Joan Rosselló: "Compondre una cançó és com una teràpia, m'ajuda a parlar de coses que no diria en persona"

PalmaJoan Rosselló (Vilafranca, 1997) és graduat en Enginyeria Civil a la universitat Imperial College London i fa uns set anys que va descobrir la seva passió per la música. Primer l'ajudava a desconnectar de la rutina, però a poc a poc va anar interessant-s'hi més. L'any passat va gravar un bon repertori de cançons i algunes ja són a Spotify, com per exemple Surrender, Fake It i Tan. Per ell, la música no és un hobby, perquè en un futur espera poder dedicar-s'hi i compaginar-la amb l'enginyeria civil. El seu nom artístic és Jo Rosselló. 

D'on us ve la passió per la música?

— Els meus pares em varen apuntar a llenguatge musical i a piano quan tenia cinc anys. En aquell moment no m'interessava, era molt petit i no ho valorava, però a 12 anys m'hi vaig començar a aficionar. Per relaxar-me, tocava el piano. Em motivava fer una peça des de zero. Dos anys després, em vaig apuntar a classes de cant i el 2019 la meva primera cançó, Surrender, ja era a Spotify. 

Quina sensació vàreu tenir en escoltar la vostra primera cançó per aquesta plataforma?

— Es va treure un divendres a mitjanit. Vaig quedar amb els meus amics per sopar i escoltar-la. Estava molt nerviós i emocionat. Pareixia que era el meu aniversari, estàvem tots pendents de la cançó. La veritat és que n'estic molt satisfet. 

Quin és el vostre estil de música?

— Sempre he escoltat música estrangera i crec que és per això que les meves cançons són en anglès. Em resulta més fàcil compondre. L'estil que em defineix és el pop dels anys 80. M'agrada la música animada amb una tornada que enganxi. Però també escolto música folk, de cambra i country. Les cançons solen tenir una harmonia molt cuidada i la lletra conta històries. 

Teniu algun referent?

— Sí. M'agrada la banda Bon Iver, és folk americà. El cap del grup és un autèntic geni. Tambè seguesc Lorde, una artista de Nova Zelanda amb cançons que fascinen per les històries que conten. També admir Taylor Swift. Va començar des de zero i sempre ha tingut èxit. És cert que ha canviat d'estil moltes vegades, però ha fet bones cançons. 

Què és el que més us agrada de la música?

— Compondre una cançó és com una teràpia, m'ajuda a parlar de coses que no diria en persona. M'agrada molt experimentar amb els sons. Primer escric la lletra i després treball amb el micròfon, la guitarra o el piano i un convertidor de so. Amb tot això faig una demo. Envii la peça al productor i entre tots dos l'acabam de perfeccionar. Ara faig feina amb Mitch Froemming, un productor americà, però també he treballat amb un d'anglès i un d'italià. 

Imagín que deu ser difícil compaginar la música amb la feina. Quantes hores hi dedicau?

— Faig feina en una empresa de Londres a jornada completa i invertesc el temps lliure en la música. També depèn de la inspiració del moment. Per exemple, el mes de novembre vaig fer una cançó en un dia i en quatre dies ja la tenia acabada amb el productor. Però també n'hi ha que hi treball durant mesos. Som perfeccionista i hi ha molts de detalls a tenir en compte. Aquesta setmana trec la cançó Most of all. L'he treballada durant mesos perquè no trobava el so que cercava. Al desembre ja la vaig donar per acabada. 

Creis que amb la xarxa és més fàcil accedir al món de la música?

— Sí. Abans, per enregistrar cançons, s'havia de fer en una discogràfica, s'havien d'invertir un munt de doblers per anar a un estudi i només treien àlbums els artistes establerts. Ara, amb la reproducció en línia, qualsevol pot gravar cançons, és fàcil i pots col·laborar amb els productors que vulguis. Ho fas quan vols, a la teva manera i tens més opcions. Però sí que és molt més competitiu que abans. 

Què és el que menys us agrada de la indústria musical?

— El màrqueting. En aquest món, tot es basa en connexions i contactes. És tot un negoci. 

Què recomanaríeu a una persona que es vol endinsar en el món de la música?

— Que ho faci per passió. És molt fàcil desanimar-se quan veus que la música no et dona resultats immediats. Però si continues fent art i valores el que fas, la resta és secundari.