INFORME DE METGES DEL MÓN
Balears 08/04/2014

Balears, al davant de la desatenció sanitària

L’ONG assegura que a les Illes més de 200 persones han vist bloquejat l’accés al servei de salut

Antònia Artigues
3 min
BALEARS, ENTRE LES SIS COMUNITATS MÉS RESTRICTIVES
 Balears és una de les comunitats més restrictives en l’aplicació del decret estatal que limita l’accés a la sanitat pública de les persones sense papers. Just Castella-la Manxa és més dura que Balears. Al marge d’aquestes sis comunitats restrictives, la resta ha cercat camins per atendre tothom, tot i el decret del govern de Mariano Rajoy.

Palma.L’ONG Metges del Món fa balanç dels dos anys de vigència del Reial Decret 16/2012 que imposà restriccions a l’accés a la sanitat, i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears no en surt gens ben parada.

De fet, Balears adquireix en l’informe de Metges del Món (d’àmbit estatal) un gens desitjable protagonisme que la converteix en una de les comunitats on les restriccions se segueixen de manera més estricta i on s’han produït casos greus de desatenció, destacant la mort del jove senegalès Alpha Pam d’una tuberculosi de la qual no fou atès.

L’informe de Metges del Món analitza la situació d’assistència sanitària comunitat per comunitat i relata una sèrie de casos, concretament 14 de tot l’Estat, per exemplificar les nefastes conseqüències del decret estatal. Dos d’aquests 14 casos són de les Balears: el d’Alpha Pam i el d’un pacient amb càncer a qui, fins que no hi intervingué Metges del Món a Balears, se li va denegar una intervenció quirúrgica a Son Espases.

20.000 targetes retirades

Metges del Món recorda en l’informe que a Balears, on adverteix que s’ha retirat la targeta sanitària a 20.000 persones, començaren les restriccions per part del Govern fins i tot abans de l’entrada en vigor del reial decret. Segons l’ONG, es va procedir a la retirada de targetes pròximes a caducar i se’n va paralitzar l’emissió de noves. A més, s’anà més enllà d’allò que marcava el mateix decret i s’imposà a Balears l’obligació de firmar el compromís de pagament abans que una persona sense targeta fos atesa a urgències (tot i que allà ha de ser gratuïta l’atenció) o la denegació d’assistència a dones embarassades o menors.

Durant mesos -adverteix l’ONG- es rebien instruccions verbals per intentar cobrar a les urgències i així va ser fins després de la mort d’Alpha Pam i amb l’escàndol obert. Encara que ara s’hagin tornat enrere aquestes pràctiques de manera generalitzada, Metges del Món a les Balears manté que fins a aquest moment s’han documentat a les Illes més de 200 casos de persones que han trobat barreres per accedir al sistema públic de salut. Els casos són recollits, en col·laboració amb altres ONG, en l’Observatori del Dret a la Salut (ODAS), creat per vigilar i assessorar sobre l’accés a la salut la població resident a les Illes.

Metges del Món lamenta que ara per ara l’Observatori continua documentant setmanalment casos de persones amb malalties rellevants sense assistència sanitària, fins i tot en supòsits recollits pel decret estatal que regula l’accés a la sanitat pública.

Però aquí no acaba el negatiu protagonisme de l’Arxipèlag en l’informe. Altres comunitats han cercat camins per atendre les persones sense papers, entre les quals no hi ha Balears. Andalusia i Astúries permeten l’accés normalitzat de totes les persones i altres (Aragó, Canàries, Cantàbria, Catalunya, Euskadi, Extremadura, Galícia i el País Valencià) han creat programes especials que hi possibiliten l’accés.

A Balears just s’ha permès que s’atenguin (més enllà del decret) les malalties mentals i les que suposin un risc per a la salut pública, tot i que en el cas d’Alpha Pam no fou així. Fins i tot en les comunitats més estrictes amb el compliment del decret (Madrid, Múrcia, la Rioja, Castella i Lleó i Castella-la Manxa, a més de Balears), la nostra comunitat no se suma a l’excepció d’oferir atenció a les persones que patien una malaltia crònica a l’entrada en vigor del decret restrictiu, com sí que han fet Múrcia i Madrid.

Metges del Món ha denunciat reiteradament el greu risc que suposa per als afectats que no es permeti l’accés universal al metge de família (d’Atenció Primària) per a tota la població, però especialment en el cas de persones amb malalties cròniques que exigeixen un seguiment. A les Illes Balears se’ls impedeix aquest dret.

stats