Balears 09/10/2017

Adeu al clima mediterrani... Així serà viure a les Balears el 2086

L'aigua i el consum d'energia, principals reptes assenyalats en l'Estudi de vulnerabilitat al canvi climàtic presentat aquest dilluns

Jaume Vinyas
5 min
La reducció de les reserves d'aigua serà un dels efectes més visibles del canvi climàtic a Balears.

PalmaOnades de calor, precipitacions i ventades cada vegada més escasses però a la vegada més intenses, un lleuger augment de l'alçada de la mar... Un clima cada cop més tropical o caribeny que mediterrani, en definitiva, és el que hauran d'aguantar els ciutadans balears d'aquí a poc més de mig segle. És el diagnòstic que fa l'estudi de vulnerabilitat de l'Arxipèlag al canvi climàtic, una passa més amb vista a la redacció de la llei de canvi climàtic, que es preveu que es pugui aprovar a finals de 2018.

El conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, ha subratllat que no es tracta d'una previsió “catastrofista” i que en l'estudi “no hi ha grans sorpreses”, però sí que ha recalcat que toca conscienciar-se, d'una vegada, de la necessitat d'emprendre mesures de caire transversal que assegurin una correcta adaptació de la Comunitat als nous temps, més càlids, que ja són aquí. Les onades de calor que es varen patir el mes d'agost i els forts aiguats de desembre i gener són només un exemple de la nova normalitat a la qual, ha afirmat, “hem de tenir la suficient intel·ligència com a societat per adaptar-nos-hi”.

L'estudi adopta dos escenaris diferents (un de més pessimista i un altre de més optimista) i xapa el que queda de segle en dos. Així, augura, els principals efectes del canvi climàtic es començaran a notar a partir de l'any 2055.

Per fer l'anàlisi, s'han estudiat set sectors pel que fa a les Illes. En aquest ordre, els qui es veuran més afectats pel canvi climàtic són: l'aigua, el territori, el turisme i la salut, amb un risc de nivell 4, en una escala que va del 0 al 5. El medi natural, l'energia i el sector primari queden un graó per sota, en risc significatiu.

Conclusions: sectors clau segons nivell de risc

Aigua

El principal desafiament

Segons l'estudi, a partir de 2056 hi ha un risc extrem, que fins llavors serà alt, de reducció de precipitacions. Hi haurà menys pluges però seran més intenses, i això comportarà una "exposició significativa" a les sequeres. Aquest increment dels episodis intensos de precipitacions suposarà una major exposició a patir danys en la xarxa de clavegueram i les depuradores. Augmentarà, també, el risc de patir inundacions i desbordaments. Les reserves d'aigua, a més, estaran més exposades a la contaminació, a una major intrusió d'aigua marina (i, per tant, a una major salinització) i, finalment, a una major probabilitat de floració de patògens, motivada per la major temperatura a la qual es trobaran.

En aquest sentit, l'informe assenyala que Eivissa i Formentera presenten el risc de vulnerabilitat més gran de les quatre illes.

Territori

Els nuclis urbans, convertits en forns

La deficient eficiència energètica dels edificis de l'Arxipèlag (el 41,69% té la pitjor qualificació i només el 0,23% té la millor) serà un altre dels reptes a encarar els anys a venir. En cas no fer res, la proliferació d'onades de calor comportarà nous rècords de demanda energètica, tal com ja ha succeït aquest estiu.

En aquest sentit, l'anomenat 'efecte illa' de calor urbana pot convertir els barris més densament poblats en autèntics inferns. Al camp, mentrestant, el risc d'incendis augmentarà considerablement. Incorporar variables climàtiques en l'ordenació del territori i el disseny d'infraestructures serà inevitable, assenyala l'informe, per reduir els riscos. Les urbanitzacions en àrees litorals, hereves de l'urbanisme salvatge i il·legal marca de la casa, seran les més vulnerables a les noves normes que marcarà la climatologia.

Les altes temperatures dispararan el risc d'incendis.

Turisme

La pèrdua d'atractiu com a destinació

Unes Balears amb un clima més inestable i 'tropical' podria afectar la principal indústria de l'Arxipèlag, alerten des del Govern. L'augment de la temperatura de la mar podria afectar la població de posidònia i, de retruc, la qualitat de l'aigua. Com més calor, més risc de proliferació de meduses i mosquits. Aquestes incerteses podrien fer que els empresaris s'ho pensassin dues vegades a l'hora d'invertir en la modernització de les infraestructures. Aquestes, a més, quedaran molt exposades als fenòmens costaners, especialment a l'increment de l'alçada de la mar.

Salut

Noves malalties i risc de col·lapse per catàstrofes

El Servei de Salut també patirà les conseqüències del canvi climàtic. La previsible proliferació, ja esmentada, de mosquits podria atreure malalties de tipus tropical, tot i que es destaca que, en un món globalitzat, tampoc costaria gaire adaptar-se als protocols existents per a cada cas. En molts dels casos, se subratlla, ja es disposa d'aquests protocols.

Així mateix, la sequera podria incrementar els riscos per als ciutadans de patir més malalties respiratòries per l'augment de pols, espores de fongs o bacteris que suposaria la manca d'aigua. Finalment, els col·lectius més vulnerables estarien més exposats a les onades de calor, amb el greu de col·lapse dels serveis d'urgències, especialment durant els mesos de temporada alta, un fet, d'altra banda, gens infreqüent, ja, avui en dia.

Imatges com aquesta seran habituals cada estiu.

Medi natural

El risc de pèrdua de la biodiversitat

Un dels aspectes que caldrà afrontar, els anys a venir, segons ha subratllat Pons, és el fet que les figures de protecció ambiental actuals (LIC, ZEPA, ZEC...) no protegeixen dels efectes climàtics. La biodiversitat serà una de les grans amenaçades per l'increment de les temperatures. Algunes espècies s'hi adaptaran, però el previsible increment dels incendis també amenaça els seus hàbitats i propiciarà un auge d'espècies invasores. Els cicles migratoris de les aus podrien quedar pertorbats i l'erosió o desertització creixent del territori podria afectar els ecosistemes. Novament, una de les principals amenaces del segle és que la pujada de la temperatura de la mar afecti la població de posidònia, principal responsable de la bona qualitat de l'aigua de l'Arxipèlag.

Energia

La necessitat de diversificar-se

Més enllà del debat sobre la necessitat de generar energia renovable, les condicions climàtiques que es preveuen per a les properes dècades amenacen, igualment, el sector energètic. En aquest sentit, la proliferació d'episodis intensos de ventades pot afectar les infraestructures energètiques, que hauran d'estar preparades per abastir tota la població en moments de consum disparat, com les grans onades de calor que es preveuen.

En aquest sentit, el Govern aposta per conscienciar la població dels perills que venen, el foment de l'eficiència energètica dels edificis i la diversificació dels sistemes de generació elèctrica per reduir la vulnerabilitat.

El conseller, Marc Pons, amb el director general de Residus, Sebastià Sansó, i el d'Energia i Canvi Climàtic, Joan Groizard.

Sector primari

Renovar (els cultius) o morir

L'agricultura serà una de les grans afectades, òbviament, pel canvi de les condicions meteorològiques. L'augment de les temperatures i la inestabilitat de les precipitacions pot comportar la desaparició d'alguns dels cultius emblemàtics de l'Arxipèlag, ja sigui per manca d'aigua o per excés de calor.

En aquest sentit, Pons ja ha advertit que el món del camp haurà de començar a plantejar-se el canvi d'alguns productes. Una de les principals recomanacions de l'estudi és que s'aposti per la recerca per optimitzar tècniques, varietats i productes a l'hora de cultivar. A banda d'això, caldrà invertir en la millora dels sistemes de reg i estar preparats per a les pèrdues de collites per episodis climàtics extrems. El cereal i el raïm són assenyalats com els cultius més vulnerables. L'horticultura, en canvi, serà més resistent a les 'noves regles del joc'.

stats