Publicitat
Publicitat

Bancs per a després d’una crisi

S’ha passat de 45 caixes d’estalvi a només 2 -Colonya Caixa Pollença i Ontinyent- i 9 fundacions bancàries

El procés de reestructuració bancària ha donat com a resultat un sistema financer nou a l’Estat. S’ha passat de 45 caixes d’estalvi a només 2 -Colonya Caixa Pollença i Ontinyent- i 9 fundacions bancàries. Els bancs també han patit un procés de concentració cap a les 5 firmes més solvents. El rescat europeu, de la Comissió Europea (CE) i del Banc Central Europeu (BCE), ha aportat més de 41.000 milions d’euros per al sanejament de les entitats que estaven en situació de fallida. El FROB, el Fons Ordenat de Reestructuració Bancària, ha estat l’encarregat de distribuir i tutelar el gruix de l’aportació. La creació de la SAREB (Societat de Gestió d’Actius Provinents de la Reestructuració Bancària) ha permès a les entitats més castigades per la crisi immobiliària desfer-se dels actius tòxics que, sobrevalorats en els temps de les vaques grasses, representaven un llast en els balanços.

Però la reforma del sistema no ha fet canviar el centre gravitatori de l’economia de mercat capitalista: els bancs. Ans el contrari, perquè l’eliminació de les caixes d’estalvi ha accentuat el seu paper preponderant. “Ens ficaren a dins un virus i té un nom: bancarització”, declarava el president de Colonya Caixa Pollença, Josep A. Cifre, en l’entrevista que publicava aquest diari diumenge passat.

En la majoria de les anàlisis, la recuperació econòmica va aparellada a la reactivació del crèdit a particulars i empreses. Però allò que no és tan segur és que el mode de funcionament del sector financer hagi de ser el mateix que abans de la crisi. I és a partir d’aquesta premissa que es fonamenta l’estudi que acaba de presentar el gabinet d’estudis del BBVA Research, sota la direcció d’un dels seus economistes de capçalera, Santiago Fernández de Lis.

Res tornarà a ser com abans

El BBVA albira bancs més petits, amb menys accés al crèdit i més regulats per Europa

Amb el lema ‘Un nou entorn, una nova banca’, l’estudi del BBVA parteix d’una premissa principal: l’economia espanyola no tornarà a créixer en les taxes de principi de segle. El cicle econòmic expansiu viscut a l’Estat entre 1994 i 2007 portà creixements del PIB de l’Estat entre el 2,5% i el 5% durant 14 anys consecutius. A partir de 2008, la crisi ha portat el producte interior brut espanyol a taxes de creixement negatives, que arriben fins al present -el 2013 ha tancat amb un PIB del -1,2% a l’Estat-.

Aquest marc macroeconòmic pressuposa una altra de les condicions per al nou sector bancari, segons el BBVA: els mercats financers no tornaran a oferir una liquiditat tan abundosa i barata, ja que són més conscients dels riscos que corren. Per tant, la concessió del crèdits no tornarà a les magnituds viscudes durant la primera dècada del nou mil·lenni. A l’Estat, a desembre de 2008, el volum global del crèdit suposava més del 160% sobre el valor del PIB -la gran majoria, a empreses i particulars vinculades al sector immobiliari-, mentre que a la resta de països de l’euro aquest percentatge no arribava al 100%. El refredament del crèdit durant la crisi ha portat a la moderació de la xifra anterior, que ara queda per sota del 130% del PIB.

El BBVA estima que per aquestes causes el sistema financer serà més petit i que caldrà que el sector privat continuï moderant l’endeutament. Així les famílies no s’hipotecaran tant i les empreses hauran de complementar les seves demandes de finançament amb altres mecanismes que no siguin els crèdits bancaris, com ara l’emissió de deute.

L’informe de Fernández de Lis preveu un sistema financer amb entitats més petites, molt tecnològiques, amb capacitat de maniobra dins de cada estat, però pertanyents a grans grups transnacionals. Un panorama que es crearà arran de la implantació de la Unió Bancària a Europa i que farà que noves marques operin a l’Estat, mentre que algunes de les entitats espanyoles s’internacionalitzaran. Un fet pel qual el BBVA reclama l’eliminació “d’obstacles reguladors institucionals, culturals”. Les entitats estaran obligades a treballar el mercat financer minorista i s’hauran d’adaptar a uns marges de rendibilitat més baixos i a la supervisió directa de les autoritats europees i mundials -com de fet ja passa en el sistema financer espanyol d’ençà de l’aplicació del pla de rescat bancari, amb els informes trimestrals dels ‘homes de negre’ del BCE-. Aquests informes, en realitat, s’han convertit en la guia d’actuació del govern espanyol en temes com la reforma laboral, la fiscal i les retallades de l’administració pública. Basta veure que en el darrer document de les autoritats de la CE i del BCE sobre el pla d’assistència financera a Espanya les ‘recomanacions’ inclouen acabar les reformes actuals i previstes, l’eliminació del dèficit tarifari elèctric i la revisió del sistema tributari.

Bancarització

La reforma del sistema no ha fet canviar el centre gravitatori de l’economia de mercat capitalista: els bancs. L’eliminació de les caixes d’estalvi ha accentuat el seu paper.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF