VINYÒVOL

El poder i el vi

El poder sedueix, atreu, atrapa no per la responsabilitat que ha de comportar, sinó perquè la gran majoria de gent percep que és una oportunitat per aconseguir alguna cosa profitosa

Vivim uns moments estel·lars i apassionants. La prova d’això és quan un 12 d’octubre uns regidors i empleats municipals de Badalona volen anar a fer feina i reben una notificació d’un jutge que els informa que no poden treballar i han de fer festa tant si ho volen com si no. Aquesta és una de les històries que vàrem poder viure dimecres passat durant la celebració de l’anomenada “fiesta nacional” o, com es deia abans, “día de la raza”, una celebració que deixa moltes imatges i cada un de nosaltres es queda amb una d’elles: la minidesfilada militar sota una insistent pluja; els actuals líders del socialisme espanyol amb molt bon ambient amb els populars i encantats amb els poders fàctics, ara toca “antes azul que hablar con separatistas”; l’arma de destrucció massiva de la legión, cada any una cabradiferent amb un clar missatge en forma de nom; una recepció a palauamb rei i reina, princeses, presidents i presidentes, ministres, diputats i diputades, senadors i senadores, militars, magistrats, guardaespatlles, xofers, llepaculs, joies, vestits d’Íbex35 i el brindis amb un “ vino español”; en definitiva, tant si ens agrada com si no, poder en estat pur.

El poder sedueix, atreu, atrapa no per la responsabilitat que ha de comportar, sinó perquè la gran majoria de gent percep que és una oportunitat per aconseguir alguna cosa profitosa. Amb poder podem despertar admiració, influir l’altre i, per tant, alimentar el nostre ego i calmar la vanitat que portam a dins. Però no només ens pot provocar un cert plaer personal, sinó que, si sabem navegar per les seves aigües, ens pot aportar una entrada de diners que engreixarà la nostre guardiola.

A la nostra societat occidental el vi és un producte que el podem trobar a qualsevol racó i, per tant, també a les taules dels poderosos, i és en aquests llocs on es juga una guerra ben cruenta, ja que poder posar la teva botella a la taula adequada moltes vegades és la clau de l’èxit d’una marca de vi o d’una zona vitícola. Tots els amants del vi coneixem que algunes zones vitícoles o vins varen començar a llaurar una gran fama popular després de ser admirats per gent amb poder. Un dels exemples més destacats són els vins de Châteauneuf-du-Pape, una petita zona del Roine famosa després que el papa Joan XXII fos un gran enamorat dels seus vins. Però no facem un viatge a temps llunyans ni tampoc a personatges amb un poder tan clau; basta apropar-nos en el temps i contar una història que la majoria de la gent desconeix.

Quan José María Aznar es va convertir en president del govern espanyol, l’any 1996, una de les primeres coses que va fer fou visitar el celler de la Moncloa amb Miguel Ángel Rodríguez, portaveu del govern i que ara pontifica a través de Twitter. En veure l’assortiment d’alcohol, feren un comentari ben premonitori: hi ha un bon assortiment de la Rioja però falta Ribera del Duero, i això s’haurà d’equilibrar. A partir d’aquell moment, ja va quedar clar que el vi del president era el Ribera i per tant començava un petit maldecap a la Rioja si la gent de Ribera ho sabia aprofitar. Sense cap gran discurs i amb petits canvis, va quedar clar quin era a partir de llavors els vins que agradaven a l’home que amb un sol dit manejava el poder. Un detall tan insignificant com canviar el vi al servei de càtering de l’avió presidencial, del Rioja al Ribera, que els periodistes varen detectar amb rapidesa i que, quan fou preguntat per un periodista, la contesta fou clara i contundent: “Moltes coses estan canviant per a bé i aquesta n’és una” .

Els de Ribera i les altres denominacions de Castella i Lleó es varen posar les piles: el nou poder ens estima, idò ho hem d’aprofitar. El cas de la DO Ribera del Duero és ben aclaridor. La denominació es crea l’any 1982, però és a partir de mitjan 90 fins al 2006 quan hi ha un gran creixement, es planta el 60% de les vinyes, augment espectacular de cellers, gran esplendor comercial i l’aparició de la moda dels vins negres de Ribera. El 2007, un any després de deixar el govern, el senyor Aznar va rebre la Medalla d’Honor de l’Academia del Cino de Castilla y León, un acte per agrair la feina i que recoman veure. Es pot trobar fàcilment a YouTube, ja que es va fer famós per l’atac contra la DGT. Mirau-lo i descobrireu com les rialles i les cares dels cellerers ho diuen tot sobre què és el poder real.

Vi recomanat: Alión 2011

Celler Vega Sicilia (Ribera de Duero)

Qualsevol persona que vulgui projectar una certa aura de poder o que vol fardar davant les visites ha de tenir diverses botelles del vi Unico de Vega Sicilia a la vista; el podem anomenar un vi de poder. M’estim més, però, parlar d’un altre clàssic de Vega Sicilia que em va captivar ara fa uns 18 anys, l’Alión. Neix l’any 1992 de la mà de Vega Sicilia i de la família Álvarez amb la idea d’aconseguir un vi d’alta qualitat a un preu més accessible. Alerta perquè la botella val uns 50 euros. 100% tinta fina criat durant 16 mesos dins bótes, obscur, granatós amb aromes de fruites vermelles molt madures i especiats, que omple la boca d’una corpulència ben equilibrada amb els torrats de la bóta.

EDICIÓ PAPER 24/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF