"Amb qui més he connectat és amb els mallorquins, perquè són molt russos"

Rita Cascante Makarova és russonicaragüenca i viu a Mallorca d'ençà que té 12 anys

Actualment, Rita Cascante Makarova té 30 anys. Va néixer a Moscou, on va passar la major part de la seva infància, concretament fins a 4 anys. Llavors varen partir a Nicaragua, on vivia el seu pare. Quan tenia 8 anys, va tornar amb la seva mare a Rússia i hi va viure fins a l'any 2001, quan va venir a les Illes Balears. Aquesta dona russonicaragüenca considera Mallorca la seva mare, tot i que pensa que de tant en tant se n'ha de sortir perquè, "si no ho fas, t'estanques".

Com duis el rus?
Allà vaig estudiar Primària i em va anar molt bé, perquè sé llegir i escriure en rus. Hi ha molts de nins que neixen aquí i que són de pares russos, però no tenen l'oportunitat d'aprendre'l bé.

I el contrast de venir i deixar el vostre món?
Va ser prou dur al principi, perquè la cultura és diferent. Els russos són molt freds d'entrada, però si te'ls guanyes, els tens per sempre. Allà tenia tots els meus amics i era un moment de preadolescència. Feia coses que m'agradaven molt, com cant, i aquí ja no en podia fer. També va ser més dur perquè primer vaig anar a Eivissa, que és una illa petita i que no té res a veure amb la immensitat de Moscou. També va ser dur perquè la meva mare és informàtica i a Eivissa no va trobar feina. Tanmateix, al cap d'un any en va trobar a Mallorca i encara ara hi continua treballant.

I amb la gent com us va?
De vegades trob que és difícil, perquè al principi sembla que aquí tothom és molt obert, però no s'interessen realment per la teva vida. Les relacions són bastant superficials. Amb la gent que més he connectat són amb els mallorquins, perquè són molt russos. Són tancats, però si te'ls guanyes, ja està. Però clar, no tenc el meu grup d'amics de tota la vida.

El vincle amb Rússia?
Fins que no vaig tenir la meva primera feina, que va ser al Burger King, els estius els passava allà. I al final no em sentia ni d'aquí ni d'allà. La cultura russa és tradicional i bastant masclista. Per ells, era estray que no tingués parella ni cercàs tenir fills. A mi no m'agradava sentir-me jutjada per això. Per mi, la vida va molt més enllà d'això.

El català?
Segurament, som l'única russonicaragüenca que parla mallorquí. Però el que em fa ràbia és que no el puc practicar gaire perquè el meu amic Jordi de Sóller ha partit al Canadà i una altra amiga que tenc de Llucmajor no la veig gaire sovint. I a la feina res de res.

On treballau?
A una botiga de roba de luxe. La resta de companys: una és de Bielorússia, una altra d'Alemanya i un és mig alemany i mig espanyol. I a la botiga, mai hi ha entrat un mallorquí.

Quina és la vostra formació?
Vaig acabar d'estudiar psicologia l'any 2016. M'interessa l'experiència de l'usuari, és a dir, intervenir en el disseny de les coses des d'aquesta experiència. [Riu] El meu avi no es creu que sigui psicòloga perquè em diu que no sé ni mesurar la respiració, ja que a Rússia la carrera s'estudia des de la medicina i aquí es fa des de la filosofia. Crec que estaria bé que el punt de partida fos el de la medicina. Ara, m'agradaria estudiar disseny per aplicar la psicologia. Ho faré a Barcelona, perquè aquí hi ha poca oferta o és de mala qualitat.

Com sentiu Mallorca?
Jo dic que és la meva mare. He estat a molts de llocs, però sempre he considerat que aquesta és la meva casa, els meus amics, i també m'agrada la qualitat de vida. Però crec que està bé anar i tornar perquè, si no, t'estanques. No som fanàtica del viatge, m'agrada més viure al mateix lloc i fer rutines. El microendoll que et connecta amb la quotidianitat m'encanta, amb coses com que el cambrer sàpiga el cafè que vols. La meva identitat és russomallorquina, però tampoc no puc evitar ballar si em poses música llatina.

De les vostres arrels?
He nascut en un país que ja no existeix, just després de caiguda de la Unió Soviètica. El que sí que record és que l'educació era molt estricta, com cercant la perfecció. A cinquè de Primària fèiem física i apreníem moltes coses. Quan vaig arribar, em va cridar molt l'atenció el nivell tan baix. No entenia que la classe de medi ambient la impartís el professor d'educació física. Em semblava raríssim.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF