Balears obté la nota més baixa de l'Estat en matèria de serveis socials

Juntament amb Cantàbria, són les dues comunitats que han obtingut la qualificació més baixa de l'índex DEC

Les Illes Balears i Cantàbria, amb una puntuació de 4,6 punts, són les comunitats autònomes que han obtingut la nota més baixa en matèria de serveis socials, per davall de la mitjana, que és de 5,07 punts sobre 10. Aquestes puntuacions estan recollides a l'índex de Desenvolupament dels Serveis Socials (DEC) del 2017, que elabora l'associació de Directores i Gerents de Serveis Socials a partir de 30 indicadors, entre els quals hi ha la cobertura de serveis, la despesa per habitant i els drets que reconeixen cada autonomia en el Sistema Públic de Serveis Socials. 

En total, suspenen set comunitats: Cantàbria (4,6), les Balears (4,6), Galícia (4,1), Madrid (3,5), Múrcia (3,5), les Canàries (3,3) i el País Valencià (2). En canvi, el País Basc (7,7) i Castella i Lleó (7,5) obtenen bones notes. Enguany la mitjana és de 5,07 punts (sobre 10), la més alta d'ençà que es va començar a fer aquesta avaluació, l'any 2012. 

"Hi ha una evolució positiva dels serveis socials des del 2014 per l'impuls dels nous governs de les comunitats. S'ha registrat una recuperació més baixa dels serveis socials en l'àmbit local i l'administració de l'Estat acumula retallades de gairebé 5.000 milions d'euros", ha explicat el coordinador de l'estudi, Gustavo García Herrero. 

Aquest informe assenyala que les diferències entre comunitats "disminueixen a nivell general" i el nivell de desigualtat és menor, però continua havent-hi una "extraordinària diversitat d'esforços, cobertura i drets garantits" entre territoris. En la reducció de la desigualtat hi ha influït el fet que les dues autonomies amb una puntuació més baixa, les Canàries i el País Valencià, "han començat a avançar" i el desenvolupament dels serveis socials "ja no és pràcticament nul" com fins ara. 

Però en general, les diferències són "extremes", i mentre comunitats com Balears o País Basc tenen un professional dels serveis socials bàsics per a menys de 2.000 habitants, a Galícia cada treballador ha d'atendre 4.930 persones. 

"Les retallades en el sector van tocar fons l'any 2013, i de llavors ençà el nivell general registra una tendència creixent de la inversió en serveis socials, encara que a un ritme diferent, i no es recupera el nivell que es va assolir el 2012", ha assegurat García. Tanmateix, considera que aquesta recuperació no s'aprecia en millores de serveis essencials, com ara els domiciliaris, que haurien de ser una prioritat "perquè totes les persones volen ser a ca seva tant de temps com sigui possible".

"Aquests serveis domiciliaris generen molta ocupació i són molt necessaris, i veim que els seus indicadors de cobertura no tan sols no augmenten sinó que es redueixen en algunes comunitats", ha alertat. 

El president de l'associació, José Manuel Ramírez, ha denunciat que el sistema actual "torna cap a un model assistencial d'ajudes econòmiques" i ha proposat establir una llei de garanties de rendes mínimes perquè "la gent no hagi de fer giragonses i pidolar ajudes". 

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF