Juan Silvela: “Estrella Damm podria haver fet un anunci promocionant una illa, però ha decidit apostar pel plàstic”

El bus d'origen menorquí i mallorquí va aconseguir reunir unes 1.500 persones per netejar de residus diferents espais naturals de Mallorca

A través del compte d'Instagram @trashchallengemallorca, Juan Silvela va aconseguir mobilitzar unes 1.500 persones per netejar diferents espais naturals de l'illa. Aquest bus d'origen menorquí i mallorquí ha declarat la guerra als residus que envaeixen la costa de les Balears, però és conscient que el repte més important es troba a les àrees del món que no tenen recursos econòmics. Les seves estades a Àsia li han permès experimentar la realitat dels països on la manca de plantes de reciclatge agreuja encara més l'impacte dels plàstics.

D'on ve la vostra vocació per engegar la iniciativa del Trash Challenge Mallorca?

Busseig des dels 14 anys i cada vegada veim més plàstics i més residus a la mar. Tot va començar quan una al·lota de Menorca es va posar en contacte amb mi perquè em sumàs a la iniciativa que feien allà. Com que no em podia desplaçar per participar-hi, vaig decidir començar-la aquí a finals del març passat.

Com va ser acollit el projecte?

Ho vàrem fer a través d'un grup de WhatsApp. Al principi érem unes 30 o 40 persones. Estàvem molt contents. En un dia el projecte va créixer moltíssim i al final vàrem acabar amb 13 grups d'unes 250 persones cadascun.

Què se sent en veure el medi ambient tan degradat?

Impotència. El que recollim és una mínima part del que realment hi ha. La quantitat més gran de residus és als oceans. El que ens arriba ve dels corrents marítims. Sents frustració perquè veus que el dany que hem provocat és molt gran. Podem netejar platges, però si les empreses continuen  produint plàstic i nosaltres consumint-ne, no serà suficient. El canvi ha de ser un altre. Hauríem de fer les coses "a l'antiga": anar a comprar carn amb una carmanyola o la llet amb una gerra de vidre.

Com va ser la vostra experiència amb les xarxes socials?

En aquest cas ens varen ajudar. A escala mundial, perquè ha estat un moviment global, ens han fet molt de bé. La gent continua amb el repte i hem arribat a un punt en què la societat ha aconseguit despertar.

Va ser difícil l'organització?

Sí, va ser complicat. S'hi sumava gent constantment. En total, hi varen participar unes 1.500 persones. Però vivim en la societat del clic i la gent acabava apuntant-s'hi sense saber on s'havia ficat. Molta gent va quedar pel camí i vàrem haver de treure persones dels grups perquè es passaven dies sense llegir els nostres missatges.

Quines creis que eren les zones que més ho necessitaven?

La zona de la Platja de Palma va ser horrible, igual que el castell de Bellver. També estava molt malament la platja de Can Pere Antoni. Per aquestes àrees varen passar tres grups de suport i encara n'hi podrien passar 500 més.

Hi ha voluntat de continuar el projecte?

Encara conservam els grups de WhatsApp i es continuen fent quedades per recollir. Tenim pensat fer una trobada gran en acabar l'estiu per comparar l'abans i el després a les platges. Com que en aquests grups hi havia més gent del món del busseig, també va sorgir la iniciativa de fer una recollida subaquàtica. Això ja ho vaig fer amb el Projecte Aware a Menorca, quan vivia allà.

Què us sembla el nou anunci d'Estrella Damm que denuncia l'ús dels plàstics?

Han aconseguit introduir la temàtica del plàstic a poc a poc i això hi ajuda. Podrien haver tornat a fer un anunci promocionant una altra illa, però han decidit apostar per aquesta temàtica. Jo crec que si han fet això, començaran a reduir el plàstic. A mi els 'challenges' mai m'han agradat, però aquest m'ha motivat. Estam en una societat en què tot es mou per les xarxes socials i ens n'hem d'aprofitar.

 

Quin missatge donaríeu als banyistes per a aquest estiu?

Que s'enduguin tot el que porten, que no costa gens.

Creis que es poden revertir alguns d'aquests efectes mediambientals?

Som un amant d'Àsia. Aquí podríem fer canvis, però hi ha llocs, com l'Índia, on costa més per la quantitat de residus que generen i la manca d'un sistema de reciclatge. Per molt que facem des d'aquí, fins que els països que governen el món no canviïn i contribueixin a una millora, no serà possible revertir-ne les conseqüències.

Què vàreu treure de l'experiència a Àsia?

A Indonèsia vaig estar tres anys treballant-hi i a l'Índia intent anar-hi cada any. En aquest sentit, per exemple, amb el 'challenge' es va aconseguir que una de les platges més brutes de l'Índia es netejàs per complet. Allà la gent també està més conscienciada que fa uns anys. Per exemple, cada vegada que hi vaig, hi ha més papereres. Els hem de donar l'oportunitat de canviar.

Si tinguéssiu un càrrec de poder, quines mesures mediambientals prendríeu?

Centraria les iniciatives a aconseguir que els llocs amb menys recursos poguessin arribar a tenir un sistema de reciclatge i de clavegueram. Abans de reduir aquí i apostar pels productes 'bio' i 'eco', limitaria els plàstics en aquests països. De fet, és allà on es produeix la majoria del plàstic que utilitzam nosaltres. És un problema global, no local ni estatal.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF