Llorenç Soler: "No pretenem dir com haurien de ser les coses, volem explicar com són i per què són així"

Entrevistam un dels tres politòlegs mallorquins que han creat el primer blog d'anàlisi sobre les Balears

Fins ara a les Balears no hi havia cap espai d'anàlisi polític impulsat per politòlegs que reflexionassin sobre la realitat insular. El portal Passes Perdudes , que han posat en marxa els mallorquins Pau Torres, Julián Claramunt i Llorenç Soler, aspira a canviar això i molt més. La intenció és crear un punt de connexió entre politòlegs illencs i altres professionals de les ciències socials per entendre millor com funciona la societat. Turisme, medi ambient, la crisi interna d'El Pi, la situació laboral dels riders i l'era digital a les Illes són alguns dels primers articles que ja es poden consultar a la web, que pren el nom d'una de les sales del Parlament. En aquesta entrevista Soler parla d'algunes claus de la iniciativa. 

Què suposa per a la societat balear la manca d'una facultat de Ciències Socials on es puguin estudiar Gestió Pública, Sociologia, Antropologia i altres disciplines similars?

Una facultat, sigui quin sigui el seu àmbit d'estudi, genera coneixement. L'absència d'aquestes carreres aquí vol dir que generam menys coneixement en aquests àmbits respecte d'altres comunitats autònomes. No tenir una d'aquestes facultats suposa, d'alguna manera, 'quedar enrere'. Sense professionals de la cosa política i social hi ha menys interessats en els problemes socials particulars de les Illes, que persistiran mentre cap persona o grup hi mostri interès. Aquest interès, sense facultat, és més difícil de generar. D'altra banda, oferir aquests graus també podria contribuir a crear un debat acadèmic, grups d'investigació i sinergies per contribuir a fer millors polítiques públiques, la qual cosa també contribuiria a fer una major rendició de comptes als nostres càrrecs públics.

L'anàlisi política a les Balears és un terreny verge on encara es poden estudiar moltes coses. D'on surt la idea de fer aquest blog?

Sí. De fet, la manca d'una facultat, com comentàvem, ha generat que hi hagi moltes coses que aquí encara no s'han estudiat. La idea de crear Passes Perdudes sorgí quan els tres fundadors del blog estàvem a la darrera etapa dels nostres estudis de Ciència Política a Barcelona i Madrid. Vàrem poder veure com la figura del politòleg està molt arrelada, la importància que tenen els grups d'investigació, la presència d'empreses especialitzades en estudis d'opinió, el comportament polític i les consultories de polítiques públiques. En canvi, miràvem cap a Mallorca i, com aquell que diu, encara no s'havia fet res. La idea surt de la necessitat que els professionals d'aquests àmbits s'interessin per estudiar fenòmens polítics i socials propis de les Illes. Es tracta d'avançar en aquest sentit.

A més d'obrir nous debats, què pot aportar la vostra iniciativa?

Fomentar el debat és fonamental per a qualsevol comunitat política que es vol entendre a si mateixa i millorar el que té. No pretenem dir la darrera paraula sobre els temes que tractam, però sí que volem encetar el meló sobre la importància de les coses que pot aportar la figura del científic social. Un dels objectius és crear una xarxa de politòlegs i sociòlegs illencs perquè a les Balears es troben a terra de ningú. La intenció és compartir opinions, idees i coneixements. El que puguem aportar ho veurem, segurament, a mesura que vagi avançant el projecte.

Per tant, amb el blog aspirau a poder crear un punt de connexió entre politòlegs illencs?

Sí, això esperam. Com dèiem, un dels objectius és crear una xarxa per conèixer-nos entre nosaltres, parlar del projecte i aportar coses de manera conjunta. Qui sap si, algun dia, Passes Perdudes es converteix en la primera passa d'un projecte més ambiciós per part d'un grup de científics socials illencs [riu]. En tot cas, si el blog només servís per conèixer illencs del nostre gremi que estan escampats per tot el món i fer aquesta xarxa, ja ho podríem considerar un èxit.

Quins perfils professionals col·laboren amb vosaltres?

Quan pensàvem sobre com fer el projecte volíem crear un grup de joves politòlegs perquè nosaltres tres ho érem. Així i tot, estam en contacte amb persones que no provenen només de la Ciència Política, sinó de la sociologia, l'antropologia i l'educació, entre d'altres. De fet, fa un parell de setmanes va col·laborar amb nosaltres un biòleg, Josep Suárez, per parlar de les mancances per implementar el decret per conservar la posidònia. En resum, el més important és col·laborar en la creació de debat sense importar la disciplina que hagis estudiat.

El debat polític sol estar molt ideologitzat. Les vostres publicacions pretenen defugir aquesta tendència? Si és així, com ho garantireu?

És un debat molt interessant del qual s'han escrit llibres perquè és una de les crítiques contínues que reben els politòlegs, els sociòlegs i altres professionals. De fet, fa poc vàrem rebre un comentari sobre això. Es critica que una anàlisi no pot ser asèptica o imparcial, que sempre hi ha una ideologia darrere. Certament, quan investigam, estam influenciats per les nostres idees des de la tria del tema que volem estudiar fins al mètode que feim servir. No obstant això, cal saber separar i fer una anàlisi al més rigorosa possible. Nosaltres no pretenem dir com haurien de ser les coses, volem explicar com són i per què són així.

En tot cas, la crítica sempre hi ha de ser present. Si a l'hora de fer l'anàlisi existeix la intenció de fer-ho rigorosament, només queda que el lector ho llegeixi amb criteri i observi que els arguments que se segueixen són raonables o pensa tot el contrari. Comptam que els lectors ens llegeixin d'aquesta manera sense creure en la bona fe del qui diu que fa una anàlisi imparcial.

Sempre s'ha dit que existeix una diàspora illenca especialment concentrada a Barcelona que implica una pèrdua no quantificada de capital humà per a les Balears. Què n'opinau?

Potser hi ha part de raó. Quan vius allà hi trobes una quantitat infinita d'illencs. Mai no s'acaben, i més si t'agrada anar a l'Espai Mallorca. Però és cert que molts queden allà treballant quan acaben el grau, el màster o el doctorat. Segurament pugui ser el símptoma d'un problema que està a l'ordre del dia a les Illes, i és l'existència d'una estructura productiva centrada en el turisme i que premia la baixa qualificació. En canvi, Barcelona, Madrid i el País Basc tenen estructures productives més diversificades, i un no s'ho pensa dues vegades quan té l'oportunitat de treballar en allò que li agrada, que és la seva passió. Allò que ha estudiat. 

És una llàstima que quan un torna a Mallorca l'oferta laboral que l'espera no sigui precisament el motiu de tornada, però amb això no dic que tots els que tornen facin feina d'una cosa que no els agrada. També hi ha altres coses, com ara la família les amistats o la mateixa illa, que paguen la pena tornar-hi.

EDICIÓ PAPER 27/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF