EDUCACIÓ CONFLICTE A LES AULES
Balears 18/09/2013

Bauzá s'enroca amb el TIL, menysté la vaga i atia l'anticatalanisme

Manifestants i oposició demanen la dimissió de Camps. Són "crits sense importància", diu

Quim Torres
4 min

Palma.Més de 3.000 persones cridaven a fora contra el decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL), mentre a dins el Govern es mostrava inflexible i intentava aparentar que no passava res en el primer ple del curs polític. La vaga té aturada l'escola pública, però l'Executiu insisteix a rebaixar-ne els efectes i s'empara en la seva victòria electoral per deixar clar que no recularà. El rebuig de la comunitat educativa contra el TIL és evident, però el Govern manté que és una minoria la que s'hi oposa, una minoria vinculada a l'esquerra, i pretén deixar morir la protesta per inanició. Ha fet un decret llei per burlar la suspensió judicial de l'aplicació del TIL, però diu que en realitat és per acatar la decisió que, segons l'Executiu, no només no qüestiona el seu projecte, sinó que l'avala. És la realitat que veu i que ven el PP de Balears. I que el president Bauzá arrodoneix alçant un altre pic la bandera de l'anticatalanisme.

"No defensarem el català que es xerra a Catalunya, sinó el que vàrem aprendre dels nostres pares i dels nostres padrins", afirmà ahir el president al Parlament en resposta a una pregunta de la líder socialista Francina Armengol. Bauzá tornava a atiar l'anticatalanisme i tornava a vincular la immersió lingüística en català amb el fracàs escolar i la "imposició".

El primer ple del nou curs va estar marcat pel conflicte educatiu. I fou tens. Dins l'hemicicle se sentien els crits de "dimissió, dimissió" dels més de 3.000 manifestants concentrats a les portes de la cambra, i l'oposició reclamà insistentment la renúncia de la consellera d'Educació, Joana Maria Camps. Ella els contestà que la seva dimissió només es produirà si la hi "demana el president" o "la decidiran les urnes", i "la resta són crits sense importància". L'oposició duia camisetes i llaços per solidaritzar-se amb els docents en vaga i els socialistes mostraven cartells a favor de l'ensenyament de l'anglès, "però així no". Representants sindicals seien entre el públic fins que foren expulsats, per haver intervingut en el debat o haver mostrat pancartes i llaços quadribarrats. L'esquerra els aplaudí.

"Per la força, mai"

El president demanà a la "minoria no representativa" de la coalició MÉS i a tota l'oposició que respecti "la decisió de la majoria" d'aplicar el TIL. "S'aplicarà", hi insistí, perquè "és el millor per als nostres fills" i "és un compromís electoral". La consellera d'Educació, Joana Maria Camps, també deixà clar que el Govern no té intenció de recular. "No tirarem enrere mai", afirmà. Després aclarí que, "per la força, mai". I reiterà que la Conselleria té les portes obertes als sindicats per negociar, però "diàleg no implica cedir constantment" i "s'ha d'escoltar la majoria silenciosa", arribà a dir. La Conselleria no ha tornat a convocar els sindicats i en les negociacions portades a terme fins ara no ha acceptat mai parlar del TIL.

El TIL "del poble"

Els arguments del PP són pocs i els repeteix: la legitimació de les urnes, l'excel·lència del seu projecte, el suposat suport de la comunitat educativa. Ahir, n'hi afegí un altre i també el repetí: la seva proposta està pensada per a les persones "humils", per al "poble", perquè tothom aprendrà anglès sense haver de recórrer a classes privades. La posició contrasta amb els arguments dels qui s'hi oposen: improvisació en l'aplicació, manca de recursos i de preparació dels docents, que incrementaran el fracàs escolar. El TIL amaga, segons part dels docents, un interès per arraconar l'ensenyament en català i se suma a les retallades patides en el sector.

Però la defensa del TIL que fa el PP es combina amb atacs a l'esquerra. Bauzá insinuà que Armengol ha maniobrat perquè el curs escolar no comenci amb normalitat. Abans, la consellera Camps havia defensat que el curs "ha començat amb normalitat, excepte per la vaga". Quasi res. La responsable també intentà vincular a l'esquerra amb els incidents que es produïren a l'IES Arxiduc Lluís Salvador de Palma. Acusà l'oposició de "crispar la societat" i immediatament després digué que "40 joves independentistes estaven destrossant un institut".

Amb tot, el moment de màxima tensió el protagonitzà Camps, quan entimà a la socialista Cristina Rita que ni ella ni la seva "família" podien donar lliçons de dignitat. Rita és la companya de l'exconseller de Presidència del Pacte Albert Moragues. L'al·lusió indignà els socialistes. I les peticions de dimissió a Camps, que havien tancat totes les intervencions de l'oposició, es convertiren en crits de "dimissió, dimissió". Després, ella demanà disculpes i ho atribuí a la "crispació".

Tant els diputats de MÉS com del PSIB acusaren Bauzá d'haver provocat la vaga en l'educació i li exigiren que canviï d'actitud i hi posi remei. La socialista Pilar Costa afirmà que els populars "tenen fòbia i odi a aquesta terra i als qui la defensen" i "tenen un messies que es creu que ha vingut a salvar-nos de les hordes catalanistes". L'oposició retreu a l'Executiu que hagi "insultat" els mestres, que hagi mentit i manipulat xifres, que hagi "desobeït sentències" i expedientat els directors de Maó com a "represàlia política". Nel Martí (MÉS) parlà de "neofranquisme" del Govern. Armengol advertí que fa "disbarats per la seva dèria contra el català".

L'oposició intensificà la pressió, aprofitant la manifestació al carrer per evidenciar que el Govern queda tot sol. De moment, Bauzá no canvia ni un punt els seus plans.

stats