Víctor Chito: "Una bona fotografia és aquella que t'atrapa, però no saps dir per què"

PalmaVíctor Chito és fotògraf professional. Assegura que la seva feina no es pot fer sense passió i reconeix que l'amor per la fotografia li ve des de ben petit. Ha treballat en el món de la moda, però actualment es dedica a immortalitzar un dels dies més importants en la vida de les persones: les noces. Pròxim, natural i atrevit, es considera un fotògraf innovador que s'allunya del que és convencional.

D'on ve la vostra passió per la fotografia?

— Neix d'una cosa tan senzilla com la de voler guardar records d'alguns moments de la meva infància. Al principi no es tractava d'una cosa artística, era més aviat una qüestió melancòlica, ja que en fer una fotografia realment estàs guardant un instant únic per al futur.

Quan i per què vàreu decidir dedicar-vos al món de la fotografia nupcial?

— Una amiga de la infància es casava i no volia un fotògraf convencional. En aquell moment feia feina en el sector de la moda i no entrava en els meus plans fer noces. Aquesta persona em va donar llibertat per fer la meva feina i això em va seduir molt. Després d'aquell dia ja no he deixat de treballar en el món de la fotografia nupcial.

Els noviis solen triar el fotògraf pel seu estil personal, com definiríeu el vostre?

— No sabria definir-lo, supòs que és com som jo: natural, pròxim i atrevit. Després de molts anys, he entès que, més enllà de la part tècnica, el més important és el que el fotògraf transmet des del punt de vista personal.

Teniu alguna rutina o metodologia per afrontar la vostra tasca en un dia de noces?

— El dia anterior prepar i revís tot el meu material. La clau de tot és anar amb temps. No m'agrada fer feina amb presses. Així, fa que tot surti millor i d'una manera més relaxada. Després, es tracta de fluir amb el que va succeint durant l'esdeveniment.

Quina captura no pot faltar en cap dels vostres treballs?

— Més enllà de la parella, els amics, la decoració... tenc predilecció per fotografiar els més petits i, sobretot, els padrins i les padrines. Com a anècdota, diré que en el meu dossier, quan faig referència a la meva filosofia de treball, xerr d'aquest tema i el títol és 'La foto que sempre vaig voler amb la meva padrina'. Quan faig fotografies als noviis, sempre pens que m'encantaria tenir imatges així amb els meus padrins.

Què fa bona una fotografia?

— Una bona fotografia és aquella que t'atrapa, però no saps dir per què. Potser és aquella foto 'robada' que capta la veritable essència de les persones. Aquella fotografia en la qual et reconeixes.

Quina és la part més satisfactòria de la vostra professió? I la més complicada?

— El moment més satisfactori és quan t'acomiades de la parella i veus en la seva mirada l'agraïment per la feina feta. El més normal és que els noviis, inicialment, pensin que se sentiran incòmodes, però quan t'acomiades d'ells i t'abracen dient-te un "gràcies, de cor" això és molt especial. En canvi, la situació més complicada és quan reps un missatge d'una parella que vol comptar amb tu per aquest dia tan especial per a ells i els has de dir que no perquè ja tens aquella data ocupada. Això em fa molt de mal.

Amb una feina com la vostra, haureu viscut molts moments especials. Ens en podríeu contar algun que us hagi marcat?

— M'encanta veure que, en moments de celebració o de felicitacions, les parelles continuen recorrent a les meves fotos o que utilitzin anys després una foto de perfil a les xarxes socials que els hagi fet jo. Però si he de triar un moment especial que m'hagi marcat, sens dubte és quan una parella que em va contractar va haver d'avançar les noces perquè la mare de la novia patia la malaltia de l'ELA. L'arribada de la novia pel passadís amb la seva mare va ser molt emotiva. No ho oblidaré mai.

Quins consells donaríeu a algú que vol començar en el món de la fotografia?

— Li diria que, si la fotografia és veritablement la seva passió, no deixi de lluitar mai per allò que estima. Amb feina, dedicació i il·lusió, tot arriba.

Quins són els vostres projectes de futur?

— Cada any, quan acab la temporada, analitz en quin punt estic, cap on vaig i quines decisions vull prendre per continuar fent el que em ve de gust en cada moment. El meu projecte es pot resumir en el fet que vull trobar un equilibri entre la meva vida personal i la meva vida laboral. Vull mantenir la il·lusió que tenc pel meu ofici i he entès que això va estretament lligat a ser feliç fora del món laboral. Continuaré capturant records per als altres. Encara queda Víctor Chito per molt de temps.