Publicitat
Publicitat

“Arribarà un moment que els cirurgians operarem molt pocs tumors perquè els oncòlegs seran capaços de matar-los”

Rafael Morales és el president del V Congrés de la Societat Espanyola de Cirurgia Oncològica, que se celebra a Palma aquests dijous i divendres

Palma acull aquests dijous i divendres el V Congrés de la Societat Espanyola d’Oncologia Quirúrgica, que reuneix prop de 270 especialistes en la cirurgia del càncer de l’Estat amb l’objectiu de posar en comú els darrers conceptes diagnòstics i terapèutics en relació amb el càncer. Enguany el congrés se celebra conjuntament amb la VII Reunió Internacional de Cirurgia Oncològica Peritoneal.

Durant dos dies s’organitzaran taules de debat, casos clínics interactius i conferències sobre la cirurgia oncològica del segle XXI i el paper que el cirurgià té avui dia. També es parlarà de les investigacions més innovadores i de les eines de què disposen els cirurgians del càncer en la seva presa de decisions diària. “El més interessant del congrés és que és multidisciplinari; oncòlegs i cirurgians participaran en totes les taules de debat amb l’objectiu de cercar el màxim benefici per al pacient”, subratlla Rafael Morales, president del congrés i coordinador de la Unitat de Cirurgia Oncològica Peritoneal de Son Espases.

Els avenços tecnològics han permès als cirurgians oncològics operar pacients que abans no es podien operar i personalitzar els tractaments gràcies a un millor coneixement de la biologia del tumor. “Arribarà un moment que els cirurgians operarem molt pocs tumors perquè els oncòlegs seran capaços de matar-los”, assevera. En aquest sentit, Morales destaca que la quimioteràpia és cada vegada més eficaç, cada vegada té menys efectes secundaris i els pacients tenen millor qualitat de vida perquè s’està intentant establir un tractament dirigit, personalitzat”.

Intervencions més complicades

Actualment la cirurgia oncològica s’utilitza en pràcticament tots els tumors sòlids, essent els més complexos aquells que produeixen infiltracions dels vasos sanguinis, tumors que estan enganxant grans vasos que no es poden llevar o tumors que estan disseminats com el carcinomatosi peritoneal. En aquest darrer cas, es tracta de tumors que apareixen en òrgans de la cavitat abdominal (còlon, estómac, ovaris...) i que produeixen una disseminació i apareixen nòduls per tot l’abdomen. Fa alguns anys aquests pacients no s’operaven perquè era considerada una malaltia pràcticament terminal, però actualment, explica Morales, amb les noves tècniques quirúrgiques estan aconseguint, en un grup molt seleccionat de pacients, extirpar aquests nòduls i quan ja han llevat tot el tumor apliquen la quimioteràpia intraperitoneal hipotèrmica (HIPEC) per si han quedat cèl·lules tumorals que no han vist. “La calor pareix que fa dues coses: primer, desnaturalitza les proteïnes de les cèl·lules tumorals, les destrueix i, a més, actua juntament amb el citostàtic i pareix que penetra millor en els teixits”.

Especialització

Els canvis en l’abordatge del càncer no han estat només tecnològics, també organitzatius. “Treballam més cohesionats, un dels grans avenços dels darrers anys ha estat la creació de comitès multidisciplinaris per a cada tipus de tumor que avaluen d’una manera integral el pacient i es pot aplicar un tractament multimodal, és a dir, diferents tipus de tractament”, explica Morales. En aquest sentit, el cirurgià destaca que s’està anant cap a la dedicació preferent, és a dir, que els especialistes cada vegada es dediquin a un grup concret de malalties. “En el meu cas, el 98% de la meva activitat professional és amb malalts de càncer i només oper malalties del pàncrees i carcinomatosi peritoneal”, explica.

La tendència actual, implantada a alguns països i a alguna comunitat autònoma com Catalunya, es dirigeix a la centralització de determinats procediments quirúrgics més complexos en unitats especialitzades que puguin concentrar un alt volum de pacients amb l’objectiu d’aconseguir millorar resultats ens les complicacions postoperatòries i augmentar la supervivència a mitjà i a llarg termini.

La nutrició artificial, la millora de l’eficàcia dels antibiòtics i els avenços en radiologia i en el control del dolor han contribuït a reduir les complicacions postoperatòries i la mortalitat. Malgrat tot, Morales recorda que és important no oblidar que “en les millors mans hi ha complicacions” ja que “el cos humà no està dissenyat perquè algú es fiqui dedins i li canviï les coses de lloc; això té un preu”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/04/2018

Consultar aquesta edició en PDF