"Venen grups amb la gatera i els has de fer el tatuatge, un darrere l’altre i ràpid perquè si no et desmunten la tenda"

Nórman Sánchez, nor.ink, fa la temporada d’estiu a Magaluf, tatuant en un estudi de Punta Balena

Les agendes dels tatuadors avui dia estan més cotitzades que les d’un ministre. La de Norman Sánchez, nor.ink de nom de guerra, inclou cites a Palma, Manacor, Magaluf i, aquests dies, a Londres i a Berlín. Gironí de naixement, fa uns quants anys que viu a Mallorca i es dedica a deixar empremtes de tinta d’estil tradicional americà.


Com començau en el món del tatuatge?

Jo vaig estudiar il·lustració i més tard la carrera de Belles Arts. Allà vaig conèixer companys que estaven amb el tema del tatuatge i m'hi vaig començar a interessar. No fa molts anys que tatuo però tota aquesta base i aquest bagatge de coneixement artístic i gairebé 12 anys treballant en el món artístic em van donar com una certa solidesa.

La meva mare, que està en un grup de moters, em deia: “A tu que t’agrada dibuixar, viatjar i ets un rocker, has de començar a tatuar”. I jo li deia: “Au, mare, no m’atabalis!”. Quan vaig agafar les meves primeres màquines tenia molts amics que em demanaven tatuatges i va ser molt natural. Va ser aprendre la tècnica i de seguida vaig fer una evolució important.


Quines foren les vostres primeres peces?

Al principi comences una mica amb el que et demanen però després t’adones que darrere el món del tatuatge hi ha una cultura, un bagatge gràfic i una història que és molt interessant. Era un món que jo desconeixia i de seguida em va enganxar.

Al principi, quan comences a tatuar, tempteges diferents estils: puntillisme, geometria, japonès, tradicional... El que em demanava la gent, com per exemple un nom, una data, un dibuix senzillet, és el que comences a tatuar.

Com definiríeu ara el vostre estil?

Tradicional americà, bàsicament. Es basa en la repetició de dissenys històrics: roses, punyals, serps, tigres, panteres, vaixells… que són icones molt clàssiques i segurament és el que pensa molta gent quan pensa en tatuatge. I per a mi és la manera correcta de tatuar.


D’on sorgeix aquest estil?

El tradicional americà venia dels mariners que rebien el tatuatge com a condecoració. Si creuaven l'Atlàntic d’anada i de tornada rebien les dues golondrines i si creuaven el cap de per sota d’Argentina, es podien tatuar el vaixell. Els que havien viatjat a Àsia eren el que es tatuaven amb tatuadors asiàtics i tornaven amb dracs o una geisha. Per exemple, els Estats Units varen tenir port a Hong Kong, i allà hi havia molts tatuadors i els mariners tornaven a casa amb tatuatges asiàtics.

A Magaluf també hi venen vaixells d’americans i són dels dies que treballam més per què s’omple de gent que es vol tatuar. Porten set mesos a la mar, han fet escala a Mallorca i es volen endur un tatuatge d’aquí. I estàs 12 hores que no deixes la màquina.


Com arribau a Magaluf, a Punta Balena, a tatuar?

Magaluf és com l’escola dels tatuadors de Mallorca. Tots els tatuadors estatals o que fan temporada tots passen per Magaluf, per l’Arenal o per Alcúdia.

Magaluf és una de les zones en què més estudis hi ha per metre quadrat, només al nucli hi ha més de 30 estudis i és un lloc en què el tipus de tatuatge que fas molt de lletra, de línia, coses molt senzilles, et permet donar-te un impuls per aprendre.


Coneixies la zona i la llegenda?

Que va! Jo no hi havia estat mai! No coneixia allò ni m’interessava aquella zona. La gent et diu que si vols treballar a l’estiu, vagis a Magaluf. És un lloc per treballar molt, és una mica el mercat del tattoo. Et venen grups de 5 o 8 persones amb la gatera i has de fer el tatuatge un darrere l’altre i ràpid perquè si no et desmunten la tenda. Aprens a muntar la taula súper ràpid, a tatuar gent que es mou. Com que són borratxos, has de controlar la línia. Tatues colls, mans, costelles, panxes i molts i molts de culs. És perfecte per aprendre. Ara, has de ser una mica dur perquè si no no aguantes els tres mesos allà.


Per què?

Perquè són moltes hores, treballes gairebé cada dia i pensa que cada dia venen moltíssims de borratxos i si a tu no et va una mica la gresca, ja no t’hi poses.


Quina mitjana de tatuatges feis en un dia a Magaluf?

A les nits se'n poden arribar a fer uns 30 o 40 en els mesos més forts, juliol i agost. A principi i a final es tatua menys. De dia, en pots fer uns 10, però és molt fluctuant. Hi ha dies que no en fas cap i després un dia en fas 15. Hi ha dies que fas peces grosses i dies que fas corets o 'Made in England' al cul.


Quantes palmeres heu fet aquest estiu?

Devers 300. Però sobretot molts de cors. Aquest any hi havia la moda de fer corets. Fa 3 o 4 anys la moda era tatuar-se “Magaluf” i l’any que era que ja és una cosa molt icònica, “Magaluf 2015”, per exemple. I et trobes gent que porta el “Magaluf” d’altres anys.


Què és el més estrany que us han demanat?

Mosques al cul. O un 'smiley' al mugró. N’hi ha moltíssimes i és una pregunta que ens fan molt. Un em va dir que li tatuàs “I love black cocks” al cul o un penis amb ales.


Sona molt divertit, però quina és la part difícil de la feina?

Si et venen grups de gats, es posen a cridar i tu estàs allà tatuant i et mouen la taula i després entra un amb una cervesa i li has de dir que surti fora, gent que es baralla... coses d’aquestes. Tampoc no és tan exagerat com diuen. Des de fora sembla una cosa molt dura però el dia a dia és tranquil. La nit és una altra cosa. Jo al mes igual feia dues nits i ja em bastaven perquè veia de tot.


Què feis quan acaba la temporada?

Baixar una mica el ritme, agafar vacances i, en el meu cas, estic treballant a Palma i a Manacor. Ja et planteges projectes més seriosos de clients que et queden d’altres anys que cerquen peces de més qualitat. També vaig molt de convencions i d’artista convidat a altres estudis.


Quina és la situació del tatuatge? Està de moda o ha passat un poc la febre?

Està en alça. El tatuatge sempre ha estat vigent però ha tingut períodes de més o menys excitació. Ara mateix i amb les xarxes socials, sobretot les de plataforma visual com Instagram, han fet que pugi com l’escuma. La gent que comença ho té molt més fàcil que anys enrere, que era un món molt opac on ningú et revelava cap secret, ningú et deia el voltatge que has de posar a la màquina o quines tintes o agulles has d’utilitzar, fins i tot el material te l'havies de preparar, t’havies de soldar les teves pròpies agulles. En canvi, avui pots comprar a través d’Internet i a YouTube hi ha milers de tutorials.


Quins tatuadors són els que seguiu?

Bert Grimm, Percy Waters, Norman Collins, Aaron Hinston, Gordon Combs, Bert Krak, Horiyoshi III, Ayden Thomas, El bara, Ferran Coll, Gonzalo Lastport, Rafa Decraneo...


Tots són homes?

És cert que quan vas a convencions la majoria són homes, però hi ha dones tatuadores molt bones, com Lydia Madrid, Debora Cherrys, Numi o Abie Williams.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF