Aina Crespí: "M'interessava amortitzar un patró. Per mi no té sentit que tingui una durada curta"
Professora i modista
PalmaAina Crespí actualment és professora, però ha estudiat belles arts i també es mou dins el món de la moda. Aquest darrer any ha creat PEÇA, un projecte de moda. A través d’Instagram s’ha donat a conèixer i ha mostrat les primeres peces de roba que ha cosit ella mateixa.
De belles arts a la moda, com hi heu arribat?
A cosir, vaig començar amb la meva padrina a l'estiu i em feia coses per a mi. Després de belles arts, vaig fer el màster de professprat i després m'he anat formant en coses de disseny gràfic i editorial i patronatge. Però em feia respecte quan la gent em demanava si mai faria res.
És la primera vegada que participau en el sector?
Abans de PEÇA em vaig sumar a un projecte de Tintorum. Na Rosa ―l’altra integrant―, també graduada en belles arts, però ara fent de professora com jo, ha estudiat i investigat molt el tema dels tints naturals. Em va proposar que féssim roba tenyida i vàrem experimentar durant una temporada. Però són temes molt difícils pel que fa a la producció, són processos llargs i et surten peces cares.
Com sorgeix PEÇA?
Va sortir perquè era una assignatura pendent. Amb Tintorum era una passa prèvia per provar, i va ser quan vaig detectar les meves mancances per després formar-me. Quan m'he sentit segura, ha estat quan ha sorgit, durant aquest curs 2021-2022.
Produïu a demanda, per què aquest format?
A mi em fa una mica de por precipitar-me i invertir-hi tots els estalvis que tenc, perquè no sé si funcionarà. Per això, de moment és per encàrrec i amb produccions petites, tot i que ara vaig a un mercadet i tenc un petit estoc. També perquè és una cosa d'ètica, de no generar coses que llavors siguin excedents.
Per tant, defensau un consum sostenible.
És evident; si volem fer una cosa amb una mica de consciència, tiram cap al producte local i sostenible. Hi ha moltes maneres, ho pots fer en qüestió de materials, hi ha molta tecnologia de teixits. Però crec que també, considerant que no som una indústria, hi ha més maneres de funcionar de manera artesana: que sigui una cosa molt personalitzada i per encàrrec, que sol funcionar si ets un projecte petit, com és el meu ara.
Què hi ha dins el projecte, és tot cosir?
És el meu primer projecte propi i a mi no em feia ganes fer únicament una proposta de roba, sinó pensar en com fer la comunicació, la fotografia, el disseny gràfic… per fer-ho a la meva manera i no per a un altre. No és un projecte amb el qual vulgui vendre, sinó que sigui un espai per reflexionar sobre els canvis que crec que hi ha d'haver en el consum. En un món tan visual, un dels poders que té qualsevol marca és la comunicació, el que comuniques. Jo, per exemple, encara no ho faig tot bé; per exemple, encara no tenc els millors teixits orgànics, perquè són cars i he de fer que el projecte se sustenti. Però bé, he fet la feina per oferir la informació que jo tenc, que les xarxes siguin l'espai on fer pedagogia d'aquestes coses: no és només vendre la roba, sinó oferir la meva proposta i la informació.
I quins mecanismes heu desenvolpuat per produir de manera sostenible?
Amb relació al tema de la indústria de la moda i el fast fashion, que està subjecte a temporades que ja no son estiu i hivern, sinó que n'hi ha moltes més, pens que l'alternativa és fer coses atemporals, que vagin bé a molts de cossos, que s'adaptin, que vagin una mica personalitzades. Com que tot el temps hi ha noves col·leccions, es genera l'excedent i el vici que hi fa anar darrere. Per això vaig pensar que a mi m'interessava amortitzar un patró. Si jo faig la feina de fer un disseny i fer-ne talles, per mi no té sentit la feinada que du i que llavors tingui una durada curta. M'interessava generar una forma, un disseny i un patró, però que hi fos sempre. D'aquí l'estratègia que el projecte es digui PEÇA i cada patró serà peça 1, peça 2, peça 3... i, per exemple, de la peça 1 en faré dos colors, peça 1-1 i peça 1-2; però l'any que ve seran uns altres colors, i seran 1-3 i 1-4. És la història que el patró sempre existeixi.
Creis que cercau fer peces sense condicionar els cossos?
Intent ser neutra i atemporal, que no estigui subjecta a res. El dia que vàrem fer les fotos, per exemple, jo vaig dur les peces, vaig convidar els amics, i era anar jugant i que tothom s'ho assajàs tot, i a qui li quedava bé li feia la foto. Sí que no és tot superadaptable, perquè tres de les quatre peces que ja tenc són calçons a la cintura i no són elàstiques, o sigui que hi ha unes talles. Però jo faig una guia de talles, que no són 36 o 38, sinó que els dic talla 1 o talla 2, perquè així oblig que tothom es mesuri i s'adapti a les mesures que jo tenc, perquè després produesc per a aquella persona. Sí que tenc ganes d'anar cap aquí, de tenir dues talles i que siguin adaptables. Si ara tenc la necessitat que no siguin coses tan cenyides, he de fer una forma d'investigar i pensar com fer una cosa així als patrons.
Per què heu començat fent calçons?
De fet, ja tenc altres peces, però encara no es poden comanar, només són al mercadet. Hi ha camises i amb vista a l'hivern tenc plantejades unes camisetes. Però sí que em va fer gràcia començar com a marca de calçons, i ja sabia que tenia ganes de fer coses que no fossin calçons. M'estira quant a patronatge, la complexitat de fer calçons em feia gràcia.
Us fa ganes sortir al carrer i continuar participant en mercadets?
És una cosa que em fa ganes, però com que no ho estic apostant tot, tenc el temps limitat, va a poc a poc. Algú em va fer arribar que hi havia aquest mercadet i ho vaig voler provar per tenir el feedback de la gent, perquè el projecte acaba de néixer, tenc molt de feedback de la gent propera. Per a l'hivern, de fet, allò que estic produint ara ja ho tenc pensat per dur a firetes. De tota manera, m'interessa com està funcionant ara, per encàrrec, amb un contacte directe amb mi. Però la gent també s'ho vol assajar, és necessari tenir un mínim d'estoc perquè, si no, no t'ho pots assajar i no apostes per aquell producte.