Les Balears tenen el pitjor índex d'esperança de vida educativa de l'Estat

Els sindicats d'ensenyament vinculen els resultats al model econòmic centrat en el turisme i a la manca de finançament estatal

Un infant que s'escolaritzi a les Illes abandonarà els estudis dos anys abans que a la resta de l'Estat. Així ho indica l'índex d'esperança de vida en educació. Aquest indicador calcula quants anys estarà en el sistema educatiu un infant que entra a l'escola d'acord amb els nivells d'escolarització del moment. Les Illes Balears són la comunitat autònoma amb l'índex més baix de l'Estat. De mitjana, a les Balears una persona deixa els estudis poc després de fer els 16 anys, mentre que la xifra estatal supera els 18.

La baixa esperança de vida educativa està estretament vinculada amb les dades d'escolarització i d'abandonament escolar. Segons l'informe 'Sistema de indicadores de la educación 2017', elaborat pel Ministeri d'Educació amb les dades del curs 2014-2015 –les darreres disponibles–, les Illes Balears presenten les xifres d'escolarització més baixes de l'Estat en les persones d'entre 16 i 29 anys.

En la mateixa línia, segons recull l'informe, les Illes Balears tenen el percentatge més elevat de persones que han abandonat l'educació de manera prematura el 2016. L'indicador mostra el percentatge de persones  de 18 a 24 anys que han deixat els estudis estant graduades de l'ESO o amb una formació inferior i que actualment no segueixen cap tipus d'educació o formació. Mentre que a escala estatal la xifra és del 19%, a l'Arxipèlag puja fins al 26,8%. No obstant això, hi ha una marcada diferència entre sexes: el percentatge de dones és del 18,1% i el d'homes, del 34,9%.

Les Balears també presenten el tercer percentatge més baix en la taxa bruta de graduació de l'ESO i el percentatge més baix de titulats en estudis superiors entre la població de 25 a 29 anys.

Els sindicats assenyalen el turisme

Els sindicats d'ensenyament assenyalen el fet que el model productiu de les Illes es basi en el turisme i l'hostaleria com  a principal causant que els estudiants abandonin les aules a una edat prematura. Un model que, argumenten, demana i absorbeix treballadors poc qualificats. 

"Tenim una taxa rècord d'abandonament prematur, perquè el teixit productiu no requereix qualificacions", ha explicat  Toni Baos secretari general de la  Federació d'Ensenyament de CCOO de les Balears. Des de CCOO demanen al Govern que redacti normatives que obliguin els empresaris a requerir titulacions als seus treballadors per tal de "reduir l'abandonament escolar i possibilitar que els treballadors tinguin un futur a llarg termini". El sindicat apunta que les baixes qualificacions limiten la possibilitat d'ascens laboral i social d'aquestes persones i les obliga a tenir feines mal remunerades.

Des de UOB Ensenyament també apunten al vincle entre l'abandonament prematur dels estudis i el pes econòmic del sector turístic. No obstant això, destaquen  "l'espoli fiscal i la manca de finançament " com a trava per diversificar l'economia balear. En la mateixa línia, Josep Palou, integrant de l'organització, ha valorat que l'índex de fracàs escolar és degut a un pressupost educatiu insuficient, sobretot per la manca de finançament estatal. El sindicat ha reclamat  competències plenes en Educació per "dissenyar un model educatiu i uns currículums adaptats a les nostres necessitats".

Ambdues organitzacions reclamen que es destini un mínim de mil milions d'euros al pressupost d'educació per tal de millorar la qualitat de l'ensenyament. Tot i així, per Baos incrementar la inversió pública en Educació és necessari, però no n'hi ha prou per revertir la taxa d'abandonament escolar. "Si l'alumne té una família amb condicions socioeconòmiques precàries, és més probable que abandoni els estudis, per tant, cal atacar alhora les desigualtats socials", ha puntualitzat. 

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF