TOCAR TERRA
Balears 26/08/2016

Ametles i garroves

Mateu Morro
4 min
.

Les olives de Mallorca

El costum de consumir-ne de manera generosa es manté

D’acord amb les dades d’un estudi realitzat l’any 2011 per l’Institut de Qualitat Agroalimentària de les Illes Balears (IQUA), el 87,2% dels consumidors mallorquins compra oliva de taula. Aquesta dada ens deixa clar que l’hàbit illenc de consumir olives en grans quantitats, i acompanyant qualsevol menjada, es manté. D’altra banda, l’oliva trencada és la que té més demanda, a poca distància de la sencera. Un 33,2% afirma comprar també olives pansides. El 43% dels consumidors enquestats considera que les olives de Mallorca són millors, cosa que atribueixen al fet que són més gustoses i més amargues. I un 63% d’ells declara comprar olives mallorquines. Cal destacar que l’any 2015 es comercialitzaren vuit tones d’olives de la Denominació d’Origen Oliva de Mallorca. El camí està ben dissenyat: diferenciació, qualitat i etiquetatge.

La pagesia i les carreteres

La infraestructura viària no es fa pensant en els pagesos

En un temps no gaire llunyà, els carros encara transitaven pels camins i ningú se n’estranyava. Arribaren els tractors i les furgonetes, en els anys seixanta del segle passat, i es va iniciar un procés de substitució de la tracció animal. Ara, el punt en què estam és que fins i tot la imatge de la pagesia mecanitzada que representa el tractor rodant per una carretera deixi de ser possible. Les carreteres sovint es dissenyen sense tenir en compte els accessos a les finques i, fins i tot, l’entrada d’un tractor a la carretera pot ser penalitzat. A Catalunya, a cada nova infraestructura que es posa en marxa, hi ha un moviment que reclama que no es condemni la pagesia. Diuen que s’han de millorar les condicions de vida de les persones i l’economia del territori, però sense deixar de banda l’activitat agrària i el que comporta pel que fa a la preservació dels valors culturals i mediambientals. A Mallorca és necessari fer-ho, ja que el disseny de les carreteres no sol tenir en compte aquest element.

Desigual lluita

El nombre de pagesos no deixa de baixar

La caiguda de la població activa en el camp continua a un ritme accelerat. La presència d’agricultors sobre el territori es fa difícil i la renda agrària no s’atura de baixar, amb el cas insòlit de la desfeta de l’economia agrària de les Balears, que molts d’analistes atribueixen a la insularitat. Segons dades del Govern, la renda agrària per ocupat a les Balears va davallar en el període 2000-2010 un 30,22%, mentre que en el conjunt de l’Estat va pujar un 16%. La divergència entre les Illes i el continent és massa gran. En aquestes condicions adverses, la pagesia és un món difícil en el qual les inversions, per bé que se subvencionin en part, han de ser importants i els rendiments escassos. I a les Illes, els ajuts de la PAC europea són menors que en el conjunt de l’Estat (5.224 € per beneficiari a l’Estat enfront dels 3.443 € a les Balears). És per això que a l’Arxipèlag la descripció del món pagès, més que acostar-se a la d’un agronegoci, seria la d’una desigual lluita per la supervivència.

Ametles i garroves

La sequera i els mals de la fusta s’han fet notar arreu

Tot i la sequera, enguany serà un any regular d’ametles, fet que contrasta amb l’any passat, quan la collita va ser més minvada. De tota manera, hi ha una diversitat de situacions segons els redols. Hi ha zones, com és el Llevant, amb una situació millor que el Pla i el Migjorn. La sequedat i els mals de la fusta fan mal pertot arreu. El preu dels darrers anys ha estimulat una certa represa del conreu i l’interès per posar en marxa noves plantacions, però enguany el preu no és tan bo com el de 2015. L’ametla sembla que té unes possibilitats que abans no existien, sempre que s’aconsegueixi millorar l’atenció als arbres, la comercialització i, en conseqüència, recuperar la seva posició en el mercat. Pel que fa a la garrova, els arbres també mostren els efectes de la sequera amb un fruit més poc retent tant en polpa com en garroví.

Productes làctics balears

N’ha pujat el consum i això dóna una empenta al sector

L’esforç fet des de l’Administració, el sector lleter, les empreses d’alimentació i el sector turístic estan donant bons resultats. S’ha conegut en els darrers mesos un major consum dels productes làctics de les Illes (llet i formatge), la qual cosa està dinamitzant un sector que ho està passant molt malament a causa d’una conjuntura europea excedentària. Sembla que, a poc a poc, es va estabilitzant el mercat i hi ha una revifada de la demanda a tot Europa. Com és lògic, quan hi ha una situació d’aquestes, en la qual els excedents de llet cerquen de col·locar-se en el mercat com sigui, fins i tot amb pèrdues, les produccions locals són fàcilment desplaçades. I això és el que ens ha passat i en part ens continua passant.

stats