'BULLYING'

Alerten que en el 2020 hi haurà 400.000 víctimes més d'assetjament escolar a Espanya

El director de l'estudi fet per la Universitat Politècnica de València, Lucas Jódar, lamenta que el 'bullying', igual que la violència masclista, és un "problema ocult"

Un estudi de matemàtics de la Universitat Politècnica de València (UPV) preveu que, d'aquí al 2020, prop de 400.000 nins i joves, d'entre 12 i 18 anys, podrien convertir-se en noves víctimes d'assetjament escolar a l'estat espanyol, gairebé 50.000 cada semestre.

L'estudi, desenvolupat per investigadors de l' Institut de Matemàtica Multidisciplinària de la UPV (IMM-UPV), comprèn el període de juliol de 2015 a gener de 2020 i per a la seva realització s'ha aplicat la modelització dinàmica a través d'equacions en diferències.

Els matemàtics han dividit en cinc categories la població escolar amb edats compreses entre els 12 i els 18 anys: víctimes, agressors, defensors dels agredits, col·laboradors dels agressors i espectadors que no donen suport ni a uns ni als altres; en total, una població de 3.100.000 escolars.

Lucas Jódar, director de l'IMM-UPV i un dels autors de l'estudi, ha explicat a l'agència Efe que van construir el model matemàtic prenent com a dada de partida referències estadístiques oficials de víctimes de 'bullying'.

També es van prendre com a referència diferents factors socioculturals, demogràfics i econòmics, ha afegit Jódar, qui ha indicat que d'aquest model matemàtic es va obtenir la "possible evolució del nombre d'individus englobats en cadascuna de les subcategories establertes".

L'estudi dels investigadors de l'IMM-UPV també assenyala que 388.072 escolars (9,83%) estan classificats com a defensors dels agredits, 1.232.196 (49,20%) com a indiferents, 833.353 (21,11%) com a cooperadors i 725.530 (18,38%) com a agressors.

L'estudi permet conèixer l'evolució de cadascun dels grups poblacionals cada sis mesos i, segons es desprèn de l'aplicació del model, d'aquí al 2020 es produirien prop de cent mil nous casos d'assetjament escolar cada any "si res no canvia respecte de l'entorn legal als centres i la seva actitud cap al problema", conclou Jódar.

Un "problema ocult" que cal treure a la llum

El també professor de la UPV ha assenyalat a Efe que l'assetjament escolar, igual que la violència masclista, és un "problema ocult", ja que es produeixen més casos que els que es fan públics. A més, els menors que practiquen violència escolar avui als col·legis "demà, amb grandíssima probabilitat, ho faran contra la seva parella o contra la societat", manifesta Jódar, qui indica que l'empremta de l'assetjament escolar a la víctima "li dura pràcticament tota la vida". "És un problema gravíssim i a les escoles d'Espanya no s'hi fa res, els professors no s'hi comprometen i els directors n'oculten els casos perquè no parlin malament del centre", ha subratllat l'investigador, qui ha lamentat que tampoc no existeixi cobertura legal.

A parer seu, "mesures lleus" com posar a tots els instituts cartells demanant a aquells que coneguin algun cas d'assetjament escolar que ho denunciïn "provocarien un efecte increïblement positiu". També ha remarcat que, encara que aquestes xifres de víctimes d'assetjament escolar a l'Estat semblen elevades, a altres països com França s'eleven als 700.000 casos a l'any.

El treball elaborat per l'IMM-UPV ha estat presentat aquesta setmana en unes jornades duites a terme a la Ciutat Politècnica de la Innovació, parc científic de la UPV.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF