Joan Rigo Bonet: "El cop d'estat de 1936 enfrontà les dues famílies que vivien a Cabrera"

Entrevista amb l'autor del llibre que narra els fets ocorreguts a l'Arxipèlag durant la Guerra Civil i les conseqüències que patiren els seus habitants

Joan Rigo Bonet (l'Alqueria Blanca, Santanyí, 1950) va enregistrar l'any 1992 unes converses amb el seu oncle Jeroni, el germà gran de la seva mare, Bàrbara Bonet. Del seu testimoni, i després d'una intensa tasca de recerca que el va fer recórrer gran part de la Península, aconseguí el material necessari per publicar el 2008  Els de Cabrera (1936-1946), editat per Documenta Balear. Enguany ha tret una reedició actualitzada i més completa del llibre, que narra com va ser la Guerra Civil a l'illa i les conseqüències que patiren els seus habitants, entre els quals hi havia la seva família, que s'establí a Cabrera com a amitgers de l'arrendatari Damià Suñer el 1932. A través del drama familiar, Rigo també descriu amb detall el sistema d'esclavisme que enriquí el règim franquista. 

Quins fets ocorreguts a l’estiu de 1936 varen capgirar la vida dels habitants de Cabrera?

S’hi produí un cúmul de casualitats, però hi va haver dos episodis centrals: el 30 de juliol, un hidroavió republicà amara d’emergència en aigües de Cabrera i els sis tripulants són fets presoners, i l'1 d'agost una expedició de dos submarins i un remolcador enviada des de Menorca recupera Cabrera per a la República i allibera els aviadors. Dies després, un centenar de milicians republicans ocuparien l’illa.

Quines conseqüències patiren els cabrerencs?

L'1 d’agost els republicans feren embarcar els soldats del destacament de Cabrera, un comandant retirat i Damià Suñer amb dos dels seus fills. El gran, Joan, era falangista i havia intervingut en la captura dels aviadors republicans. En arribar a Menorca, tots quatre varen ser assassinats per un grup d'exaltats. Més endavant, s’inicià la persecució dels nacionals contra la família Bonet i altres persones per les seves idees i per haver fet costat a la República.

Què va implicar l'arribada dels milicians a l'illa?

Els milicians varen imposar un nou ordre a Cabrera i prohibiren als Bonet –que eren els amitgers– donar als arrendataris –els Suñer– els productes que els corresponien segons tenien acordat. Això va erosionar les relacions entre les dues famílies. Després del fracàs de l'expedició d'Alberto Bayo a Mallorca, el 5 de setembre de 1936 els republicans evacuen Cabrera i obliguen els homes que hi quedaven a embarcar amb ells cap a Menorca. Entre els que se n'anaren hi havia Marc Bonet i els seus fills Jeroni i Antoni. Aquell dia a Cabrera hi quedaven només les dones i nins de les famílies que hi residien i que tornaren a Mallorca una setmana després.

Per què l’illa es va convertir en una reproducció de la Guerra Civil a petita escala?

El cop d'estat de 1936 enfrontà les dues famílies que vivien a Cabrera, els Suñer i els Bonet, que durant anys havien conviscut pacíficament. Arran d'aquells fets, quedarien enfrontades en els dos bàndols de la guerra: els primers amb els nacionals i els segons amb la República. 

Després de tants anys, encara perdura l'enfrontament?

No em consta cap mena de relació entre les dues famílies després de 1936. En els darrers anys, però, sí que hem tingut algunes trobades, sempre cordials, un net de Damià Suñer i jo mateix.

Com varen patir la repressió les dones de la família Bonet?

La mare, la meva padrina Maria Barceló i la filla gran varen passar tres mesos tancades a Palma, acusades de fer propaganda comunista, i hagueren d'abandonar els dos fills petits a Santanyí. La família també va viure la separació dels homes durant la guerra perquè passaren a Menorca i després foren empresonats. A partir de 1943, el pare estava tancat a Palma, mentre que els dos fills eren traginats per presidis i camps de treball forçat de mitja Península fins al 1946.

En aquesta nova edició heu aprofundit més sobre la causa 1029/36. Què suposà aquesta instrucció?

El procés és un exemple de com el franquisme convertí el sistema judicial en una peça més de l'engranatge repressiu i de l'ús pervers que en va fer a través de la persecució de les persones per la seva ideologia, una instrucció grollera i arbitrària i el despotisme de les sentències. Els Bonet són condemnats a reclusió perpètua per haver votat les esquerres el 36 en el cas del pare i per haver estat soldats de la República en el cas dels fills.

Al llibre també parlau del treball esclau que patiren moltes persones contràries als colpistes. Com ho varen viure els vostres familiars?

Després del consell de guerra de 1943, Jeroni i Antoni Bonet varen ser enviats a la Península adscrits al que consider el major sistema d'explotació laboral que hi ha hagut a l'Espanya contemporània: la redempció de penes pel treball. Durant anys, varen ser traginats com a bestiar per presons de mitja Península i obligats a fer treballs durs i perillosos. Al País Basc varen picar pedra a carreteres i vies de tren i a la província de Zamora varen excavar els dos túnels del canal Toro-Zamora.

Recordau que els guanys obtinguts a través del treball esclau encara perduren en l'actualitat i que els damnificats no han rebut cap compensació.

El franquisme esclavitzà prop de 400.000 presos republicans, que generaren beneficis mil milionaris en euros actuals. Els guanys varen ser sobretot per a l'Estat, però també per a institucions com l'Església i empreses privades. Moltes fortunes actuals, incloses algunes de l'Íbex, s'aprofitaren del patiment dels presos i de les seves famílies. A més, moltes infraestructures i obres fetes per ells són útils en l'actualitat. El canal Toro-Zamora, on treballaren els germans Bonet, n'és un exemple. Aquesta obra ha estat i és actualment d'una importància vital per a l'economia de la regió; encara el 2003 el Ministeri de Foment hi invertí 5.000.000.000 d'euros en reformes. Els presos treballadors del franquisme no han rebut mai cap compensació econòmica ni el reconeixement que mereixien.

Però això no ha estat així a tots els països que han patit dictadures.

A Alemanya les empreses que s'havien aprofitat de presos esclaus en el Tercer Reich varen ser obligades a indemnitzar-los amb quantitats multimilionàries. Cal considerar que a Alemanya la relació laboral del pres era amb l'empresa, mentre que en el franquisme era amb l'Estat, al qual l'empresa llogava els presos. La reparació d'aquesta injustícia pertocaria, per tant, a l'Estat o al Govern.

Què ha suposat per a vostè escriure el llibre?

S'originà amb unes converses que havia enregistrat l'any 1992 amb Jeroni. Ell contava una història familiar que se'ns havia amagat durant dècades. Jo volia saber què havia passat i, com més gratava, més sentia la necessitat d'aprofundir en la recerca. Vaig fer la ruta que havien fet els meus oncles Jeroni i Antoni per mitja Península, visitant les presons per on havien passat i les obres on havien treballat com a esclaus en els anys quaranta. També vaig entrevistar testimonis orals i vaig consultar arxius. El llibre m'ha permès retre un merescut homenatge a la família de ma mare, els Bonet Barceló.

Quines conclusions heu tret després de fer aquesta investigació?

En destacaria dues: la primera, que la motivació econòmica va tenir un pes capital en la repressió franquista; la segona, que el silenci imposat als vençuts per part del règim franquista va ser cruel i inhumà. La impossibilitat de contar allò que havien viscut i que donava significació a les seves vides els impedia superar el trauma.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF