 i 15 diputats i gairebé dos punts manco que a les eleccions passades. No obstant això, l'escenari que planteja el sondeig permetria que els socialistes configurassin una alternativa al PP amb Podem, que entraria al Parlament com a tercera força amb els 14,5% dels vots i 10 diputats; MÉS, que pràcticament calcaria els seus resultats, quedaria amb 5 escons i entre el 9 i el 10% dels suports; i Gent per Formentera, la coalició en la qual participen els socialistes i que mantindria l'escó per aquesta illa. El baròmetre del CIS no atorga possibilitats de representació a El Pi ni a Guanyem.

El sondeig fet per l'organisme estatal a Balears projecta algunes tendències en el vot i el 2011 ja va avançar una aclaparadora majoria per al PP: li va atorgar entre 32 i 33 diputats, molt a prop dels que obtingueren finalment els populars. No obstant això, la lectura del baròmetre a les Illes és plena de matisos que poden distorsionar els resultats, indica que encara hi ha un 40% d'indecisos amb vista al 24-M i apunta a un vot ocult cap al PP. L'enquesta, que es va fer entre el 23 de març i el 19 d'abril, no té en compte les diferents circumscripcions i el repartiment de diputats per illes, de manera que pot atorgar una sobrerepresentació a forces com Ciutadans, que només es presenta a Mallorca.

Així, aquestes són 10 claus per entendre el sondeig del CIS per a Balears:

1. L'enfonsament del PP de Bauzá

El CIS pronostica un enfonsament històric per al PP de José Ramón Bauzá. L'estimació de vot per als populars no supera el 30% i l'enquesta just li atorga una forquilla d'entre 19 i 20 diputats. Els populars perdrien així 16 punts respecte dels resultats obtinguts fa quatre anys, quan Bauzá obtingué la majoria més àmplia en el Parlament amb un 46,37% dels vots que es traduïren en 35 escons en aquell moment. En el PP es valora aquesta estimació, com ja ha fet el president del Govern, en el fet que una part important dels seus votants encara es troba entre els indecisos.

2. Un 40% diu no tenir decidit el vot

El percentatge d'indecisos és encara molt alt i un 40% dels enquestats respon que encara no té decidit el vot per al 24-M. A això s'hi afegeix que més de la meitat contesta que fins ara segueix amb "poc interès" (33,5%) o "gens d'interès" (19,7%) les notícies i temes relacionats amb les eleccions autonòmiques. Tan sols un 42,2% diu que els temes propis de Balears decidiran el seu vot, mentre que un 37,3% manifesta que ho farà en funció del temes generals de l'Estat.

3. El PSIB guanya en intenció directa

En intenció directa del vot, allò que responen espontàniament els enquestats, el PSIB s'imposa amb el 13,3% de les respostes, un punt més que el que obté el PP. L'indicador, abans de passar per la 'cuina' demoscòpica, apunta a l'existència d'un vot ocult cap als populars que no es manifesta en el sondeig. Podem és també la tercera força en intenció directa del vot (10,1%), seguida igualment per Ciutadans (7,3%) i MÉS (3,2%).

4. No té en compte la distribució per illes

La principal mancança del baròmetre del CIS per a Balears és que no té en compte la distribució per illes dels 59 diputats del Parlament. S'han fet 1.199 enquestes a domicili distribuïdes per illes –Mallorca (726), Eivissa (196), Menorca (170) i Formentera (107)– a 32 municipis diferents, però tractant els resultats com si es tractàs d'una circumscripció única. Això pot fer que formacions com Ciutadans, que només es presenta a Mallorca, hagin obtingut una sobrerepresentació en la mostra i que els resultats d'altres hi apareguin distorsionats. La representació de Formentera sí que hi apareix, amb un escó que manté la coalició Gent per Formentera.

5. Els socialistes aturen el cop

El PSIB, que lidera Francina Armengol, patiria un retrocés, però en menor mesura de l'esperada fa un temps i, sobretot, aturant el cop per aconseguir el seu objectiu de mantenir la posició d'hegemonia entre l'esquerra per poder articular una alternativa al PP. Armengol ja ha valorat l'enquesta del CIS en aquest sentit. La suma de Podem i MÉS, segons el sondeig, no superaria en cap cas els 15-16 diputats que obtindria el PSIB juntament amb Gent per Formentera. A més, els socialistes podrien veure com la seva distància amb el PP és més curta que mai, just de tres o quatre diputats.

6. El desgast de Podem, una incògnita

La formació que encapçala Alberto Jarabo irrompria de manera important al Parlament balear, com a tercera força i 10 diputats. No obstant això, el desgast que està patint la marca de Podem arreu de l'Estat durant les darreres setmanes encara pot no veure's reflectit a la mostra del CIS, perquè les enquestes es realitzaren entre el 23 de març i el 19 d'abril. Des de Podem ja han deixat entreveure que es donarien per satisfets amb aquests resultats, tot i aspirar-hi a més. En qualsevol cas, el sondeig manté per al partit que lidera Pablo Iglesias un paper decisiu en el governabilitat de Balears a partir del 24-M.

7. MÉS, perjudicada pel CIS

El baròmetre del CIS dóna uns resultats en principi decebedors per a la coalició que lidera Biel Barceló, que calcaria els seus resultats del 2011 amb cinc escons i poc més del 9% dels vots, i aquesta vegada relegada com a cinquena força en el Parlament, perquè seria superada pels nous partits de Podem i Ciutadans. Però els ecosobiranistes han estat tradicionalment perjudicats pel CIS. Fa quatre anys l'enquesta prèvia a les eleccions just atorgava tres escons a PSM-IV-E, quan finalment n'obtingué dos més. En aquest cas la mostra pot obviar, per exemple, la possibilitat de representació de MÉS per Menorca, com va passar aquella vegada. Des de MÉS ja s'ha advertit d'això i apunten que durant el sondeig podria no haver-se demanat als enquestats per la coalició en concret.

8. El Pi i Guanyem quedarien fora

El CIS deixa sense representació en el Parlament El Pi i Guanyem, la plataforma impulsada per Esquerra Unida. Segons el baròmetre les dues formacions quedarien lluny del llistó del 5% dels vots per aconseguir-ho, amb un 2,4% i un 2,1% respectivament. Des d'aquestes formacions s'ha apuntat que patirien la mateixa situació que MÉS en els estudis que fa el CIS i qüestionant també el rigor de l'estudi demoscòpic per a Balears. Fa quatre anys l'organisme estatal va atorgar un escó a Esquerra Unida, que finalment no va obtenir. A les eleccions de 2011, les dues forces que es fusionaren en El Pi, la Lliga Regionalista i Convergència per les Illes, obtingueren en total gairebé un 6% dels vots.

9. Transferència de vots

El sondeig també permet establir les transferències de vot que hi pot haver el 24 de maig, a partir de les respostes sobre la intenció directa actual i el record de vot sobre les eleccions de 2011. Les dades són especialment significatives pel que fa a les noves formacions, com Podem o Ciutadans. Els de Jarabo són els que reben un vot més transversal. Un 34,8% dels que diuen que ara els votaran provenen d'EU, un 24,1 d'UPyD, un 15,6 del PSIB, un 8,8 del PSM-IV-E i tan sols un 2,8 del PP. En el cas dels de Pericay, reben una gran transferència de vot d'UPyD (22%) i del PP (13), seguides per les del PSIB (7,9) i EU (4,8).

10. Armengol, la millor valorada

La socialista Francina Armengol apareix com la candidata millor valorada en l'enquesta, amb una nota mitjana de 4,53. La segueixen el candidat de MÉS, Biel Barceló, amb un 4,18; i el d'El Pi, Jaume Font, amb un 3,88. José Ramón Bauzá just obté un 3,72, i només treu pitjor nota Manel Carmona, de Guanyem, amb un 3,19. En aquest cas apareix la distorsió que a les enquestes encara demanava per Juan Antonio Horrach com a candidat d'UPyD i que no ho feia pels candidats de Podem, Alberto Jarabo, o de Ciutadans, Xavier Pericay. Bauzá es el candidat més conegut pels enquestats, seguit per Armengol, Barceló, Font i Carmona, per aquest ordre.

En el baròmetre del CIS també s'ha interrogat sobre altres qüestions, com la valoració sobre la situació general de Balears i la gestió feta pel Govern i José Ramón Bauzá durant els darrers quatre anys. Només un 30% dels enquestats considera que la situació general és "millor" o "molt millor" que el 2011, mentre que un 31,7% la troba igual. Un 39,2% troba que ara és "pitjor" o "molt pitjor". Just un 14,1% qualifica la gestió del Govern com a "bona" o "molt bona", mentre que la majoria, un 33,8% , opina que ha estat regular, un 30%, "dolenta", i un 14,9%, "molt dolenta".

La gestió de Bauzá no aprova entre els enquestats. Un 32% la valora com a "regular", per un 25,7% que la considera "dolenta" i un 17,9%, "molt dolenta". Només un 14,6% contesta que la seva gestió al capdavant del Govern ha estat "bona" o "molt bona".