Maria Ramis: "Els artistes prehistòrics no tenien orgull, creaven per a ells mateixos"

Entrevista amb la ceramista felanitxera que dirigeix el taller-escola de Call Vermell, ubicat al centre del poble

Maria Ramis Vidal (Felanitx, 1961) es va graduar en Ceràmica a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma el 1983. Tres anys després, començà a dirigir la botiga i taller-escola de ceràmica Call Vermell, ubicat al centre del seu poble natal. Tot i que no té un rètol identificatiu a la façana, tothom sap on és, com diu. 

Quina és la vostra principal font d'inspiració?

La prehistòria mediterrània m'interessa molt d'ençà que estudiava Història de l'Art a Batxillerat. La simplicitat de les pintures i la necessitat que aquelles persones tenien per expressar idees abstractes m'ha atret sempre. També em sembla rellevant que amb menys recursos fessin aquelles obres. 

Quina rellevància té l'art per a les persones?

Amb tots els problemes que tenim ara, sembla que l'art és el darrer que es necessita, però crec és una necessitat humana. Supòs que els artistes prehistòrics també pintaven per aquest motiu. És una llàstima que la història de la prehistoria estigui tan descuidada a Mallorca, a diferència de Menorca. Vas a veure talaiots i molts estan mal cuidats i plens de brutor malgrat que són uns elements únics.

Què pot aportar avui dia l'art prehistòric?

Aquelles persones volien dir alguna cosa però ara, l'art, cada vegada és més vanitós, també els artistes. Es dona més importància a allò que diran que a l'obra i per això té importància la representació simple i espontània de l'art prehistòric, que no cercava artificis. Aquells artistes no tenien orgull, creaven per a ells mateixos.

Ver esta publicación en Instagram

Plats

Una publicación compartida de Call Vermell Ceràmica (@call_vermell_tallerceramic) el 22 Sep, 2020 a las 2:33 PDT

També us heu interessat per altres períodes històrics. 

Vaig investigar els grafits de vaixells a l'Edat Mitjana. Molts es troben a presons de castells i potser que això sigui perquè els reclusos els dibuixaven com una projecció de la llibertat que tant anhelaven.

Què diferencia el vostre taller d'altres?

M'agrada més el procés creatiu, però les classes són un complement perquè viure de l'art és difícil. Vàrem obrir el 1986 amb la idea de muntar un taller-botiga a la planta baixa de la casa dels padrins, que abans havia estat una esparteria. Tenim experiència, feim classes a la carta i els horaris són flexibles. És una de les raons per les quals venen estrangers que passen temporades a l'illa.

La ubicació, al centre del poble, és important.

No tenim rètol, però tothom ens coneix. Tenim l'avantatge que al mercat dels diumenges ve molta gent a Felanitx i estic ubicada al mig del carrer Major.

Feis servir materials de quilòmetre zero?

És molt difícil treballar amb argiles locals perquè a Mallorca no n'hi ha de bones. Les que tenim a l'illa són per Vilafranca, però es fan servir sobretot per a la construcció, mentre que les de Pòrtol són per a ús dels tallers de la zona. Per fer feina no trob pastes de quilòmetre zero que em permetin cobrir les necessitats. Si vols fer ceràmica a alta temperatura, el material d'aquí no serveix. Pots agafar fang local i fer experiments.

Ver esta publicación en Instagram

Amulets fenicis by Call Vermell

Una publicación compartida de Call Vermell Ceràmica (@call_vermell_tallerceramic) el 30 Mar, 2020 a las 12:31 PDT

Sou membre de l'Associació de Ceramistes de Catalunya. Per què no n'hi ha una de pròpia a les Balears?

Fa anys l'Escola d'Arts i Oficis, quan encara existia, aglutinava el sector de ceramistes illencs. Ara, però, els joves que volen cursar aquests estudis han d'anar a la Península. Hi va haver un intent de fer una associació, però finalment va desaparèixer. L'associació em permet estar en contacte amb altra gent i fer coses conjuntament.

La Nit de l'Art de Felanitx ha anat agafant força. Pensau que està ben encaminada per potenciar l'art local?

Els darrers anys venia tanta gent que arribava a ser una mica aclaparador i s'estava desvirtuant un poc el sentit de l'esdeveniment perquè només era vist com un vespre per sortir i fer vida social. En canvi, aquest estiu els que han vingut ho han fet per veure les exposicions.

Què pensau de la conversió del Celler Cooperatiu en un centre d'art internacional amb la figura de Miquel Barceló com a imant?

Ho veig bé perquè si es fa una bona reconversió, pot animar el poble, que està en decadència. Però ho veig com una cosa molt llunyana, no sé si ho arribaré a veure. Manquen doblers i l'edifici està molt degradat.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF