Sergio i Vicky: "Alguns dels nostres millors amics van començar sent clients de Maricastaña"

Els fundadors de Maricastaña expliquen les claus del seu èxit

Aquesta parella va obrir les portes de Maricastaña fa tres anys i ha aconseguit revolucionar el concepte de la moda al petit comerç de Palma. "La vida és massa curta per dur roba avorrida" és un dels mantres de Sergio Gamisans i Victoria Pinar, i els seus dissenys no fan més que donar-los la raó. El seu local de la plaça de la Mercè -ara ampliat- ofereix tot un ventall d'estampats, gammes cromàtiques i formes que no deixen ningú indiferent. Però el seu secret, asseguren, és la proximitat i el tracte que mantenen amb els clients o, millor dit, amics.

Com sorgeix el projecte de Maricasaña?

Cadascú tenia la seva feina: enginyera informàtica (Vicky) i interiorista (Sergi). Però un dia al sofà de casa vam veure que el local Maricastaña, com a tal, es traspassava. Vàrem venir a veure'l dues vegades i les dues en vam sortir amb una sensació d'alegria, més feliços del que hi havíem entrat. Vam començar a tenir idees sobre què fer al local i ens vàrem embarcar. No teníem un pla de negoci concret, però volíem fer una mescla de decoració i roba. Com que el local és tan antic, el que feim és combinar-lo amb roba moderna i acolorida.

Quina ha estat l'evolució des del 2016, quan vàreu obrir?

El concepte Maricastaña no estava tan implantat, no hi havia tantes botigues amb aquest estil. Va ser una oportunitat i vàrem començar a donar-li canya a les xarxes socials. Vàrem començar a créixer un poc i la gent ens va començar a ubicar. Com que la botiga era molt petita, vam haver de fer-hi dues reformes i, dos anys després, vam decidir agafar el local del costat per unir-los i fer la botiga que tenim actualment.

Llavors el nom de la botiga us va venir donat.

Sí, el nom el vàrem mantenir. L'al·lota que el tenia abans era gallega i el va posar en referència a una heroïna de Galícia. Però, a més, com que Vicky és de Madrid i allà es diu molt l'expressió "En los tiempos de Maricastaña", vàrem pensar que el nom anava molt bé a la decoració antiga del local.

Quina diríeu que és l'essència que defineix el projecte?

La nostra manera de ser. El que intentam és transmetre el tracte proper i intentar estar sempre predisposats a la vida, gaudir-ne. Volem transmetre això a través de la roba i el tracte que donam a la gent.

Per això el vostre lema és "No feim clients, feim amics".

Sí. De fet, alguns dels nostres millors amics ara van començar sent clients de Maricastaña.

Això és el que us diferencia del 'fast fashion'.

L'únic que ens diferencia de Zara, Pull & Bear o Bershka és el tracte. Si ells ho volen, ens poden copiar la roba, però en el tracte és allà on tenim terreny per guanyar.

Aquesta és la clau del petit comerç, no?

Ara la gent valora més el preu que la proximitat. Tenim el handicap que ens hem criat en la cultura del 'fast fashion' i miram més pels doblers que per la qualitat, però no miram el tracte o les condicions amb què treballa la gent que fa la roba. Per exemple, en la darrera reunió que vaig tenir per La vida mola -la nostra marca pròpia- vàrem decidir que un dels lemes per al proper estiu sigui la transparència de la firma. Cada vegada pensam més que la gent ha de conèixer com ho feim perquè les peces siguin sostenibles.

A banda d'això, les grans marques fan que tots ens vestim igual.

Al cap i a la fi Zara, per exemple, ven a molta gent. Hem passat de tenir dues o quatre temporades, tardor-hivern i primavera-estiu o una per cada estació, a tenir-ne fins a 54 en un any. Nosaltres no podrem competir amb això en la vida, per això la nostra manera de diferenciar-nos és amb el nostre carisma.

Les xarxes també han jugat un paper molt important en el vostre cas.

Les xarxes per a nosaltres són la clau perquè la gent ens conegui. És veritat que estam al centre de Palma, però sense les xarxes la gent no ho sabria. Sense aquestes eines, l'evolució que hem tingut en tres anys l'hauríem feta en deu. Nosaltres cada dia feim publicacions. Cada dematí dedicam dues o tres hores al nostre compte d'Instagram, perquè sabem que és l'única eina gratuïta per poder connectar amb la gent.

Considerau que el petit comerç hauria d'explotar-les més?

Depèn. El preu que pagam per poder dedicar temps a les xarxes altres el paguen pel lloguer. Per exemple, si estiguéssim situats a un carrer principal, com Sant Miquel, no tindríem temps per invertir a Instagram ni el públic seria el mateix. On estam, a la plaça de la Mercè, estam al centre però amagats. Però ara amb la reforma de Velàzquez confiam que hi passarà més gent.

Què és més efectiu: les xarxes o el boca-orella?

Instagram ha estat molt important però com hem aconseguit fidelitzar la gent ha estat amb el boca-orella. El client d'Instagram és més curiós, pot donar una ullada però acabar per no comprar. En canvi, si t'ho han recomanat, ja vens fins aquí.

Creieu que el procés de gentrificació del centre us pot acabar afectant com ha passat a altres comerços com ara Rata Corner?

En dos anys ens caduca el primer lloguer, que era de cinc anys. Quan ens van posar el preu no hi havia el lloguer vacacional que hi ha ara, ni el centre estava tan massificat. Ara cada vegada hi ha més gent i més vida. Per això tenim una certa por. Però quan ens toqui renovar, ja veurem si ens val la pena. Cal tenir en compte que de la nostra facturació anual, aproximadament un 10% és de targeta estrangera, és a dir, que el turisme no ens beneficia pràcticament gens.

Quin és el vostre pròxim objectiu?

Ara estam treballant per modernitzar la pàgina web. El tema digital és complicat perquè cada dia aprens una cosa nova. A més, estam enfocats en la nostra marca, La vida mola. D'ençà que vàrem començar, ens han sortit algunes còpies i l'única manera de diferenciar-nos és per mitjà de la nostra firma.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF