Airbnb i HomeAway afirmen haver generat un impacte econòmic a les Illes de 1.550 milions d'euros l'any 2016

Les plataformes de lloguer turístic asseguren que els seus amfitrions tenen "problemes per arribar a final de mes"

Les plataformes de lloguer turístic Airbnb i HomeAway asseguren que durant l'any passat van generar un impacte econòmic de 1.551 milions d'euros a les Balears, l'equivalent a un 5,6% del PIB de les Illes del 2016. D'aquesta quantitat, 1.000 milions d'euros van sortir dels 23.000 allotjaments de què disposa HomeAway, on durant el 2016 es van realitzar 1,4 milions de reserves.

Si bé Airbnb no ha donat les dades del nombre de places o habitatges disponibles a les Illes –Terraferida va denunciar al març que només a Mallorca hi ha més de 78.000 places dins aquesta plataforma–, Guillem Murgui, representant de la companyia a Espanya, assegura que els seus amfitrions "tenen cada vegada més problemes per llogar l'habitatge" per la regulació i "per arribar a final de mes". En total, Airbnb calcula que per cada immoble llogat s'obtenen uns 6.800 euros anuals de rendiments i que, de mitjana, els habitatges estan llogats 43 dies a l'any.

Tant uns com els altres s'han vist les cares aquest dijous a una jornada organitzada per la UIB sobre l'impacte econòmic d'aquestes plataformes, en què han participat també representants de Rentalia, OuiShare i l'Associació Hotelera d'Alcúdia i Can Picafort. El president d'aquesta darrera entitat, Jaume Horrach, ha criticat que "el creixement del lloguer vacacional no és aritmètic ni exponencial, sinó estratosfèric", fet que ha provocat la "ruptura de la convivència social", i ha advertit que anam cap a una "apocalipsi especulatiu".

En aquest sentit, Horrach ha defensat l'argument de tot el sector hoteler: millor un sol hotel amb una piscina i 500 places que 500 cases amb 500 piscines i 500 cotxes de lloguer. En canvi, Joseba Cortázar, de HomeAway, ha assegurat que les persones que s'allotgen a un habitatge hi cerquen "flexibilitat" i un espai "que s'adapti a les seves necessitats". A més, ha afirmat que el 35% dels usuaris d'aquest tipus d'allotjament canviarien de destinació si aquesta oferta no existís.

Als retrets entre plataformes de lloguer turístic i el sector hoteler se n'han afegit alguns del públic, qui acusava les plataformes de generar un problema d'habitatge quan "es destinen pisos, que són per viure-hi, a un ús turístic, però donar-los un ús industrial està prohibit". Així, mentre que Horrach deia que les reserves d'ofertes de tot inclòs han caigut del 25 al 17% en els darrers anys i que el sector hoteler genera més llocs de feina, Cortázar, Murgui i Almudena Ucha (de Rentalia) explicaven que els seus usuaris volen fer les coses bé: pagar impostos, entrar dins la legalitat i, fins i tot, promoure el reciclatge entre els seus inquilins.

En qualsevol cas, els comercialitzadors de lloguer turístic han assegurat que compliran la regulació, sigui la que sigui, una vegada que s'aprovi la nova llei –actualment en tramitació parlamentària–, però també creuen que ara mateix s'està produint una situació de "confusió" sobre quin serà el resultat. Tot i això, afirmen que estan en contacte "tant amb les institucions com amb els partits que les formen". 

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF