"El reggaeton és el 'fast food' de la música"

PalmaPere Antoni Bujosa Abellan (1992) ha dedicat gran part de la seva vida a la música. El seu estil musical per excel·lència és el jazz, tot i que també s'ha introduït en el món de la música electrònica. Bujosa toca el baix i també és compositor (acaba de treure el seu segon disc com a líder amb el segell Fresh Sound New Talent i acompanyat per Xavi Torres i Joan Terol des d’Amsterdam). Ha estudiat música a Barcelona, Amsterdam i els Estats Units i ha tocat amb músics i grups com Salvador Sobral, Ben van Gelder, Antonio Serrano o Boc.

Us iniciàreu de molt jove en la música, teniu el vostre propi grup i un disc nou. Com és el món musical des de dins?

Tot i les llegendes urbanes que l'envolten, la professió del músic és com qualsevol altra. Si bé és cert que econòmicament és bastant inestable i que, a diferència d'altres tipus de feina, en el món de la música l'artista viu contínuament en moments de llum i ombra, la professió t'exigeix exactament el mateix que qualsevol altra: dedicació, professionalitat, constància i esforç.

Quins són els vostres objectius a curt i a llarg termini?

Realment no tenc uns objectius molt clars. Una de les metes que sí que tenc és poder desenvolupar la meva carrera a Espanya, però tampoc no vull marcar-me terminis ni dates. El meu objectiu real és continuar evolucionant com a artista i implicar-me en diferents projectes per continuar aprenent i gaudint de la música.

El jazz és el vostre estil musical per excel·lència. Creis que està en risc de desaparició?

El jazz és una música que ha evolucionat inspirant-se en músiques d’altres cultures, com el hip hop i la música armènia o brasilera, així que sempre que hi hagi gent oberta a inspirar-se en altres músiques i la improvisació no crec que hi hagi risc que desaparegui. Podríem escriure un llibre sencer especulant quin és el futur d’aquesta música.

Què pensau del reggaeton?

Crec que en el reggaeton 'mainstream' algunes de les lletres són sexistes i la música està feta seguint la mateixa fórmula de producció, com si fos menjar ràpid, per suplir mancances tècniques que puguin tenir els alguns dels seus intèrprets. Hi ha gent que pot entendre aquestes lletres de manera literal i com una manera d’actuar per manca d'educació o sentit crític. Però també he de dir que encara que sigui un estil de música que jo no escolt, no vol dir que no pugui tenir un atractiu per a altra gent.

Si no arribau a la fama, creis que podreu viure tota la vida de la música?

Jo no cerc la fama, sinó ser feliç fent el que faig i continuar aprenent de gent que m’inspira. El meu objectiu mai no ha estat ser famós, només vull continuar avançant i gaudint d'aquest món que m'apassiona. A més, actualment ja visc de la música sense ser famós i el fet de no aconseguir tots els meus ingressos de la música no em fa menys vàlid com a artista.

Quin és el vostre secret per compondre? Teniu algun ritual?

Realment no tenc un sistema definit, faig servir diferents mitjans per compondre. A vegades bas la meva inspiració en els sons de instruments i en diferents estils. També faig servir lletres i sons vocals, i a vegades simplement bas la meva composició en un 'brainstroming' que vaig apuntant, i faig una mescla de tot allò que em passa pel cap.

Creis que amb els efectes de postproducció, la música electrònica, el reggaeton... ha mort una part de la música?

Crec que són una eina més i que si se'n fa un bon ús són armes creatives, igual que el Photoshop o altres programes que s’utilitzen de manera creativa en el món artístic. La quantització i altres tècniques han deshumanitzat una part de la música en alguns estils, però també han facilitat que la gent explori altres maneres de crear art.

Com us definiríeu com a músic?

No em definesc, perquè demà puc voler fer una altra cosa i no vull sentir la pressió o el compromís d’haver de satisfer aquesta definició.