VINYÒVOL
Balears 19/08/2017

No siguem ases

Vull entrar en aquests tòpics dels joves, la festa i l’alcohol

Andreu Majoral
4 min
Tot i que el consum excessiu d’alcohol se sol associar amb joves o marginats, cal beure el vi amb moderació, que és quan se’n gaudeix millor.

EnòlegAquest estiu podem gaudir, en aquest diari, d’una secció a la qual tant jo com molts d’altres ens hem fet addictes. Es tracta de ‘Festa i Revolta’ de Marcel Pich, que ens descriu de manera detallada les noves festes i revetlles que han aparegut per diversos pobles de Mallorca i que tenen un èxit espectacular. Tal com ens va dir la primera vegada que el llegírem, ha agafat la gravadora, càmera de fotografiar, bolígraf i quadern per obrir en canal les anomenades neofestes i explicar el bessó d’aquestes revetlles fugint dels tòpics sobre l’alcohol que tant acompanyen els joves i les bulles.

Però avui vull entrar en aquests tòpics dels joves, la festa i l’alcohol, ja que durant molt de temps, i encara ara, han estat usats per una part important del sector vitivinícola per evitar parlar d’una realitat que, encara que no agradi, existeix: la del consum desmesurat de vi per part d’una part de la població i dels perills que comporten aquests excessos. Record, quan començava a caminar per les fires de vi, que els experts en màrqueting i la immensa majoria del sector deien que mai no s’havia de parlar d’aquest tema, mai no s’havia de relacionar el vi amb nins ni tampoc amb gent gata, com si el problema del consum excessiu d’alcohol no tingués cap tipus de relació amb el sector. Així, s’instauraven unes actituds altives i amb un argumentari elitista que apuntava als típics tòpics sobre els excessos amb l’alcohol per part de gent amb pocs recursos i sense sostre, que solen agafar una botella d’algun destil·lat o beuen vi d’aquests molt barats, que es posen dins un recipient de cartró, els famosos tetrabrics, o un barral de plàstic comprat a la primera botiga que troben -i ja se sap que això no és vi!- deien. I després sortien els tòpics dels joves que surten de festa, que encara no saben controlar-se i que es passen tota la nit mamant cerveses i mesclant destil·lats amb begudes refrescants o energètiques. Que algun jove s’engata amb vi?, pensa! Si aquests al·lotets no en tenen ni idea. En tot cas, ho mesclen amb altres coses fent sangries, calimotxos o aigua de valència. En definitiva, tòpics i més tòpics de joves i marginats, i cap paraula sobre els adults que fan un consum excessiu de vi i que són d’aquests que solem etiquetar com a ‘normals’.

Aquests darrers anys s’ha demostrat científicament que el consum moderat de vi mostra un efecte beneficiós per a la salut, baix risc de cardiopatia coronària o d’ictus clàssic o diabetis mellitus, entre molts d’altres. Però abans o després de parlar d’aquests efectes beneficiaris, s’ha de ser honest, no crear confusions, fer un discurs sincer i seriós i posar èmfasi a explicar que el consum de grans quantitats d’alcohol provoca una addicció que pot ser molt perillosa, no només pels problemes de salut que comporta, sinó també pel deteriorament personal, familiar i socioeconòmic. Si el sector no ho fa, no tindrà credibilitat, i sense crèdit no hi ha futur possible. Com a mostra, el ridícul que varen protagonitzar, ara ja fa uns 10 anys, els membres de l’Academia del vino de Castilla y León amb un José María Aznar fent un discurs altiu i esperpèntic dient-nos, amb to valent d’haver begut mitja botella de vi, que “ quien te ha dicho a ti las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber, déjame que las beba tranquilo ”, referint-se a una campanya de prevenció d’accidents de la DGT, amb rialles incloses dels vinaters que segurament, o en tot cas esper, sentirien vergonya en veure el vídeo de l’acte que es pot trobar al YouTube.

Afortunadament, el món del vi evoluciona agafant consciència d’aquesta problemàtica. Ara fa uns anys va sortir en l’àmbit mundial un moviment de responsabilitat social del sector del vi anomenat Wine in Moderation per promoure dins el sector pràctiques comercials responsables i per conscienciar els consumidors que s’han de tenir uns patrons de consum compatibles amb un estil de vida saludable que propiciï benestar. A cada país hi ha grans quantitats de socis. A ca nostra, les dues Denominacions d’Origen i d’altres empreses i entitats, que són coordinats per una organització representant del sector; en el cas de l’estat espanyol, la Federación española del vino, que és el responsable de planificar, coordinar i reportar sobre el programa.

Tal com resen els cartells de la Conselleria de Salut #nosiguisase, que podem veure pels carrers dels nostres pobles, no siguem ases i bevem amb moderació que el vi es gaudeix millor.

Vi recomanat: Agaliu 2016

Celler L’Olivera (Costers del Segre)

Sempre tenc a la retina el seu lluminós blau amb unes senzilles notes escrites a mà com si la botella fos la pissarra amb el blanquinós guix que ens explica què hi trobarem a dins. L’Olivera és una cooperativa on la qualitat i l’acció social són les senyes d’identitat. Hi treballen persones amb discapacitat psíquica, especialment aquelles en situacions socials més desfavorides. El vaig descobrir fa uns 20 anys a Reus i l’heu d’assaborir. Un Macabeu fresc i alhora amb cos, afruitat i amb un toc de fusta però sobretot llépol.

stats