Francesc Barrios: "La informació que rebem en un primer moment és fonamental per posteriorment actuar de manera més eficaç"

PalmaFrancesc Barrios, un jove mallorquí de 24 anys, és Tècnic en Emergències Sanitàries. Tot i la seva curta trajectòria en el món laboral, li ha tocat viure en primera línia els efectes de la pandèmia. Reconeix que han estat mesos complicats, però alhora molt gratificants quant a la seva tasca. Sent passió per la seva feina i es considera un privilegiat per treballar en allò que més li agrada. Amb tot, manifesta que no hi ha major satisfacció que el fet de poder ajudar les persones que més ho necessiten.

Quan i per què vàreu decidir que volíeu ser Tècnic en Emergències Sanitàries (TES)?

— Mai no m'havia imaginat que podria arribar a ser Tècnic en Emergències Sanitàries. En realitat, fa uns anys vaig passar una època en què no sabia molt bé a quin sector em volia dedicar. De fet, vaig començar a estudiar el grau formatiu de TES sense saber que, finalment, es convertiria en la meva vocació i la meva professió. No obstant això, en un futur pròxim vull continuar estudiant i poder créixer professionalment dins l'àmbit sanitari.

Considerau que és una professió vocacional?

— És una feina que t'ha d'agradar molt, ja que has d'estar sempre al 100% per poder donar la millor versió de tu dia rere dia. És una tasca delicada que s'ha de fer amb molta cura, professionalitat i passió. Em consider un afortunat per poder treballar en allò que més m'agrada: ajudar les persones.

Formau part del col·lectiu que fa feina en l'anomenada primera línia del covid. Com heu viscut aquests mesos tan complicats?

— Tothom ha viscut aquests temps amb dificultats. Han estat mesos durs per a tota la població. No obstant això, per mi ha estat i és un privilegi poder estar al costat de la gent en aquests moments. No hi ha major satisfacció que veure que la teva tasca serveix per ajudar altres persones.

Creis que la societat, en general, ha reconegut prou la feina dels sanitaris?

— Estic molt content i orgullós de com la gent reconeix la nostra tasca. Personalment, és el que m'impulsa a continuar i el que em motiva a millorar com a professional.

Us sentiu protegit i segur fent la vostra feina?

— Sí, tant per part de la gent, en aquest cas els pacients, com per part dels cossos de seguretat, que fan una feina excepcional i ens ajuden molt. Sempre és millor fer feina amb la seva ajuda, ja que et fan sentir més segur i et faciliten molt les coses.

Què és el més gratificant de la vostra professió?

— El més gratificant és el sentiment de satisfacció que sents quan el pacient o els familiars et donen les gràcies i et reconeixen la feina.

Què és el primer que us passa pel cap quan rebeu un avís?

— Quan ens passen un avís, el que feim és intentar esbrinar tantes coses com sigui possible del succés. És molt important aquest primer contacte per aclarir quin escenari o quina situació ens podem trobar una vegada arribem al lloc dels fets. La informació que rebem en un primer moment és fonamental per posteriorment actuar de manera més eficaç.

Us afecta la vostra tasca a l'estat d'ànim o personalitat?

— Al principi t'afecta un poc més perquè és inevitable posar-te en el lloc dels altres i sentir empatia. Però a mesura que adquireixes experiència en la professió, intentes desconnectar de la feina una vegada acabes la jornada laboral. Cada dia, cada servei, cada persona és un món diferent, així que has d'intentar no endur-te les coses i els problemes de la feina a casa.

El futbol és la vostra altra passió. Com ho compaginau amb la feina de sanitari?

— Ho compagín així com puc. És difícil, ja que hi ha setmanes que no puc assistir als entrenaments. Sempre que és possible intent canviar els torns a la feina per poder jugar el partit del cap de setmana. Tant els meus companys d'equip com l'entrenador respecten i entenen la meva situació. El futbol és la meva passió, però la meva professió és la meva vida.