Asier Arranz: “Pokémon Go ha llençat la primera pedra. Això acaba de començar”

PalmaAsier Arranz dirigeix el laboratori de tecnologia de l’IE Business School, una de les principals escoles de negocis en l’àmbit internacional. A més, és fundador de la consultora tecnològica Onirux, on desenvolupa productes per a suports mòbils, virtuals i hologràfics.

2017 serà l’any de la gran explosió d’aquestes tecnologies?

La realitat virtual no està madura del tot. L’augmentada, en canvi, ja és al carrer gràcies a Pokémon Go. Quan passi la moda, algú treurà una nova aplicació i la gent ja s’haurà acostumat a mirar a través del mòbil. Amb tot, cal estar molt pendents, el mes d’agost, al llançament de les noves ulleres de realitat virtual que Sony ha preparat per a Play Station. És possible que llavors la virtual avanci l’augmentada.

Amb la realitat virtual i l’augmentada, pot passar com amb el CD i el Laser Disc, per exemple, que ara competeixen però que amb el temps un es va menjar a l’altre?

Teòricament no competeixen. La realitat virtual t’aïlla de l’entorn. L’augmentada, en canvi, et permet interactuar amb l’entorn. Imagín que en un futur no molt llunyà hi haurà ulleres amb un mode de realitat virtual i un altre d’ampliada. I, a banda, també les podràs emprar com a ulleres graduades, si és que les necessites.

La febre de Pokémon Go genera anècdotes, però també un cert temor pel mal ús que pot fer la gent de la via pública. Hi ha altres riscs que encara no ens hem plantejat?

Caldrà legislar, com ha passat amb Twitter. Per exemple, ara mateix, ja pots llençar pedres virtuals contra edificis i que aquestes efectes es vegin en la realitat ampliada. Més endavant es podran fer pintades virtuals a seus de partits polítics, que seran invisibles a la vida real però es veuran a través dels dispositius mòbils. En algun moment s’haurà de legislar, com ha passat amb les xarxes socials. El camp està tan verd que no està clar com canviarà la societat.

El gran canvi es produirà quan es deixi de relacionar aquest tipus de tecnologies essencialement amb l’oci?

Sí, però no hem de menysprear el paper que tenen els videojocs en la normalització d’aquests tipus de dispositius. A un metge se li fa molt estrany, avui dia, pensar que la realitat ampliada es pot aplicar en les operacions. En canvi, d’aquí a dos anys, quan el metge estigui fart de veure el seu fill caçant Pokémons, ja li semblarà més normal. El mateix va passar amb la gent que feia servir el mans lliures al metro. Al principi la majoria els prenia per bojos, ara ja s’ha convertit en una cosa normal.

A la conferència us heu mostrat crític amb el vídeo 360...

Estem acostumats a consumir continguts de manera passiva. Ràdio, cinema i televisió són continguts que un consumeix assegut al sofà, per exemple. En canvi, els joves que creixeran avesats a aquestes tecnologies reclamaran cada vegada més interacció. A mi, el 360 ja em sembla avorrit.

Cap a quin escenari ens encaminam?

Canviaran coses que ara mateix ni ens imaginam. Ara miram pantalles planes, per exemple. Ben aviat hi haurà interfícies en 3D. A mesura que vagin evolucionant, d’un espai en blanc en podrem crear el nostre propi món.

És factible imaginar els adolescents del futur connectats a espais virtuals que hauran creat ells?

Sí, experiències primàries en aquest sentit arribaran ben aviat. Jo crec, per exemple, que Microsoft treurà un programa similar al Minecraft a escala mundial on els usuaris es puguin construir les seves pròpies cases. Això només acaba de començar, Pokémon Go només ha llençat la primera pedra.