Avui coneixem

Maria Margalida Perelló: "Si no som coneixedors de la nostra història, continuarem creient que a Mallorca mai passen coses"

3 min
Maria Margalida Perelló

Maria Margalida Perelló ha aconseguit posar en el focus la Germania, una etapa de la història de Mallorca fins ara poc estudiada i, sobretot, poc divulgada. La jove historiadora, nascuda a Maria de la Salut l'any 1996, assegura que en l'actualitat encara són presents algunes de les conseqüències d'aquell significatiu alçament.

Per què us vàreu interessar en concret per l'època de la Germania a Mallorca? 

—  Quan feia el màster d’investigació a la Universitat de Salamanca, em vaig adonar que els meus companys, tot i ser historiadors, desconeixien la història de les Illes Balears. Realment no en sabien res. Per això, vaig decidir fer tots els treballs que pogués sobre fets i esdeveniments. Un d’ells va anar sobre la Germania de Mallorca i, parlant amb els professors, m’animaren a continuar investigant. Finalment, vaig fer el treball de final de màster sobre un estudi comparat de la Germania mallorquina amb la valenciana.

 Com resumiríeu aquesta revolta? 

—  Fou un alçament dels sectors més humils de la societat, és a dir, les capes baixes de la Part Forana i els menestrals de Ciutat contra els sectors privilegiats del Regne de Mallorca. Les causes foren moltes, diverses i que es poden remuntar a la configuració del Regne. Va ser fruit de la inoperància dels monarques i el menyspreu dels privilegiats que abocaren la societat a l’alçament com a única manera possible d’obtenir un canvi en l’àmbit administratiu, polític i fiscal.

I després, quin efecte va tenir?

— L’efecte, sens dubte, va ser enorme, ja que l’alçament va durar vint-i-cinc mesos, durant els quals els agermanats controlaren pràcticament tota l’illa, a excepció d’Alcúdia. La repressió va ser brutal, tant pel que fa a les condemnes de mort, galeres i exili com pel que fa a les multes econòmiques elevadíssimes. Ara bé, el pitjor va ser la repressió psicològica a la qual s’ha sotmès la societat mallorquina des d’aleshores.

A què us referiu amb repressió psicològica?

— Em referia a la por. Utilitzaren la por com a mesura repressiva perquè la població no es tornàs a aixecar en revolta. A tall d'exemple, el cap de Joanot Colom va estar dins una gàbia a la porta pintada de Ciutat 299 anys, des del 1523 fins al 1822.

Per què pensau que és important la divulgació d'aquesta etapa de la història? 

— No només és important fer molta divulgació i pedagogia d’aquesta etapa, sinó de tots els esdeveniments que han passat a la nostra terra en totes les etapes de la història. La Germania ha de ser coneguda en l'àmbit popular, en l’àmbit educatiu i acadèmic, però no és l’únic esdeveniment històric que cal recordar i commemorar. La història de la nostra terra és igual d’important que la de qualsevol altre lloc i, si nosaltres no en som coneixedors, continuarem creient que a Mallorca mai passen coses.

 Quin fet o personatge remarcaríeu? 

— Sens dubte, totes les persones que s’alçaren en Germania en contra d’un mal govern i que, malgrat tenir por, perquè segur que en tenien, anaren a defensar i a lluitar pels seus ideals. Sempre tenint molt clar que si perdien, perdrien el poc que tenien.

 Quin paper van tenir les dones en la Germania de Mallorca?

— El paper de les dones durant la Germania de Mallorca fou el que segurament tingueren les dones en tots i cada un dels esdeveniments del passat. No se'n mantingueren al marge, formaven part de la societat sense cap dubte, però cobraven importància i rellevància quan els homes estaven absents, bé per ser al camp de batalla o a predicar la Germania a altres indrets de l’illa. D’aquesta manera, les agermanades ocupaven places i carrers fent sermons i pregonant la Germania, incitant la gent que s’hi adherissin.

Com valorau la rebuda del premi 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear pel vostre treball? 

— Realment, quan ho pens, encara no m’ho crec; de veres! Estic molt agraïda a tota la gent que ho ha fet possible i no em cansaré de donar les gràcies a l’Obra Cultural Balear, no només pel premi sinó per ser la casa de tots. Una casa de tots els qui volem un futur diferent del que tenim, com també ho desitjaren els agermanats d’ara fa cinc-cents anys.

Quina època viviríeu en primera persona si ho poguéssiu escollir?

— En una entrevista de ràdio no fa gaire vaig dir que qualsevol temps passat ha estat pitjor per a les dones i em reafirm amb el mateix. Així i tot, si he d’escollir una època, crec que seria l’esclat de la II República. Un bon amic historiador va explicar que viure'l en primera persona hauria estat un gust i crec que tenia tota la raó del món.

 I ara, quina és la pròxima investigació? 

— A part de la tesi doctoral que estic fent, duc entre mans dos llibres: un sobre la bruixeria a l’edat moderna i un sobre Germanies, en plural.

stats