Mireia Mendoza: "A la passarel·la de Milà vaig pensar: "Soc una dona amb sordceguesa i res no em pot aturar""

La model mallorquina va desfilar a la Fashion Week per donar visibilitat a les persones amb deficiències sensorials combinades

Mireia Mendoza, nascuda a Palma fa 25 anys, es va convertir fa unes poques setmanes en la primera model que pateix sordceguesa en participar en la passarel·la de Milà. Va ser a la  Fashion   Week  i gràcies a una iniciativa de la dissenyadora letona Elvira  Shipitsina . La model mallorquina va néixer amb la síndrome d' Usher , que afecta tant la vista com l'oïda, però quan tenia quatre anys li varen fer un implant coclear que li ha permès poder parlar castellà i català, gràcies al seu esforç i a l'ajuda de logopedes. Participar en la desfilada de Milà ha estat per a ella un factor d'apoderament de molta força.

Com va sorgir aquesta oportunitat?

El projecte  That  Xarxa  Sweater  de la marca  Eshbyesh  ens va donar l'oportunitat de fer això possible. Es varen posar en contacte amb l'Associació Balear pro Persones  amb Sordceguesa ( Abasoc ) de la qual form part molt activa, per proposar-nos una col·laboració, ja que necessitaven una model amb sordceguesa per desfilar a Milà. Quan em varen informar de tot em vaig sentir realment feliç, ja que aquesta oportunitat significava que podria complir un dels meus somnis, treballar en el món de la moda, i a més va resultar ser l'oportunitat perfecta per fer visible la sordceguesa.

Com qualificau l'experiència?

Si hagués de descriure aquesta experiència amb una paraula, diria que ha estat apoderadora. Vaig poder desfilar davant moltíssima gent i treballar amb models i dissenyadores sent jo mateixa. Vaig sortir a la passarel·la amb una model guia i el meu bastó vermell i blanc, en aquest moment vaig pensar: soc una dona amb sordceguesa i res no em pot aturar.

Com va ser la reacció del públic?

Em sent molt orgullosa i afortunada de poder ser la imatge que dona a conèixer, visibilitza i inclou en l'àmbit social el col·lectiu de persones amb sordceguesa. Cal fer aquest primer pas i ho hem aconseguit. Dins el col·lectiu de persones amb discapacitat, m'atrevesc a dir que les persones amb sordceguesa som les més invisibles de totes. La societat desconeix que pot haver-hi persones que no hi senten i no hi veuen com la resta del món i jo estic aquí per fer veure a tothom quem encara que tinguem els dos sentits principals afectats, formam part de la societat i podem fer grans coses.

Era una cosa que havíeu desitjat alguna vegada o simplement va sorgir de manera inesperada?

De manera inesperada. De fer de model a Milà va ser la meva primera vegada i no m'ho vaig poder creure perquè abans volia ser dissenyadora de moda i model i aquesta professió és el meu interès. Va ser una experiència inoblidable, única i molt bonica. Un dels meus objectius és continuar fent de model, d'una manera o una altra.

El més positiu i el més negatiu de la participació en la desfilada de Milà?

El més positiu és que he pogut anar amb una model per acompanyar-me a desfilar i el més negatiu és la llum, perquè n'hi havia molta i em va molestar i no vaig tenir gaire equilibri. Em va sorprendre veure les models preparar-se per sortir, maquillatge, perruqueria i noies altes per tots els costats, dissenyador i dissenyadores corrent d'un costat a un altre, fotògrafs, videògrafs... Ha estat el meu primer contacte amb el món de la moda.

Quines limitacions vàreu trobar més difícils de superar durant el viatge?

En línies generals, no vaig tenir moltes dificultats, ja que durant tot el viatge em va acompanyar una mediadora en sordceguesa que em va proporcionar l'associació. La figura del mediador en sordceguesa és un perfil professional que s'encarrega de donar suport, assistència, orientació i entrenament a les persones amb aquests problemes a les principals àrees en les quals trobam dificultats. En aquest cas: comunicació, accés a la informació, orientació i mobilitat. En la desfilada l'única dificultat que destacaria és el tema de la il·luminació. A causa de la retinosi pigmentària, tenc dificultats d'adaptació a canvis de llum. La passarel·la tenia una il·luminació molt forta i va ser una mica molest per a mi. Per això vaig sortir amb una altra model que em feia de guia i, a més, vaig tenir l'ajuda del meu bastó vermell i blanc, que és distintiu de les persones amb sordceguesa.

Quin és el sentiment quan sentiu parlar d'integració?

Si, la integració de les persones amb discapacitat dins la societat és molt difícil i falta accessibilitat. Actualment, es poden fer algunes coses com els altres. Per exemple, escoles, feines, esports, etc.

Existeix la integració dins l'à mbit laboral?

Si, hi ha ajudes per a les persones amb discapacitat per trobar feines o cursos per aprendre el que a un li agradi.

Col·laborau amb l' Associació Balear pro Persones amb Sordceguesa. Quina es la feina de l'entitat?

Bàsicament, fomentar el benestar i l'autonomia de les persones amb sordceguesa i deficiències sensorials combinades. Per això, es promou l'atenció a les famílies amb membres amb deficiències sensorials combinades o lluitam per la visibilització de la sordceguesa. Des de fa dos anys, duim a terme un programa d'oci i temps lliure adaptat a aquest col·lectiu, en el qual feim activitats d'oci mensualment, i participam en campaments o feim sortides de cap de setmana. Aviat posarem en marxa un grup d'atenció a famílies.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF