MUNICIPALISME
Balears 01/07/2017

AIPC: separatistes units al poder

El partit de Portocristo, d’arrel segregacionista, fa 20 anys que marca la política de Manacor

Miquel Barceló
3 min
Amb mà esquerra per governar amb la dreta. / M. BARCELÓ

El poder és com un imant. Amb la independència de Portocristo per bandera, arribaren a l’escena política municipal fa 20 anys, però en només posar peu dins l’Ajuntament, gairebé no s’han mogut de la cadira del poder. L’Agrupació Independent de Portocristo (AIPC) ha tingut quasi sempre la clau de la governabilitat del municipi de Manacor. Els seus 2-3 regidors de sempre han dictaminat qui duia la vara a l’Ajuntament. Han governat en cinc dels sis mandats, des que concorregueren per primer cop a unes eleccions locals, el 1995. Només el primer període (1995-1999) i els 144 dies de govern de MÉS-Esquerra, PSOE i Volem (en minoria) del mandat actual, AIPC ha estat a l’oposició. La seva funció de corretja transmissora de les demandes ciutadanes de Portocristo, la segona població del municipi amb 8.000 habitants, els ha fet participar del poder municipal que els va discriminar durant dècades. Avui continuen sent estimats a casa seva (sempre amb més del 50% dels vots) i, en part, odiats a la capital, però en tenen la clau.

El 1992 l’efervescència per la creació del municipi de Portocristo era màxima. El bull es vivia al carrer. Avui, vint-i-cinc anys després, no hi ha independència municipal, però hi ha satisfacció pel grau d’autonomia, fins al punt que, a més de tots els serveis de què gaudeix Manacor ciutat (només hi manca un cementeri), disposen d’una Unitat Territorial de Costa de la Policia Local amb comandament propi.

Jaume Brunet, Bernat Amer, Salvador Vadell, Joan Gomila i Antònia Llodrà són els cinc regidors de l’agrupació portenya que des de 1995 representen els interessos de la costa a l’interior. La seva fórmula, d’aïllar-se dels grans partits, i crear un front propi l’ha seguida s’Illot. Avui, Silloters y Simpatizantes (SYS), amb un regidor, forma coalició i cos amb ells per esdevenir la força política majoritària a vorera de mar, amb 3 dels 21 regidors de l’Ajuntament manacorí.

A principis dels anys 90 brostà un moviment social indignat amb la política centralista que Manacor dispensava als nuclis menors. La recollida de firmes per a la segregació de Manacor necessitava el suport de 3.500 veïns, la meitat de la població, i els menors de 18 anys no podien signar. El repte fou tan gros que al final es va aparcar la lluita independentista i es va optar per un cos a cos a les urnes creant AIPC (1993).

En les eleccions de 1995, el regidor procedent del PSM (Jaume Brunet) i Bernat Amer (PSOE) foren els primers a donar veu pròpia a Portocristo amb les sigles AIPC. Els seguiren altres, com Salvador Vadell, lligat a UM, i altres independents. “Fórem els primers a demanar que amb la primera ecotaxa (1999-2003) el Govern compràs Cala Varques”, recorda Brunet. El pla Mirall de l’Executiu del PP venia de deixar 1.000 milions a Manacor; “a Portocristo, se n’hi invertiren només 30”, com a botó de mostra d’una discriminació que s’acabà només a partir que AIPC fou clau a Manacor. El batle Antoni Pastor, amb un PP amb majoria absoluta (2011-2015), els volgué en el seu govern. Li salvaren els mobles en trencar-se en dos fronts el PP manacorí a compte de la lluita lingüística del president José Ramón Bauzá.

En la legislatura actual, el pacte MÉS-Esquerra, PSOE i Volem (amb 9 de 21 regidors) rebutjà el seu suport perquè els tres regidors d’AIPC-SYS feien cos de negociació (3 més 5) amb El Pi. L’esquerra no avaluà el risc d’un possible pacte entre el PP (4) i els dissidents que havien passat a El Pi (5), i sobretot el poder de qui mantenia la clau: AIPC-SYS (3). I es manté la dita: “El port és qui governa Manacor”.

stats