Aprendre català "per entendre la cultura d’aquí"

PalmaEl 58,5% dels residents a les Illes Balears nascuts a l’estranger sap parlar català, segons l’InformeCAT 2016 que va presentar la Plataforma per la Llengua. Per tant, més de la meitat dels estrangers que viuen a l’Arxipèlag (242.757) coneixen i usen la llengua pròpia, una xifra que es pot qualificar de relativament baixa. Per altra banda, un 66% de la població que viu a les Balears nascuda fora del territori de parla catalana (això inclou el País Valencià i Catalunya) sap parlar la llengua pròpia. Amb tot això, la dada que més preocupa és que menys de la meitat de la població balear fa servir el català amb freqüència, malgrat que en total el 80,5% el sap parlar.

Perquè la gent estrangera i els residents nascuts a la resta de l’Estat es llancin a aprendre i a entendre el català, cal sobretot que la gent catalanoparlant iniciï les converses en la llengua pròpia amb total normalitat. De fet, molta de la gent que la desconeix però vol començar a aprendre-la demana sempre que els xerrin en català. Tot i això, cada vegada s’empra més: un 47,5% de la població comença molt sovint les converses en català i només un 31,6% no ho fa mai. Per zones, Menorca i la Part Forana de Mallorca són els llocs on més es fa, i Palma, Eivissa i Formentera, on s’obren menys converses en català.

“Per mi, aprendre el català era una assignatura pendent i en certa manera també una mena de deure”, reconeix Heike Nottebaum, una alemanya que viu a Palma des de fa cinc anys. “La llengua em permet integrar-me i, per tant, viure millor, em permet conèixer la literatura, la cultura d’aquí, una cultura molt rica, molt diversa i profunda”, apunta. Silke Helga va venir a Mallorca ara fa deu anys i “he après català per relacionar-me millor amb la gent i entendre les tradicions i els costums de l’illa”; els seus col·legues de professió, també alemanys, “no entenien per què el volia aprendre”.

Elles dues conten l’experiència que han tingut a l’hora d’aprendre el català, sense ser la seva llengua materna, a la campanya ‘Històries del català’, que va engegar el Govern balear a principis d’enguany a través de la Direcció General de Política Lingüística i amb la col·laboració dels consells insulars, els quals varen animar que els ajuntaments també s’hi unissin. De moment, 34 municipis s’han adherit a la iniciativa i ja hi ha un total de 74 històries, en les quals s’inclouen les de Heike i Silke.

Conscienciar de la normalitat

Un dels objectius principals, i el missatge potent que es vol transmetre amb ‘Històries del català’, és que els mateixos catalanoparlants valorin la seva llengua materna. Així ho explica la directora general de Política Lingüística, Marta Fuxà, qui afegeix a més que la campanya també servirà perquè els estrangers i nouvinguts s’animin a aprendre català. Amb tot, Fuxà assenyala que la campanya ha de servir per normalitzar la llengua, una de les línies estratègiques d’aquest Govern. Per aquest motiu, ‘Històries del català’ no només es difondrà a través del portal web on es troben recollides totes les vivències, sinó que també se’n farà difusió a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials mitjançant petits clips de vídeo. La cap de Política Lingüística admet que la iniciativa “no té data de caducitat”, perquè la idea és que cada ajuntament -molts dels quals ja han començat a fer campanyes pròpies- hi vagi afegint testimonis de gent que vulgui explicar la seva experiència d’aprendre català sense ser la seva llengua materna.

Plurilingüisme

Nacho García és una altra de les veus que apareixen en la campanya. Va viure a Mallorca amb la seva família durant dos anys quan era adolescent, i fou aleshores quan va estudiar català acadèmicament “perquè m’ho va dir mon pare, ja que al principi m’hi negava. Jo volia estudiar medicina i no estava conforme a haver de fer un examen d’una llengua que no havia d’utilitzar. Finalment vaig estudiar català”. Passats els anys, García va acabar medicina i l’especialitat la va dur a terme a Mallorca. Quan va venir, feia temps que havia perdut la pràctica del català, però “ja no tenia por. Aleshores vaig decidir tornar a començar a estudiar català”. I ho va fer també per respecte als pacients i “interès meu”. Nacho García, que ara és director d’Assistència Sanitària a l’IB-Salut, reconeix que el català “és una llengua fàcil” per aprendre-la, sobretot per a una persona que té l’espanyol com a llengua materna; i defensa que si hi ha gent que s’ha preocupat per aprendre anglès, “que és una mica més difícil”, perfectament pot aprendre català, que a més “és la llengua d’aquí”. Així mateix, García expressa que l’estat espanyol és “multicultural” i que “si volem defensar una cultura espanyola forta, hauríem de defensar totes les cultures” que l’integren.

Per la seva banda, Marta Fuxà critica que l’Estat es fa dir plurilingüe i multicultural, però “no hi actua en conseqüència” com ocorre en altres estats del món que “ho fomenten”. “Això és un factor negatiu que pot influir en decisions de moltes persones”, explica Fuxà per justificar per què encara hi ha gent nouvinguda i estrangera que no prioritza aprendre i saber català.

Cort organitza tallers de català per a nouvinguts

El Govern va engegar la campanya ‘Històries del català’ perquè arribàs a la resta d’illes, ja que va ser una iniciativa encetada pels consells de Formentera i Eivissa. Després, els de Mallora i Menorca s’hi varen adherir i varen animar que els municipis en fessin difusió.

Palma ha estat una de les ciutats que ha potenciat les ‘Històries del català’ amb una partida econòmica de 12.379 euros, que ha destinat a cartells que seran penjats en 20 tanques publicitàries, anuncis a 4 busos de l’EMT i difusió a mitjans.

Amb tot, el regidor de Cultura i Política Lingüística, Llorenç Carrió, reconeix que Palma havia de fer un esforç en aquesta campanya “perquè més de la meitat dels habitants de les Illes es concentra a Ciutat”. A més, un 56% dels palmesans sol parlar més en castellà i un escàs 28% ho fa en català.

Per aquest motiu, des de Cort també es fomenta el català entre els nouvinguts a través d’un programa de dinamització lingüística que consisteix en tallers de conversa en català gratuïts, els quals es duen a terme en sis biblioteques municipals i van adreçats tant a persones que no coneixen gens la llengua i volen començar a entendre-la i parlar-la com als qui volen consolidar-ne els coneixements.