Joan Campins, el darrer sastre de Palma: "Teníem clients de la reialesa britànica"

El 31 de gener tancarà el negoci per jubilació i deixarà la ciutat sense oferta. "Ja no ens vestim tan bé com abans", lamenta. 

Regenta la sastreria Campins, al carrer de Paraires. Quan heretà el negoci de son pare, a mitjans dels anys setanta, era un tipus de comerç molt popular a la ciutat. Ara és el darrer que queda i abaixarà definitivament la persiana el pròxim 31  de gener. 

Com va començar el negoci?
L'inicià mon pare en un local de les avingudes. Llavors hi venia un tipus de client que es vestia molt més. No hi havia les grans cadenes hoteleres, sinó molts hotels petits i venien a fer-se el vestit a mida. Però no només ells, també advocats i arquitectes... Era a finals dels anys seixanta, l'època del 'boom' turístic. En aquella època jo tenia entre 18 i 22 anys. Vaig veure néixer el negoci i ajudava mon pare. Quan va morir, molt jove, devers l'any 1974, el meu germà i jo agafàrem el negoci.

Quin és el secret d'un bon vestit?
El més important és conèixer bé el client. Saber quin tipus de vestit vol per adaptar-lo de la millor manera a les seves necessitats.

Qui ha estat el vostre client més cèlebre?
Teníem clients de la reialesa britànica, artistes internacionals, mallorquins internacionals... Ara també en tenim de francesos i suïssos. Un dels que record és Anthony Quinn, quan rodava a Calvià la pel·lícula "El Mago".

Deveu saber a quina nacionalitat li agrada vestir millor.
En general, ara ja no es vesteix tan bé com abans. Hi ha unes altres prioritats. La globalització hi té a veure. La manera de comprar va canviar amb l'arribada d'internet, però, així mateix, els clients de sastreria una vegada que ho han provat, no ho deixen, són fidels.

La sastreria és per a la gent amb alt poder adquisitiu?
No et pensis. Bé, no es pot fer un vestit a mida per 250 euros, això és cert.  Fins a finals dels anys vuitanta la gent es feia un vestit a mida per anar de corrent o a la feina. Ara, la majoria ho fa per a unes determines cites.

Sabeu detectar els vestits fets a mida?
Sí, i tant. La diferència es nota més si ho has mamat de petit. Cada sastreria té un tipus de tall. Ara ja no en queden. En els anys setanta, quan mon pare començà, a Palma n'estava ple, però ara es perd. Tot el petit comerç es perd.

Enyorau el suport dels polítics al petit comerç?
No ens en donen. No ho dic pel meu, si no haguessin donat permís als grossos per obrir els diumenges o els dies de festa... El pastís seria diferent. És una discriminació per a la petita empresa que té quatre o cinc empleats. No hi ha cap tenda, que no sigui una cadena, a la qual surti rendible obrir en un dia de festa. I això és culpa dels polítics, de ningú més.

Què en pensen, del tancament, els vostres clients habituals?
Es demanen on aniran ara. El negoci es perdrà per tot. Ara bé, on hi ha més habitants i més tradició, sempre hi ha més oferta.

Teniu ganes de jubilar-vos?
Hauria estat dos anys més, fins als 68, però també és una qüestió de manca d'entesa amb el propietari del local. Ha estat un problema de formes, no de doblers.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF