Antoni Costa: "Volem rompre amb els privilegis d'altres"

Hi ha una explicació raonable a les diferències de finançament entre comunitats?

L'explicació és que el sistema de finançament mai no ha tingut un comportament lògic, perquè no s'hi han aplicat criteris lògics d'anivellament. Així, tenim comunitats autònomes amb rendes per damunt de la mitjana i per sota en finançament, com Balears; comunitats autònomes per davall en renda i finançament, com Múrcia, i comunitats autònomes per sota en renda i per damunt de la mitjana en finançament, com Extremadura. Els sistemes dels anys 2001 i 2009 suposaren una millora per a les Illes Balears, però es va mantenir l' status quo perquè cap comunitat no pogués perdre el que ja tenia, i continuam per davall de la mitjana.

És a dir, que hi ha una explicació o criteri que és polític, més enllà de les xifres?

És cert que hi ha comunitats que són privilegiades pel sistema i han anat consolidant la seva situació, condicionant les negociacions. Nosaltres ara volem rompre amb això per no tornar a tenir un sistema de finançament amb privilegis per a altres comunitats. Tenim arguments demostrables, perquè fins i tot el 2009 es podria haver mantingut aquest status quo i aconseguir un anivellament just, encara que fos progressiu.

En les negociacions amb Madrid, heu lligat la reducció del dèficit al finançament.

És que les Illes Balears no tenen un problema de despesa, el tenen de finançament. No pots demanar el mateix esforç a qui té una despesa per habitant (l'any 2011) de 3.000 euros, com les Illes Balears, a qui la té de 4.300 euros, com Extremadura. Amb el finançament dels extremenys, l'any passat l'hauríem tancat amb superàvit.

Amb uns arguments tan sòlids, sempre ha costat convèncer Madrid. Com ho aconseguireu ara?

Crec que ara estrenyem fort i es nota que, almanco, començam a estar enfadats. El president José Ramón Bauzá ho ha posat en evidència públicament. A més, som constructius. Apostam per la consolidació fiscal i la reducció de la despesa pública. Allò que demanam ara és que, temporalment i mentre no hi hagi un nou sistema de finançament més just, se'ns permeti un major marge de dèficit, perquè l'esforç no sigui tan gran.