Rafi: "Canamunt serà un barri de fantasmes"

PalmaRafaela Béjar Jiménez, més coneguda com a 'Rafi', va arribar l’any 1977 des de Còrdova i es va instal·lar al cor de Palma. És una de les poques supervivents de la degradació del Xino i la gentrificació de Canamunt. El bar 'Ca na Rafi', que gestiona des de fa 32 anys, és un observatori privilegiat del centre històric de la ciutat.

Malgrat les transformacions que ha sofert el barri, hi heu resistit més de quatre dècades...

Al principi era un barri fantàstic, ple de vida i comerços. L'habitàvem gent treballadora. Però a poc a poc va anar quedant molt buit, quan va entrar la droga de la Calatrava, després de ser restaurada. La gent se n'anava i només vàrem quedar tres persones: jo, la botiga de na Mari i una botiga de bombetes. Som els únics de la primera etapa que hem resistit als canvis. Jo em vaig plantejar partir, però quan vàrem sentir que hi posarien uns jutjats i que reformarien els edificis, vaig pensar que la situació canviaria. I així va ser.

De vegades s'ha parlat d'aquest jutjat com la primera passa per la gentrificació que ha patit Canamunt, però potser també us donà seguretat.

Sí, jo preferesc tenir-los a prop. La pena és que abans era un barri d'espanyols que amb el lloguer vacacional han hagut de partir. És una llàstima que els propietaris desitgin acabar el contracte amb gent que ha viscut a Canamunt durant anys. Això és una vergonya. Al principi venia al bar molta gent espanyola, a la nit, a prendre copes amb els seus amics. Era un barri on tots ens coneixíem, però això s'està perdent.

A quin preu venen els edificis de damunt del bar?

Ja n'hi ha dos de venuts i els tenen per 800.000 i 900.000 euros. Aquí hi vindrà gent de diners. Això sí que no m'agrada gens. Una persona que guanya mil euros al mes, què pot pagar? Aquest Govern hauria de mirar més per l'habitatge.

Com valorau allò que ha fet el Govern per canviar aquesta situació?

Per mi que no ha fet res. A més, crec que hi ha molts pisos d'aquesta zona que funcionen com a lloguers vacacionals i ningú ha fet res. Fa poc vaig saber que un client meu, estranger, tenia un apartament al barri. Un saló, la cuina dins el saló i les habitacions a dalt. Sense finestres, ni ventilació, ni res de res. Després vaig sospitar que havia fet negoci muntant apartaments. Com pot permetre-ho, això, l'Ajuntament? No deu tenir ni la cèdula d'habitabilitat...

Quina ha estat la millor època d'aquest barri?

La millor època era la del principi, quan vivíem aquí els espanyols. Però de cada vegada n'hi ha menys, sobretot des que varen irrompre els lloguers vacacionals. Els que venen de vacances també ens afecten molt negativament, als petits comerços. Molts venen arrossegant la maleta i em pregunten on hi ha un supermercat. Abans, els estrangers se n'anaven a l'hotel i així menjaven als restaurants i anaven als bars. Però ja no feim negoci amb els qui dormen als apartaments. S'estan carregant el turisme.

Com serà el barri d'aquí a cinc anys?

Jo et dic una cosa: a mi em fa por. Els estrangers que estan comprant ara habitatges vindran per un mes o dos. Què passa? Que tancaran la casa i quedarà buida. Si els edificis s'omplen d'estrangers que hi viuen només dos mesos, aquest barri quedarà buit! Abans, quan hi vivien els espanyols, hi havia ambient, perquè nosaltres som de bars.

Heu notat un descens d'aquest ambient?

Ja no hi ha la gent d'abans. Jo tenia la terrassa i em venien els grups de joves. Els deman per què no venen i em diuen que ja no viuen al barri. Se n'han anat a un altre barri on viure els surt més barat. Econòmicament, ho not molt a l'hivern. És una mica trist. I jo dic que això serà un barri de fantasmes.

Han fet bé de prohibir el lloguer vacacional?

Sí, ha d'estar prohibit. Jo pag a Hisenda i tots aquests no paguen impostos. I els estrangers se n'han d'anar als hotels i les cases del barri, per als d'aquí i al preu que toca, no al preu de guiri.

Què li falta al barri?

Hi han posat massa bars. L'Ajuntament ja va dir que no donaria més llicències. Si hagués sabut que hi havia tants bars, jo no en munt un aquí. Que hi posin una ferreteria, una botiga de roba... És una pena que s'hagi perdut el barri original, on hi havia comunitat i tots ens coneixíem. Al meu bar s'hi feien reunions, copes... i pel tema de l'habitatge ha desaparegut aquella familiaritat del principi. Els polítics fan molts debats i prometen moltes coses, però després no fan res i a nosaltres ens lleven la il·lusió. Per favor, que es preocupin de l'habitatge.