ELS POPULARS, EN CRISI

Els batles posen Bauzá contra les cordes per fer-lo partir

Acorden forçar una junta gestora amb l’objectiu de facilitar acords al màxim de pobles i evitar que sigui diputat

Volen que Bauzá se’n vagi sí o sí i passen a l’acció. Quasi tots els batles del Partit Popular de la Part Forana i alguns edils reunits ahir en un dinar a Felanitx decidiren forçar la creació d’una junta gestora que condueixi el partit fins al congrés autonòmic i que eviti que el president prengui possessió de l’acta de diputat. “Volem que se’n vagi”, digué rotund un dels comensals. Els edils reunits a Cas Solleric, un restaurant del centre de Felanitx, posen dimarts com a data límit perquè Bauzá informi de quina serà la data del congrés que va anunciar a la junta regional del partit celebrada dimarts passat. Ho fan per posar-lo contra les cordes. “Perquè sabem que ens engana i que va anunciar el congrés tan sols per guanyar temps”, continuà un edil popular.

Els batles tenen pressa perquè tots els consistoris de les Illes s’han de constituir dia 13 de juny i “s’han de poder aprovar pactes sense la figura de Bauzá”. “Què aporta al partit? Res”, es demanà i es contestà un altre de les primeres vares reunides al conclave felanitxer. L’estratègia va encaminada a “recuperar el màxim de municipis”, tal com afirmà un altre dels presents.

El nom de consens per presidir aquesta gestora seria Joan Albertí, exbatle de Fornalutx i expresident de la Felib (Federació de municipis de les Illes Balears). La seva tasca podria estar reforçada per la de l’històric Joan Huguet. Ara bé, Albertí manifestà poca predisposició. “Hi ha altra gent més preparada que jo”, digué. Això no obstant, es va oferir a fer de mediador en el cas que algun dels candidats a la batlia d’un municipi l’hagués de menester per arribar a acords.

Recuperar els batles “apartats”

Si els acords són un dels motius per a la formació de la gestora, l’altre és la voluntat de recuperar aquells pobles “perduts” com a conseqüència de les restriccions del codi ètic imposades als candidats. Es tracta de Pollença, Alaró i Vilafranca. “Se’ls ha apartat amb criteris arbitraris”, apuntà un primer edil, “però és gent afiliada, gent del partit”. Aquesta passa podria suposar la recuperació de les sigles populars per a les agrupacions d’electors que s’han creat en els tres municipis. A Vilafranca i Alaró seria més probable, ja que els membres de la junta local són els impulsors de les agrupacions. La situació canvia a Pollença, on el PP s’ha escindit entre els afins a Tomeu Cifre, guanyador de les eleccions, i els afins a Bauzá, que s’han presentat amb les sigles populars i han quedat relegats a un sol regidor. També posaria en el punt de mira Sineu: Pere Joan Jaume, actual batle, era ahir al dinar, ja que, malgrat que va renunciar a la presidència de la junta local, no està donat de baixa del partit. L’escissió en el si del PP sineuer es podria difuminar de cara a un possible pacte de govern.

Algun dels presents també apostà per un canvi de tarannà en el partit i per la recuperació del diàleg perdut: “La gestora ha d’unir la gent i obrir un diàleg no prepotent, sinó humil, pensant en la gent dels pobles”, explicà un dels comensals més veterans, que recordà la trajectòria de Bauzà. “És ver que nosaltres el triàrem, però això no vol dir que hagués de poder fer el que volgués”, digué.

Conclave d’estovalles

25 comensals dividits en dues taulades eren al dinar d’ahir. Pel que fa als primers edils, tan sols hi hagué algunes absències, com Magdalena López, de Deià; Maria Bonet, de ses Salines, i Joan Rotger, de Selva. També hi era Jeroni Salom, batle de Binissalem, president del PP de Mallorca i qui ha donat la cara pel Govern Bauzá a l’hora de gestionar les dissidències nascudes pel codi ètic. La seva posició era més incòmoda, segons transcendí. Les decisions no foren unànimes, però tingueren el suport de la majoria. Tothom va tenir l’oportunitat de parlar, com és el cas del conseller de Salut i candidat popular de Petra, Martí Sansaloni. Era la primera vegada que assistia a un d’aquests dinars i va ser “clar i diplomàtic”, segons indicà un dels companys de taula. Mateu Isern, per part seva, va ser “contundent”. El conseller d’Agricultura, Biel Company, no hi era, però el seu nom va sonar com a possible president d’una era postbauzá. Era el setè dels dinars de batles de la part forana. En fan un cada mes i queden a través d’un grup de WhatsApp.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF