Santi Liébana: "Fa falta que la gent entengui que l'humor és humor i res més"

PalmaDe gestionar un gimnàs a Palma a fer monòlegs dos pics per setmana. Santi Liébana, de 41 anys, és l'amic graciós del grup, i no perquè ho digui ell, sinó perquè els seus amics ho remarquen. Fa tres anys va començar a ficar-se dins aquest món i ara actua com a mínim dues vegades per setmana.

L'humor sempre ha format part de la vostra vida?

Sí. Quan tenia 8 o 9 anys ja estava interessat en el món de la comèdia. Escoltava Ràdio Goma Espuma i Alfonso Arús, quan feia humor. Quan varen passar els anys, vaig començar a mirar i escoltar Buenafuente.

De gestionar un gimnàs a fer comèdia. Com vàreu passar d'una cosa a l'altra?

Jo sempre he estat molt aficionat a la comèdia, sobretot a la part de l'stand up. A mi m'agradava molt aquest tipus d'humor anglès i també estava molt avesat a xerrar en públic per la formació que faig als treballadors del gimnàs. Moltes vegades m'havien dit que, com que era el graciós del grup, havia de fer monòlegs. Però també és cert que hi ha molta gent a qui diuen això mateix i que després surt davant del públic i no és el mateix.

Quina va ser la primera vegada que vàreu fer un monòleg?

Tot va començar en un congrés que havia de fer un amic meu, Tolo Sansó, que ja feia monòlegs. Em va demanar si podia fer una presentació de cinc minuts i la vaig fer amb aquest format i va funcionar bastant bé. A partir d'aquell moment vaig començar a actuar en el micro obert a la Sala Trampa una vegada al mes.

Com vàreu continuar?

Dos o tres mesos després vàrem decidir amb en Tolo, Juma Fernández, Nuria Jane, Sul Bauza i Yunez Chaib, començar a cercar nosaltres locals i organitzar els nostres propis micros oberts. Això va començar a ser una roda i em vaig començar a formar per millorar. Ara en farà tres anys i la cosa ha anat a més i de mitjana actuam dos pics per setmana.

Va sorprendre la vostra decisió de començar a fer monòlegs?

Crec que ho esperaven. No ha estat cap sorpresa ni cap trauma familiar [riu]. Realment jo he estat molts d'anys xerrant en públic i quan feia els cursos teòrics ja amollava pardalades per supervivència i per tenir els alumnes atents.

El format d'stand up

Fa realment molt poc que ha començat a sortir aquest format, no només a Mallorca, sinó a Espanya. La veritat és que ha començat d'una manera una mica ortopèdica. Es va agafar el model dels Estats Units, però en lloc de començar als locals, com va passar allà, es va entrar directament a la tele amb El Club de la Comedia. Jo el vaig començar a veure però no em va agradar, és massa postís agafar actors que fan un monòleg sense personalitat, que el pot agafar qualsevol persona. Després va arribar Paramount Chanel, que va fer-ne un format més real i és d'on han sortit còmics com Dani Rovira, Juaquin Reyes, Ernesto Sevilla, Dani Mateo...

I a Mallorca?

La revolució més semblant que hi ha hagut a l'illa ha estat el Casta, perquè quan ell va començar a fer el seu espectacle, la gent no estava acostumada a veure un home que xerrava durant una hora seguida. A Mallorca encara no n'hi ha un circuit muntat, però és normal. Encara que es tingui la sensació que fa anys que els monòlegs han arribat aquí pels programes de televisió, fa poc temps que han arribat.

Un referent de l'humor?

Crec que Berto Romero és bo en tot i podria dir que és un dels millors per mi. Però n'hi ha molts més que destaquen pel seu gran nivell, com Luis Piedraita, Leo Harlem, Nacho Garcia...

Hi ha més límits en l'humor els darrer anys?

La gent va a veure comèdia, però no hi ha una segmentació. Si a una persona no li agrada l'humor negre o polític i vas i et trobes algun d'aquests humors, se senten ofesos. També és cert que avui en dia hi ha més empatia que fa quaranta anys. Abans es feia bromes de coixos, de xinesos, de polítics, etc. i la gent reia, però ara segons el que dius la gent s'ofèn més.

Creis que fa falta una mica més d'humor, tant en la política com en la societat?

Fa falta que la gent entengui que l'humor és humor i res més. Nosaltres hem de riure una mica. La política l'ha de fer un polític i les funcions socials, les entitats. La gent mescla l'humor amb aquests àmbits, però no és així. Si Dani Mateo surt en un programa agafant una bandera espanyola i s'hi moca, no vol dir que odiï Espanya. Abans se separava més i ara no.