Miquel Àngel Torrandell: "Mai m'he trobat un inspector de treball a la muntanya"

Miquel Àngel Torrandell (Pollença, 1977) va estudiar Magisteri, però ben aviat es va adonar que la seva vocació era la muntanya. Així, va començar exercint de guia d'escalada per l'Ajuntament de Pollença, però el 1999 va apostar per convertir-se en empresari. Així va néixer Món d'Aventura, una de les empreses del sector més veteranes i que ofereix excursions per la Tramuntana, rutes de piragüisme i altres activitats a la natura.

Quin és el tipus de visitant que requereix un guia de muntanya?

Tot aquell que vol gaudir no només d'un recorregut, sinó també d'una experiència. El que vol saber molt més d'allò que visita. Sol ser un viatger que fa preguntes, interessat en la forma de vida de la gent de Mallorca i a saber interpretar el que visita durant la seva excursió. També el que vol fer una activitat amb tota seguretat, ja que està assessorat per professionals que coneixen el lloc que visita.

Quines són les excursions més demanades?

Això depèn molt de la ubicació de l'empresa. En el nostre cas, optam per les properes a Pollença, que és on tenim les oficines. Tal vegada la més demanada és la del torrent de Pareis, ja que és molt coneguda, però oferim moltes possibilitats, com excursions en llanxa, caiac, barranquisme, espeleologia i moltes més. Molta gent també ens demana per la Ruta de la Pedra en Sec, però no la feim guiada, simplement assessoram com s'ha de fer.

Hi ha saturació en alguns moments de la temporada?

Molt menys de la que hi ha a altres llocs de les Illes. Lluc, les platges o la Calobra sí que es troben saturades, però a la muntanya això no es percep, encara que hi hagi més gent que anys enrere. Un diumenge de primavera o tardor amb bon temps és normal trobar molta gent, per exemple, al barranc de Biniaraix, perquè és una excursió molt coneguda el camí de la qual està mot ben marcat. De tota manera, la majoria d'excursionistes són mallorquins, no turistes.

Senderistes, ciclistes, corredors... És la muntanya el millor lloc per fer esport?

Crec que s'exagera molt en aquest aspecte. És cert que abans la gent anava a la muntanya a caminar i que ara hi ha més varietat, però no fins al punt d'estar massificat. Jo, que vaig molt sovint per la Serra, de tant en tant em trob algú que va corrent o en bicicleta, però de manera puntual.

Es pot compatibilitzar aquesta activitat i el medi ambient.

Totalment. El que passa és que ara tenim una mena de guerra entre les conselleries de Turisme i Medi Ambient. Mentre que la primera promociona el senderisme com una manera de conèixer Mallorca, la segona hi posa tota classe de pegues. No és que reguli, és que directament prohibeix i posa multes.

Quina és la reacció del turisme que visita les muntanyes de les Illes?

El paisatge els agrada molt. Caminar per la Serra i veure la mar és un element diferenciador sobre altres zones de gran atractiu. La Serra es tracta d'una extensió de 90 per 20 quilòmetres amb una gran diversitat de paisatges i ambients. Crec que en l'àmbit de senderisme estam a dalt de tot; pocs llocs ofereixen el que pot oferir Malllorca.

En què destaca aquest paisatge?

En moltes coses. Les formacions càrstiques que hi ha entre Lluc i Sóller són molt singulars i criden molt l'atenció dels visitants. També tenim moltes coves i barrancs per tot Mallorca. En un territori tan petit es concentren un gran nombre d'atractius, que a més tenen la mar com a acompanyant.

Quin és l'error més habitual quan se surt a la muntanya o a espais naturals?

No reaccionar adequadament. Si un es perd i torna enrere, no passa res, però quan no reacciona bé i arrisca massa, és quan es produeixen els problemes que, de vegades, acaben en accident. No agafar aigua suficient és també un error molt comú que pot tenir conseqüències molt dolentes. Una tercera errada és afrontar determinades activitats amb falta d'experiència.

Un consell per als aficionats a fer activitats a l'aire lliure?

De nou, tres coses. En primer lloc, és necessari tenir els coneixements tècnics suficients per fer l'activitat. Després, és molt important dur l'equipament adequat. Tots hem vist turistes per la Serra amb xancletes o sense camiseta, i això també pot derivar en accidents greus. En tercer lloc, també és fonamental fer una recerca d'informació sobre el lloc que volem visitar per conèixer el grau de dificultat, la durada, l'exigència física, etc.

Ja que l'accés a la professió de guia és bastant exigent, hi ha molt d'intrusisme?

Molt. Mai he trobat un inspector de treball a la muntanya per controlar si el guia té la titulació necessària per dur un grup. Hi ha moltes de persones, sobretot estrangeres, que fan de guia sense tenir la titulació, fins i tot que fan feina per empreses importants. Per caminar, tot va bé, fins que passa alguna cosa. Si mires les estadístiques, pràcticament tots els accidents a la muntanya són de persones que van sense guia. A les rutes organitzades per professionals els accidents són quasi inexistents perquè es prenen totes les mesures de seguretat.

Hi ha molta competència empresarial en el sector?

Hi ha més empreses que quan vàrem començar fa 20 anys, però ens duim bé i la convivència és bona. Això és positiu; com més empreses, més gent podrà venir a Mallorca a practicar senderisme. El sector ha crescut, tot i que ara ens el repartim entre més empreses.