Avui coneixem...
Microsites 18/10/2021

Alejandro Javaloyas: "Fer hamburgueses és molt similar a pintar un quadre"

5 min
El pintor Alejandro Javaloyas al seu estudi.

Palma180 grams de vedella gallega, formatge maonès, herba sana, figues seques macerades amb rom, enciam i allioli suau. Aquests són els ingredients de La Mallorquina, una de les sis hamburgueses que figuren a la carta de Raimundo Burger. Alejandro Javaloyas va posar en marxa el negoci el 2017, i des de llavors no ha fet més que créixer fins a convertir-se en una parada obligatòria per als amants de les hamburgueses gurmet. Malgrat l'èxit, els mesos de confinament varen fer que Javaloyas tornàs a connectar amb la seva gran passió: la pintura. Enguany ha venut el 90% de l'empresa per dedicar-se en exclusiva a l'art, que tant l'ha influït a l'hora d'elaborar la carta del restaurant ubicat al barri de la Gerreria de Palma.

Com heu passat de ser el gerent de Raimundo Burger a dedicar-vos a la pintura?

— Sempre he pintat i vaig anar a una acadèmia d'art fins a 18 anys. Cada horabaixa feia classe amb la pintora Malena Tous al carrer d'Aragó. També he estat molt cinèfil i vaig acabar estudiant cinema a Barcelona. En canvi, mai no havia tingut un esperit emprenedor, Raimundo va ser com un accident. Després de viure a Berlín i Helsinki, on vaig fer feina relacionada amb la cuina –perquè també m'agrada molt–, vaig tornar a Mallorca. La restauració és el que tenia més sortida, i em vaig llançar a la piscina. Som molt perfeccionista i, si m'hi fic, m'hi fic. Un restaurant requereix molt de temps, i des que vàrem obrir el 2017, vam anar ampliant l'horari cada vegada més i més fins que al final passava 100 hores a la setmana fent-hi feina. La restauració absorbeix molt, no n'ets conscient durant el procés, però així i tot no en canviaria ni una coma.

Deis que la pandèmia us ha canviat la manera de veure la vida. De quina manera? 

— Durant el confinament vaig tenir molt de temps lliure, em vaig veure forçat a demanar-me com havia acabat fent 100 hores en un restaurant, abandonant tot allò que també forma part de la meva identitat i la vida social. Els dos mesos de confinament vaig reprendre els dibuixos, el piano, les coses que em fan feliç. Som agnòstic, malgrat haver anat a una escola catòlica. Quan faig alguna cosa creativa, és un moment d'estat de consciència diferent, m'abstrec. Entr en una altra dimensió. Pintar em fa molt feliç, i m'ho vaig replantejar tot. La pandèmia va suposar el moment per repensar què volia ser de gran. Amb els doblers que he guanyat, em vull dedicar a la pintura; esper fer un ofici de tot això.

De quina manera us satisfà pintar? On aconseguíeu aquesta satisfacció quan éreu gerent de Raimundo?

— Fer l'hamburguesa del mes i dur les xarxes socials és la part més creativa, i encara me n'encarreg jo. Però recollir taules i dur el negoci és molt dur. El desenvolupament del projecte, la creació de la marca i dissenyar l'interior del local va ser fantàstic, però una vegada fet, i amb el restaurant que anava tot sol, hi havia poques interaccions. Afortunadament, Raimundo funciona molt bé i no provoca sobresalts.

Aplicau la vostra concepció de l'art a l'hora de fer hamburgueses? Les considerau una obra d'art?

— Totalment, són una obra d'art. Fer una hamburguesa és un procés molt similar a fer un quadre; vas provant i de vegades surt perfecta i altres pics tot el contrari. Has d'anar descartant. Fer hamburgueses i pintar connecta amb la meva part creativa.

Quina és la vostra hamburguesa perfecta?

— Som molt clàssic pel que fa a la gastronomia, abans era més remirat. Amb l'edat he tornat més carca. Una hamburguesa és com el pa amb oli, no et pots amagar. Has de tenir un bon pa, i a Raimundo ens el fa Lluís Pérez. També cal tenir molt bona carn i defugir de processats. Tenir elements casolans i controlar la cocció.

Creis que el model d'èxit de Raimundo us pot servir com a pintor?

— Hi ha una part de gestió de negoci que sí que em pot servir. De fet, això sol mancar entre els autònoms, suposa una barrera en el seu camí. La capacitat diagnòstica i d'adaptació me l'enduc. Però una cosa és un restaurant tan comercial com és Raimundo, i l'altra és el món de la pintura, que és un nínxol de mercat concret. Hi ha més relació entre un pintor i un restaurant amb una estrella Michelin.

Què ha de tenir la pintura per aconseguir emocionar-vos?

— La meva formació és molt clàssica, acadèmica. Vaig fer servir grafit, pastel i oli, però des de molt jove connectava emocionalment amb el formalisme espanyol dels anys seixanta. No exager si dic que d'adolescent anava dos pics per setmana a la fundació Joan March del carrer de Sant Miquel, on possiblement hi ha la millor col·lecció d'Espanya d'aquest estil que tant m'agrada.

Tres dels seus quadres exposats a Uco Bakery.

Si només poguéssiu pintar un lloc de Mallorca, quin seria i per què?

— El lloc més emblemàtic que em ve al cap és la vista de Palma des del Molinar. És una cosa que tinc molt present, perquè som llonguet. Vaig moltíssim a veure la mar des d'allà. Les vistes cap al castell de Bellver són icòniques del que és per a mi Ciutat i Mallorca.

I, si només poguéssiu menjar una cosa, quina seria?

— Gelat de Ben & Jerry's, una cosa molt ianqui i actualment gens artesà. Som molt golafre.

Ara viviu a Tolosa, però a París han fet estada alguns del millors pintors més reconeguts. Per què no heu triat aquella ciutat?

— Vaig conèixer el meu al·lot a Raimundo el 2017, quan va venir a sopar com a client. Ell és francès i vam mantenir una relació a distància. Treballa en la indústria aeronàutica i no pot trobar res semblant a Espanya. Hi vaig anar per amor. El circuit de galeries i arts és més petit que a Palma, on és sorprenent la quantitat de moviment que hi ha ara relacionat amb els estrangers. La meva intenció, però, és continuar connectat a Palma.

Com definiríeu el vostre estil pictòric?

— Paisatges abstractes. La manera d'entendre l'espai pictòric és a través de la idea de navegar dins el quadre, mentre el fas és un paisatge tridimensional, un espai oníric transitable. Després no tinc ni idea de com el veu la gent, la percepció serà diferent.

Quins són els vostres referents artístics?

— Fernando Zóbel m'agradava molt d'adolescent. No saps si els seus dibuixos són muntanyes amb boira o una abstracció. És una cosa que en els meus quadres també intent transmetre. D'altres que també m'interessen són Heather Day, Thorbjørn Bechmann i Frederic Anderson.

Després d'exposar a Uco Bakery, a Palma, quins plans teniu?

— Aquesta està muntada fins al 30 d'octubre, però en prepar una altra Tolosa a final de novembre. Després cercaré un espai per fer alguna cosa a Palma; afortunadament ara estic pintant molt.

stats