Bartomeu Barceló: “No sé per què s’ha creat una Oficina Anticorrupció”

PalmaFa 15 anys que és el fiscal superior de les Illes Balears i aquest 2018 es presentarà a la reelecció. Bartomeu Barceló concedeix una entrevista a l’Ara Balears per parlar de l’actualitat judicial i política i de la seva trajectòria com a fiscal en cap més veterà de l’Estat. Un dels casos més mediàtics que l’han fet pronunciar-se ha estat el cas Cursach, que ha posat en dubte la feina d’un dels seus, el fiscal Miguel Ángel Subirán.

Com valorau que es facin manifestacions durant un procés judicial obert com acaba de succeir amb el cas Cursach?

No és la manera adequada de defensar una posició dins un procés judicial. Crec que es poden exercir els drets que la Llei d’enjudiciament criminal estableix en una causa penal, i que són els advocats del procés els que coneixen i poden presentar recursos contra les decisions que considerin no ajustades a dret.

Han demanat la recusació del jutge, es pot recusar un fiscal?

No. Però si hi ha alguna irregularitat es pot posar en coneixement del seu superior jeràrquic perquè sigui substituït per un altre. En el cas Cursach es va presentar un escrit demanant que Miquel Àngel Subiran fos substuit. És una decisió del fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, no meva.

No és decisió vostra, però acompanyàreu amb cotxe el fiscal Subirán el dia de la primera manifestació.

Sí. A més de ser un fiscal delegat de la Fiscalia Anticorrupció, és un fiscal de Balears. Quan vaig veure les manifestacions faltant al respecte al jutge, al fiscal i fins i tot als policies de la causa, el tinent fiscal i jo consideràrem oportú anar al jutjat com a mostra de suport a la feina del fiscal Subirán. Ho haguéssim fet per qualsevol altre fiscal.

I si finalment el substituiexen?

No és decisió meva. S’ha nomenat dos fiscals més de reforç per actuar en aquest mateix cas, per dur la causa conjuntament.

Considerau que els mitjans de seguretat que l’Estat atorga als fiscals són suficients?

Amb la seguretat sempre és millor passar-se que quedar-se curt. Sempre hi pot haver perill i l’hem de prevenir, això evita conseqüències nefastes. Amb la seguretat hem d’anar més enllà de les previsions.

De fet, precisament el fiscal Subirán, del cas Cursach, va demanar una llicència d’armes.

Que, naturalment, li va ser atorgada. I també té un servei polical de contravigilància, entre més coses.

Heu tingut casos similars que impliquin perill?

Sempre hi ha hagut casos de perill, és inherent a la professió, quan un s’hi fica sempre té un plus de risc i amb causes complexes on hi ha interessos creats, i a més hi pot haver algú perillós, encara més.

Durant el cas Noós vàreu dir que els fiscals no eren independents, vàreu rebre pressions o suggerències, en aquest cas?

No. En el cas Noos no es va rebre, em consta, cap tipus de pressió ni suggerència. Una qüestió distinta és que dins la fiscalia, que es regeix per un principi d’unitat i de dependència jeràrquica, moltes vegades es comenten entre els companys temes d’especial importància, transcendència o complexitat. És habitual que aquests temes els parlen els uns amb els altres, que se’n doni com-pte al fiscal en cap i que, si és molt transcendent, també es digui al fiscal general de l’Estat. Hi pot haver discrepància de criteris, de fet sempre n’hi ha, però això no vol dir que es donin ordres o indicacions perquè s’actuï en un sentit determinat.

Està previst, estatutàriament, que un superior pugui donar una ordre a un inferior i aquest, a més, la pot sol·licitar per escrit. Fins i tot hi ha un mecanisme per demanar que si es compleix una ordre se n’exoneri tota la responsabilitat.

Per què Iñaki Urdangarin no és a la presó i els Jordis sí que hi són?

És una qüestió complexa. En primer lloc, qui decideix en cada moment és el jutge que coneix la causa. Segon perquè per decretar la presó és necessari que concorri un dels supòsits següents: que hi hagi perill de fuga (substreure’s a l’acció de la justícia), destrucció o perill de destrucció de proves o de repetir l’activitat delictiva. En aquests casos, els fets no són els mateixos, les persones no són les mateixes, les possibitats de reiteració no són les mateixes… i fins i tot el jutge no és el mateix, un pot ser més benèvol que un altre en l’aplicació de la llei, això és una conseqüència de la independència judicial, que és un dels pilars de l’estat de dret. Així doncs, la resposta penal ha de ser absolutament distinta.

Considerau que a Catalunya s’ha judicialitzat un problema polític?

La justícia havia d’actuar sí o sí. Quan es comet un delicte hi ha d’haver un jutge d’instrucció i, per descomptat, un fiscal, allà i en qualsevol altre lloc.

Quina solució hi ha per al retorn de Carles Puigdemont?

És un assumpte que professionalment no ens afecta. Ho ha de decidir aquell a qui correspongui i no hi vull interferir fent cap valoració.

Durant el conflicte català es varen morir dos fiscals importants, José Manuel Maza i José María Romero de Tejada. De quina manera ho vàreu viure?

Em va saber greu, perquè tant el fiscal general Maza com el fiscal superior de Catalunya, Romero de Tejada, eren dos bons amics meus, dues grans persones, grans juristes i professionals de la Fiscalia. Va ser tot molt ràpid i va crear un transtorn a tota la carrera.

Tornant a les Illes Balears, per què creis que Maria Antònia Munar ja veu com acaben tots els assumptes penals mentre que Jaume Matas no ha estat condemnat?

Com deia abans, no hi ha cap circumstància igual. Independentment que la ciutadania consideri que és el mateix, els fets són distints, no són el mateix cas. De què se’ls acusa, quines proves hi ha contra cadascun, quins fets els poden imputar… Són qüestions diferents i la resposta penal també ho és. Els jutges decideixen.

Hi ha qui pensa que el Partit Popular, pel fet de ser un partit estatal, té mes protecció que els partitscom Unió Mallorquina, d’àmbit insular.

Això són especulacions que no duen enlloc. Una de les coses que fan mal a l’opinió pública és la intervenció de certs personatges en tertúlies o programes que, sense tenir coneixements jurídics o dels casos en qüestió, opinen i al final divaguen i transmeten aquestes divagacions a l’opinió pública.

Com afecta la premsa als processos judicials?

La publicitat dels processos a través de la premsa és una de les garanties de l’estat de dret. Ara bé, també s’ha de tenir en compte que la fase d’instrucció és secreta, perquè ho diu la Llei d’enjudiciament criminal. Les publicacions de les actuacions que es fan, a través de fonts il·legals, perjudica molt els interessats i la societat perquè es fa un trencaclosques amb la informació, i això és molt perillós, perquè unes vegades coincideix amb la veritat i altres vegades no.

Creis que s’han pogut produir filtracions en alguns casos des de la Fiscalia?

No ho sé, esper que no, però no ho sé. Les filtracions són imprevisibles i si s’investiguen estan condemnades al fracàs perquè així ho empara -i és important que ho faci- el secret professional dels periodistes. El que hauria de canviar és la regulació legal de les publicacions que es fan durant les causes que estan en fase d’instrucció.

Era necessari que el Govern creàs una Oficina Anticorrupció?

No sé per què s’ha creat. Desconec quines funcions té i qui la dirigeix perquè ningú no me n’ha informat. En qualsevol cas, els fiscals no se’n veuen afectats perquè la competència per instruir i investigar els fets que puguin ser constitutius de delicte relacionats amb corrupció mai serà d’una oficina que pugui crear una comunitat. Això ho fan els jutges i els fiscals. Si el que es vol és controlar que no es produeixin els delictes o és un intermediari per comunicar-ho als fiscals tindrà la seva utilitat.

Durant el segon Pacte de Progrés es va intentar crear una Direcció General de Justícia. Creis en el traspàs de competències?

Sí però crec que les comunitats autònomes no estan disposades a assumir-les perquè suposen invertir doblers en una administració sobre la qual no poden decidir.

A Balears no hi ha un fiscal provincial, pensau que és necessari?

Excepte Madrid, on està desdoblada, a les comunitats que són uniprovincials el fiscal superior assumeix les dues funcions. Crec que el desdoblament és millor perquè suposa un altre òrgan del Ministeri Fiscal amb unes competències determinades. És més, a la darrera junta de fiscals superiors que hi hagué a la Fiscalia General de l’Estat es tractà, i el fiscal Maza va dir que faria les gestions per aconseguir el desdoblament en totes les fiscalies uniprovincials. Desgraciadament, després va morir i esperem que a la pròxima reunió el tema torni a sortir.

Segons la Fundació IRES de Balears es produeix un repunt en el consum d’heroïna, la Fiscalia ho té detectat?

Lamentablement sí, perquè el consum fa estona que baixava i esperem que les dades d’ara siguin transitòries perquè, malgrat que totes les drogues són dolentes per a la salut, l’heroïna és una de les pitjors pel deteriorament que produeix sobre les persones.

Es preveu que l’any 2018 sigui el del desmantellament de Son Banya. Si això succeís s’acabaria una bona part del mercat de la droga de Palma?

No, no és suficient, ni molt menys. Els delictes relacionats amb la droga són distints d’altres tipus de delicte. Els robatoris es poden quantificar, els homicidis també, però amb les drogues sabem què s’agafa però no allò que no s’ha agafat i totes les estimacions són especulacions. Si desapareix Son Banya s’obriran altres llocs que el substituiran, i detectar-los i perseguir-los, és una feina important dels cossos de seguretat.

Hi ha fiscals especialitzats en violència domèstica i violència de gènere. Considerau que és suficient la protecció actual que es dona a les denunciants?

És el mateix cas que amb la seguretat. A vegades basta però moltes altres vegades no és suficient. Tot i que la protecció de les víctimes de violència de gènere va progressant, sempre hauria d’anar més.

Quina opinió té la Fiscalia sobre la custòdia compartida?

El pare i la mare tenen els mateixos drets respecte dels seus fills. Malgrat això, s’ha de determinar quina és la situació de cada progenitor en cada cas concret. Tot i el marc de la llei balear, hi ha una tendència cada vegada més gran a concedir la custòdia compartida.