Avanços i tempestes (passatgeres)

PalmaLa Llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme (Llei de fosses) -que ha permès, de moment, la primera fase de l’obertura de la fossa comuna de Porreres-, la modificació de la Llei de comerç -que redueix de 16 a 10 els festius que poden obrir les grans superfícies-, la Llei d’igualtat entre dones i homes i la Llei contra la LGTBIfòbia són les principals normatives que han impulsat els partits que formen el Govern i que han estat aprovades amb el suport parlamentari de Podem i, en alguns casos, amb el consens polític de la Cambra.

2016: Un any de canvi i convulsió

Feines fetes

A l’hora de fer balanç, l’Executiu de Francina Armengol ha exhibit la posada en marxa de l’impost turístic, la renda mínima garantida per a famílies en dificultats i les inversions hidràuliques. A més, l’esquerra recorda de manera insistent que ha tornat la “normalitat” a les aules després de la conflictiva etapa- Bauzá i s’enorgulleix de la reducció de les llistes d’espera.

Tanmateix, enguany també ha estat un any ple de crisis de diferent intensitat.

En cap moment no s’ha projectat la sensació que la governabilitat s’acostàs a l’abisme -a diferència dels dos pactes progressistes anteriors (1999-2003 i 2007-2011), l’actual Executiu només té dos partits i, sobretot, no depèn d’Unió Mallorquina, que feia del sotsobre un signe de distinció i una eina-. No obstant això, el Govern d’Armengol ha travessat moments complicats durant els darrers dotze mesos, en els quals el ‘foc amic’ més intens ha arribat des de les files de Podem.

L’única crisi que es va traduir en canvis a la foto de família del Consell de Govern va arribar el primer d’abril, quan la consellera de Participació, Transparència i Cultura, Esperança Camps, deixava el seu càrrec. Però en la cronologia de les fites que el Pacte no hauria volgut viure, el primer entrebanc va ser el projecte de la facultat de medicina a la UIB. La iniciativa, feta realitat aquest mateix curs, va enterbolir les relacions entre els tres partits signants dels Acords pel Canvi. (Més informació a les pàgines 4 i 5)

Una altra pedra en el camí del Pacte ha estat la modificació de la Llei de benstar animal i, en concret, les pretensions de MÉS i especialment de Podem d’incloure-hi la prohibició del bou de Fornalutx.

La portaveu d’aquesta darrera formació, Laura Camargo, va arribar a acusar el PSIB de negociar a la seva esquena amb l’ Ajuntament del municipi en qüestió perquè pugui continuar organitzant el tradicional correbou durant les festes patronals.

Podem exigia a Francina Armengol que fos valenta, perquè aquesta es va veure pressionada pels socialistes de Fornalutx, partidaris de la festa.

La normativa, que es va començar a tramitar una vegada 33 municipis de Mallorca s’haguessin declarat ja antitaurins, resta enlaire. Ara, la decisió del Tribunal Constitucional sobre la llei catalana que prohibeix els toros encara complica més l’aprovació d’un articulat que, per cert, no preveu el vet als espectacles amb cavalls, com ara les festes de Menorca.

Dimissió explosiva de Camps

La primera ‘crisi’ endògena de l’Executiu Armengol arribà abans que es complís l’any de Govern amb l’esmentada dimissió d’Esperança Camps, que vivia entre València i Palma i mai no es va entendre amb el seu equip. En la roda de premsa de comiat, la també periodista i escriptora va atacar els mitjans de comunicació per haver publicat “mentides i mitges veritats” i acusà els directors generals que tenia a càrrec seu de conspirar contra ella.

Només unes hores abans d’anunciar que ho deixava, Camps havia de comparèixer davant els mitjans -després de la reunió del Consell de Govern- amb qui era portaveu de l’Executiu, Marc Pons, per explicar els detalls de l’Oficina Anticorrupció. Finalment, la consellera deixà tot sol Pons per reunir-se amb la presidenta Armengol i anunciar-li que no aguantava més. Paral·lelament, els dos màxims dirigents de MÉS per Menorca (la presidenta insular, Maite Salord, i el portaveu parlamentari de la formació, Nel Martí) havien aterrat a Mallorca per reunir-se amb l’ staff de la Conselleria i extreure una conclusió demolidora: o partia ella o partien tots.

Armengol va aprofitar la partida de Camps i la malaltia de l’aleshores conseller de Territori, Joan Boned, per remodelar el Govern. Ruth Mateu -fins aquell moment secretària general tècnica- agafava el relleu de la dimissionària i Pilar Costa entrava a l’Executiu com a consellera de Presidència i portaveu, en substitució de Marc Pons, que ocupava la cartera de Boned. L’equilibri entre illes i partits es preservava i les dones es convertien en majoria per primera vegada a la història d’un Executiu balear.

La crisi de l’Advocacia

El moment més delicat del Govern va ser la crisi que es derivà de la decisió de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma de no actuar contra l’expresident Jaume Matas en els processos judicials relatius al cas Òpera i de la peça 24 del cas Palma Arena -sobre una acusació de blanqueig de doblers, que afecta l’administració de l’Estat i no l’autonòmica-. MÉS va demanar la dimissió del responsable de l’organisme esmentat, Lluís Segura, poc abans de la roda de premsa posterior al Consell de Govern del 23 de setembre, en la qual la portaveu de l’Executiu, Pilar Costa, es va esforçar a deixar clara la ‘separació de poders’ entre Govern i Advocacia, tot i advertir que no compartien la decisió i lamentar la imatge que es podia projectar a la ciutadania. Finalment, el cessament de Segura es va produir la següent setmana “per falta de confiança”.

Encara que les deliberacions, i en general tot allò que s’hi parla, del Consell de Govern se suposa que són matèria secreta, la reunió de consellers del 25 d’octubre va ser molt més tensa de l’habitual. En el centre del debat, els pressupost de la Comunitat Autònoma per al 2017.

El to de la discussió va anar pujant i l’intercanvi de retrets entre la consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, i el titular de Medi Ambient va provocar, segons va publicar Diario de Mallorca, que els tres consellers de MÉS abandonassin el Consell de Govern en què s’aprovaven els pressupostos. Cap dels implicats no va negar les informacions, però sembla que les ferides cicatritzaren aviat.

Dies després d’aquell enfrontament, els partits del pacte asseguraven que els comptes de la CAIB sortirien endavant i anaven més enllà: avançaven que aquest gener blindarien un Pacte que ara mateix viu pendent del relleu de Xelo Huertas -expulsada de Podem- com a presidenta del Parlament, qui començarà l’any 2017 de vacances, segons va anunciar ella mateixa. (Més informació a les pàgines 24 i 25).