AVUI CONEIXEM

"A Mallorca hi ha molt de potencial musical i molt poc espai on explotar-lo"

Clara Fiol va rebre el premi a l'artista revelació en els darrers Premis Enderrock de la Música Balear

Clara Fiol (Palma, 1995) és l'artista revelació dels Premis Enderrock de la Música Balear. Músic, cantant i poeta. Va publicar el seu primer poemari, 'Miloques i rabasses', el passat mes de setembre. També acaba de fer públic el disc 'Silueta', que ja està disponible a plataformes digitals com Spotify i que s'estrenarà formalment el 27 de gener al Harlem Jazz Club de Barcelona en el marc del festival Barnasants. Clara Fiol signa aquest EP juntament amb el guitarrista Joan Vallbona atès que varen guanyar plegats el concurs ONA Musicat. 

Acabau de guanyar el premi Enderrock a l'artista revelació, heu publicat un EP, un llibre de poesia... Viviu un moment dolç? 

És un moment en què s'ajunten els fruits d'una feina que fa molt de temps que faig i estic molt contenta. Són un seguit de coincidències, que tot això passi alhora. Fa quatre o cinc anys que hi faig feina.

'Silueta' i 'Miloques i rabasses'. Disc i llibre. Entenem que han estat dos processos paral·lels. 

No sé si són paral·lels, però tots dos reflecteixen la curolla que tenc ara mateix. El vincle entre els dos soc jo. El que ocupa les meves reflexions ara mateix és la tradició i la voluntat de revisar-la. No parlam d'actualitzar-la, no soc així de pretensiosa, però sí acostar-m'hi des de la perspectiva d'una dona jove que viu a Barcelona el 2018.

El llibre és vostre, però el projecte musical és compartit amb el guitarrista Joan Vallbona. Com és la vostra relació artística? 

Amb en Vallbona vàrem gravar el disc perquè ens ho permeté el fet de guanyar el premi ONA Musicat d'Ona Mediterrània. La trobada, la qüestió interpretativa, té una autoria. En Joan és imprescindible perquè és l'autor del document sonor, tot i que la música i la lletra siguin escrites meves. M'ha ajudat molt, és un projecte compartit.

Les idees de volar i d'arrelar, de miloques i de rabasses, són molt presents a la vostra obra. Què us les evoca? 

Es tracta d'aquesta cosa de la tradició, de la meva sensació de començar a fer arrels a Barcelona i ja no ser del tot a Mallorca. No vull que allò, aquella part mallorquina, es perdi. Però tampoc no vull que sigui com un museu. Vull que vagi cap amunt, cap endavant. Que no sigui sempre el mateix. Després hi ha 'Silueta', que és el títol d'una cançó. La creació artística és el perfil dels molts que no es poden dir. Tot el producte artístic que jo pugui ensenyar és una superfície i tota la resta, tota la profunditat, la posa qui ho escolta.

Com és aquesta vida a cavall entre Mallorca i Barcelona, això de tenir persones i projectes allà i aquí? 

La vida quotidiana la tenc tota a Barcelona, però per la mirada, per la qüestió artística, no em puc oblidar d'allà on venc. És això. Ho tenc molt present perquè moltes de les imatges són coses que he viscut. I la llengua. La tenc molt present. La meva llengua neix a Mallorca, inevitablement sempre me'n vaig allà.

Us fa por ser una espècie de Neus de 'Mai neva a Ciutat', si un dia tornau a l'illa? Aquesta sensació de contrast i estranyesa de tornar a Mallorca després d'una temporada llarga a fora... 

He de mirar 'Mai neva a Ciutat', encara no l'he vista. Sí que crec que em passaria, això que deis. Ja fa sis anys que som a fora i és quan he començat a decidir per mi mateixa. He construït perquè jo decidia. He començat a ser autònoma. Ara, el meu dia a dia té poc a veure amb allò que jo era fa sis anys, no té relació amb la Mallorca que hi ha ara.

Teniu un altre projecte, Marala. Què ens en podeu explicar, com el valorau?

Ho duim 'de puta mare'. És un projecte que és gros. Crec que ara mateix Marala, que és l'únic que no té cap fruit immediat, és el que té més força en el meu dia a dia. La resta ha explotat ara, però jo tenc moltíssima energia enfocada cap a Marala i crec que en podré recollir fruits. Hi estam fent molta feina, tot s'encamina, tenim ganes de treure un disc aviat... Els fruits sempre arriben més tard que la feina i jo crec que arribaran molts de fruits. La feina que faig amb Sandra Monfort i Selma Bruna, per això els vaig voler dedicar el premi Enderrock, és molta i elles són molt referents.

També vàreu guanyar el premi Ona Musicat de l'emissora Ona Mediterrània. Quan agraíeu el premi, dèieu que faltaven espais i circuits perquè floreixi la música a Mallorca. Com són, aquestes mancances?

Em va emocionar molt la gala dels premis Enderrock perquè vaig coincidir amb molts de músics que normalment no coincidim. Hi ha molt potencial i molt poc espai on explotar-lo. Hi ha músics que se'n van a fora o que no saben com han de tornar. Hi ha activitat musical, però hi ha molta més qualitat musical. És una llàstima que la gent hagi d'anar a fer concerts a fora perquè, si no és a un hotel, fa mal trobar espais i un circuit. 

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF