REFORMA BANCÀRIA
Balears 16/06/2013

Sa Nostra ja no és nostra

En el nou repartiment accionarial, l'excaixa només té una participació del 2,18% del Banc Mare Nostrum

Albert Travesset
3 min
LA MARCA ES MANTÉ   
 BMN manté a les Illes la marca comercial de Sa Nostra, però les decisions importants es prenen a la seu central del banc a Madrid.

Palma.Dos anys després que Sa Nostra cedís tot el seu negoci bancari i financer al Banc Mare Nostrum (BMN), la societat balear comença a percebre l'allunyament d'allò que la Caixa de Balears havia suposat durant els seus més de 130 anys d'història.

Res no ha estat més gràfic per demostrar el funcionament de Sa Nostra dins l'engranatge del Banc Mare Nostrum (BMN) que observar quina ha estat la resolució del conflicte laboral que dies enrere han protagonitzat els treballadors del banc. Els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, han signat un acord que suavitza el procés d'acomiadament de personal engegat per la direcció, que vol tancar oficines i evitar duplicitats entre els departaments annexionats que pertanyien a les caixes. Però a les Illes l'acord no agrada. Al territori Sa Nostra la majoria de la representativitat dels seus treballadors l'ostenta Unió Obrera Balear, històric sindicat gremial a l'entitat, amb un 70% de suports i amb un passat ple d'influència en les decisions de la Caixa de Balears. Però aquest percentatge majoritari a les Illes no suposa ni un 10% del cens sindical de BMN. Els treballadors de Sa Nostra-BMN a Balears han de combregar amb un acord sindical que rebutgen.

"Hem perdut poder negociador", admet el representant de UOB a Sa Nostra Joan Reynés. UGT i CCOO han tancat un acord que provoca "una baixada de sou per als treballadors de BMN a les Illes i ens han llevat les assegurances de vida i de salut que per conveni Sa Nostra sufragava a la plantilla". I és que per Reynés "Sa Nostra ha canviat, ja no és una caixa sense ànim de lucre i amb obligació de destinar part dels seus dividends a obra social; això s'ha perdut" amb el traspàs de tot el negoci financer a BMN.

Quin és l'efecte de l'entrada del FROB al BMN?

La participació accionarial balear ha passat del 13 al 2,8%

El pes específic de l'entitat balear dins BMN no ha parat de disminuir en els dos anys que han passat des de la culminació del procés de fusió freda, denominat oficialment sistema institucional de protecció (SIP). Si el maig de 2011, a l'assemblea general de Sa Nostra que aprova el projecte de segregació de tots els actius de la caixa cap a BMN, es quantificà en un 13% el percentatge de participació dins del nou banc, avui aquesta representativitat queda reduïda al 2,18%, inferior a la que tenen els seus socis de Múrcia i Granada.

BMN està constituït per més de 1.300 milions d'accions. Sa Nostra en té la representativitat de poc més de 30 milions. L'entrada del FROB (Fons Ordenat de Reestructuració Bancària) en dues fases, injectant el diner públic del rescat bancari aprovat per Brussel·les (més de 1.000 milions d'euros en total), ha diluït les aportacions que havien fet les quatre caixes que inicialment formaren Mare Nostrum: Caixa Penedès, Caja Murcia i Caja General de Granada, a banda de Sa Nostra. A dia d'avui, tots els actius i l'activitat bancària de Caixa Penedès a Catalunya i l'Aragó ja no pertanyen a BMN. Han estat traspassats al Banc Sabadell.

Com ha quedat la representació balear?

S 'ha passat de tenir dos representats a tenir-ne només un.

La representativitat balear en el si del consell d'administració de BMN també s'ha retallat. Si de bon inici hi havia dos membres de Sa Nostra, el president, Fernando Alzamora, i el director general, Pau Dols, avui només queda un seient a disposició, el de l'economista eivissenc Joan Riusech, en un consell d'administració minvat i en el qual han hagut de fer lloc al representant del FROB i el seu 75% de participació accionarial de BMN.

Què passarà amb l'obra social?

Incertesa sobre el patrimoni i les activitats altruistes

El destí de l'obra social de Sa Nostra és una altra de les incògnites que s'obren amb vista al futur de l'entitat; i no tant per la seva organització, com per la procedència dels fons que hauran de sufragar-ne les activitats. El traspàs de tota l'activitat financera i de les participacions industrials cap a BMN (també del personal) ha deixat Sa Nostra amb les úniques tasques de gestionar la seva obra social i la cada cop més minsa participació dins del Banc Mare Nostrum.

El pressupost de l'obra social de Sa Nostra ha baixat dels més de 6 milions d'euros de 2010 fins als 3,5 de 2012. S'ha procedit a l'acomiadament de personal, i fins i tot s'ha iniciat un procés de venda de patrimoni afecte a l'obra social, com és la finca de sa Canova. El fet que les obres socials de les caixes de BMN s'hagin de finançar segons un percentatge del benefici de l'operativa global del banc no aclareix què passa si, com és el cas actual de BMN, el seu balanç anual queda en números vermells.

L'ombra de l'autofinançament plana per sobre de les obres socials de les futures fundacions bancàries. Però si és així, algunes veus alerten del perill de la finalització de les accions i iniciatives altruistes i la seva substitució per activitats de pagament que concitin interès, o bé directament la liquidació d'actius patrimonials, immobles o obres d'art, per poder pagar les factures.

stats