JUDICI CAS CAN DOMENGE
Balears 20/06/2013

"Aprofitarem per finançar el partit"

Vicens diu que donà a Munar dos milions per a UM i que també li entregà comissions per Son Oms

Antònia Artigues
4 min

PalmaDes del primer moment que es va idear l'operació de venda de Can Domenge, els màxims responsables del Consell Insular de Mallorca en aquell moment i líders d'Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar, Miquel Nadal i Bartomeu Vicens, tenien clar que l'operació havia de tenir entre els objectius el d'obtenir finançament per a la formació. A més a més, es donà per segur que "per a ells hi hauria un sobresou o una cosa semblant". En total: 4 milions d'euros. Almanco així ho assegurà ahir Bartomeu Vicens davant el Tribunal de la Secció Segona de l'Audiència de Palma, que, tot i els nous intents de Munar d'ajornar l'inici de la vista, va acordar començar el judici del cas Can Domenge.

La declaració de Vicens fou incendiària per als interessos dels altres acusats d'UM, especialment per a Munar i Nadal, els quals indran avui l'opció de defensar-se d'acusacions tan dures. I l'incendi no va quedar controlat en els toms del cas Can Domenge, sinó que Vicens, a preguntes del fiscal Juan Carrau, va propagar el foc a altres temes, com el cas Son Oms.

Segons Vicens, ell va entregar a Maria Antònia Munar els dos milions d'euros de comissió per la venda de Can Domenge a Sacresa destinats a UM i, posteriormente, 450.000 més per a ella. Vicens manté que ho va fer com sempre, com havia fet en altres ocasions, per exemple, en el cas de Son Oms, la suposada "pilotada" amb la requalificació dels terrenys de l'avui polígon industrial. Munar, fins ara, no s'havia vist esquitxada per aquest cas, però les revelacions de Vicens poden tenir conseqüències.

Després d'aquesta volta pel cas Son Oms, Vicens tornà aviat a Can Domenge. Explicà que després de l'aprovació del Pla Territorial, "volíem fer un projecte significatiu des del punt de vista arquitectònic i aprofitar per obtenir finançament per al partit". Així es va concebre l'operació de Can Domenge, segons la versió de Vicens, tot aprofitant també que el Govern presidit per Jaume Matas volia una part del solar de Can Domenge per al Palma Arena i el Consell presidit per Munar va pensar que es podria vendre l'altra part dels terrenys.

Preu màxim

Per què es fa fixar un preu màxim per a la venda d'un solar de titularitat pública? Vicens digué ahir que aquest sistema els permetria assolir els objetius marcats: que el Consell guanyàs fons, que qui s'adjudicàs el solar pogués contractar un arquitecte de prestigi "i que s'obtingués finançament per al partit". "És veia que hi podia haver un marge", apuntà Vicens... Clar que hi va haver marge perquè el percentatge de la comissió pujà dels 3 milions prevists inicialment als 4 que es pagaren per part de Sacresa. Cal recordar que els terrenys es vengueren a Sacresa per 30 milions, tot i que Núñez i Navarro n'ofereia 61.

Bartomeu Vicens afirmà que ell mateix, Nadal i Munar tractaren el tema en diverses reunions i atribuí a Nadal la idea de fixar el preu màxim i també va fer recaure en l'aleshores vicepresident del Consell els contactes amb Sacresa.

Quan pareixia que Miquel Àngel Flaquer, el quart membre d'UM assegut a la banqueta dels acusats, en sortiria indemne, Vicens es recordà també d'ell a l'hora de parlar dels doblers rebuts de Sacresa.

Vicens digué que Flaquer (que era el conseller d'Economia i Hisenda del Consell i tresorer d'UM) sabia, "perquè ho havíem parlat", que dos milions dels 4 que pagà Sacresa eren per al partit. Ara bé, Flaquer no rebé aquests doblers ni tampoc un sobresou personal com sí que feren -sempre segons Vicens- ell, Nadal i Munar.

Amb tot luxe de detalls i algunes novetats, Vicens explicà que, de mans d'un intermediari que no va voler citar, ell rebé en una primera fase (abans de l'adjudicació a Sacresa) dos milions en metàl·lic per al partit i els donà a Munar en el despatx de Presidència del Consell Insular. Dels altres dos milions (també en efectiu) Vicens diu que ell en rebé 450.000, la mateixa xifra que entregà a Munar i que Nadal passà a recollir personalment. 200.000 euros més anaren a parar a l'empresari Ferra Tur i, dels 450.000 que resten, Vicens afirmà que no en sabia res.

Vicens es va desvincular de la relació amb Sacresa i, per tant, d'haver traslladat a l'empresa informació prèvia sobre el concurs o d'haver-ne negociat amb ells les bases, fet que va atribuir a Nadal.

El primer dels acusats d'UM que va poder contraatcar les acusacions de Vicens, Miquel Àngel Flaquer, ho va fer amb contundència i amb no poca crispació.

Flaquer negà rotundament haver informat des del seu departament de les bases del concurs Sacresa. "Estic indignat que les bases les tingués Sacresa", digué. Però encara es molestà més quan se li demanaren explicacions (per la seva condició de tresorer d'UM) sobre els dos milions d'euros que, segons Vicens, rebé la formació. "És fals, jo no he cobrat ni un euro i ningú no em va comentar que hi hagués comissió per UM, és fals". Segons Flaquer, Munar mai no li va fer entrega de dos milions d'euros per a UM.

Avui, Munar i Nadal hi diran la seva. La màxima expectació estarà centrada en Nadal, que ahir avançà que Sacresa fou qui va aportar el material per a les bases del concurs i que rebé fons per a la campanya d'UM a l'Ajuntament de Palma.

stats