MEDI AMBIENT
Balears 06/01/2017

Artà ‘crema’ després del foc de sa Canova

L’Ajuntament demana una còpia del pla de restauració perquè el Govern no l’hi ha remès

Miquel Barceló
3 min
SA CANOVA, UN LLOC PARADISÍAC ON EL FOC HA FIXAT EL GRIS CENDRÓS 
 Dos incendis varen arrasar l’estiu passat (16 i 17 d’agost) una part de sa Canova, la urbanització fallida projectada els anys 80. Avui el gris que tenyeix la zona cremada contrasta amb el verd del pinar que es va poder salvar i el blau de la badia d’Alcúdia.

ArtàEls dos incendis que l’estiu passat (16 i 17 d’agost) cremaren 23 hectàrees de pinar i garriga a sa Canova continuen llançant espires. Almanco a l’àmbit polític. En les darreres setmanes s’ha duit a terme l’extracció de pins cremats i dilluns passat el GOB demanà la paralització immediata d’aquesta tasca forestal, perquè considera que “la tala i l’extracció d’arbres estan agreujant les conseqüències dels incendis” i possen en perill els sistemes dunars de la zona.

L’Ajuntament d’Artà, davant la queixa del grup ecologista, ha demanat una còpia del pla de restauració, documentació que no li havia remès la Conselleria de Medi Ambient un mes després d’haver-lo aprovat (30 de novembre). Aquest fet, segons fonts municipals, posa en relleu fins a quin punt el Govern ignora el paper de l’administració municipal en el manteniment dels espais amb gran valor mediambiental.

No és aquesta la primera vegada que la Conselleria falla en les formes. De la visita que el conseller Vicenç Vidal realitzà a la zona cremada a l’agost, ni tan sols se n’informà el batle, Tomeu Gili (El Pi).

En el Consistori, on el grup Alternativa per Artà gestiona l’àrea de Medi Ambient, s’hi respira una gran decepció i malestar. L’Ajuntament insisteix en la necessitat que es redactin, aprovin i implementin els instruments de gestió per no haver d’anar sempre a corre-cuita. I des d’Altenativa es critica que el pla de gestió del LIC (Lloc d’Interès Comunitari) de na Borges estigui molt endarrerit, així com l’ampliació del parc natural, figura en la qual estava inclosa la zona cremada de sa Canova -des del novembre del 2001 fins al 22 de desembre del 2003, data en què el Govern Matas reduí un 90% el parc i l’encabí als límits de les finques públiques.

“Artà manté un ferm compromís amb la conservació dels espais naturals, tot i que per manca de mitjans tècnics i humans no pot realitzar aquest tipus d’actuacions”, ha recordat l’Ajuntament a la Direcció General d’Espais Naturals, abans de demanar-li una còpia del pla de restauració de sa Canova. Alhora, igual que el GOB, l’insta a aturar l’extracció de pins “fins que es pugui demostrar que el mètode de retirada no està afectant la recuperació de l’hàbitat”.

Demandes municipals

Per l’Ajuntament, la Conselleria hauria de prioritzar “la recuperació de l’hàbitat d’interès comunitari de savinar litoral”. També ha sol·licitat una reunió de coordinació amb la direcció general, incloent-hi l’Ibanat, “per tal de definir l’abast de les actuacions a realitzar, els mitjans humans i tècnics que s’hi destinaran, la disponibilitat pressupostària i el calendari d’execució”. Tot això abans d’insistir en la necessitat d’ampliar el parc natural.

El GOB ha recordat que sa Canova “és una àrea d’elevadíssim valor ambiental, ja que constitueix un dels sistemes dunars més ben conservats de les Illes Balears”, protegit amb les figures d’Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) i LIC, i que aquest valor “s’hauria d’haver tingut en compte abans de permetre les feines forestals que s’estan duent a terme”.

El grup ecologista ha recordat també al Govern la necessitat d’incorporar sa Canova al Parc Natural de la Península del Llevant.

Miquel Mir, director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, declarà aquest dimecres passat a l’ARA Balears, que l’extracció de pins es feia per una qüestió de seguretat humana, en una franja de 20 metres vora els camins oberts, i per sanitat forestal a la zona perimetral de l’incendi, per tal d’evitar que l’expansió de l’escarabat Tomicus converteixi en plaga la seva presència a sa Canova. Així i tot, s’ha aturat l’extracció a la zona més pròxima a la mar i al torrent de na Borges. Amb això es vol evitar afectar més la zona de dunes mòbils que hi ha, que poden patir una forta erosió per l’acció del vent i per haver perdut els punts de fixació que afavoreixen l’arbrat i els matolls.

stats