Samuel Pinya, una vida entre ferrerets

El biòleg i professor de la UIB és un dels principals experts en aquesta espècie endèmica de les Illes Balears

Samuel Pinya (Palma, 1979) du gairebé tota la seva vida professional dedicat a l'estudi del ferreret ('Alytes muletensis'), una espècie endèmica de les Illes Balears en perill d'extinció. Malgrat que fa més de devuit anys que s'hi dedica, el ferreret encara dona sorpreses a aquest biòleg i professor de la UIB, que ha estat capaç d'identificar els exemplars individualment gràcies al seu patró de coloració.

Com va començar el vostre interès pel ferreret?

L'any 2003 tenia una consultora ambiental i treballava per a diferents administracions. Va ser llavors quan el Servei de Protecció d'Espècies del Govern em va oferir una tasca de seguiment i conservació del ferreret. M'hi vaig dedicar fins a 2008, quan vaig començar la meva feina com a tècnic al Paratge natural de la serra de Tramuntana. Així i tot, vaig continuar estudiant el ferreret en el meu temps lliure, i després a la meva tesi doctoral, 'Biologia i conservació del ferreret'.

Què té d'especial aquesta espècie?

En primer lloc, és endèmica, i no la trobam en cap altre lloc fora de Mallorca. L'element negatiu és que està en perill d'extinció i cal que l'administració hi dediqui recursos especials per a la seva conservació. Em va sorprendre molt al principi que hi havia una gran manca de coneixement del ferreret, sobretot dels adults i de com s'organitzaven les poblacions.

Quina és actualment la situació del ferreret a Mallorca? 

Si ho comparam amb principis dels anys noranta, les coses han millorat. Actualment hi ha una trentena de poblacions, xifra que suposa el doble que llavors. Però part estan en regressió per manca de manteniment. Això passa sobretot amb les poblacions artificials, que requereixen cures constants. La situació de les poblacions naturals no és tan dolenta.

Quines són les principals amenaces per al ferreret?

La més important és la serp d'aigua ('Natrix maura'), que continua activa. Per això el ferreret encara està en perill d'extinció, perquè l'amenaça no ha canviat. De fet, ara també faig feina amb serps, perquè si entenem l'ecologia de l'espècie i la seva activitat podrem saber per què arriba als torrents i podrem gestionar millor aquesta situació.

Quina ha estat la satisfacció més gran que us ha donat l'estudi d'aquesta espècie?

Quan passes tants d'anys estudiant un animal, l'acabes estimant. Jo vaig a comprovar de quatre a sis vegades cada any com està cada població, i identific els exemplars un per un gràcies al color i la forma. Alguns exemplars els conec des de 2006, i comprovar que continuen vius és una satisfacció. El procés d'estudi m'agrada molt: arribar a llocs silenciosos i escoltar el seu cant és molt especial.

On és més conegut el ferreret, dins o fora de les Balears?

A fora, sense dubte. En qualsevol congrés a l'estranger pots conèixer persones que han estudiat el ferreret. Les tres tesis anteriors a la meva són d'estudiosos d'Anglaterra. De fet, la meva ha estat la primera realitzada per un espanyol. A més, els principals recursos per investigar el ferreret han vingut de fora. Ara tenim el finançament de Ferrer Hotels, i és la primera vegada que una empresa mallorquina ha dedicat recursos a l'estudi del ferreret.

Quin futur li espera al nostre amfibi?

Depèn del que estigui disposat a fer l'ésser humà. Per mantenir-lo, necessitam anar a les poblacions i controlar-les. Per exemple, la població del torrent de na Mora va minvar fa dos anys de 10.000 exemplars a poc més de 1.000. Llavors vàrem agafar 22 serps d'aigua a la zona. Si no ho haguéssim fet, aquesta població hauria desaparegut del tot. Hem de pensar que les serps se'n mengen les larves, i també impedeixen que els adults es reprodueixin. No ho fan perquè marxen.

S'ha dedicat la UIB a bastament a l'estudi del ferreret?

Això no depèn de la universitat sinó que un professor decideixi investigar. Els anys 1996 i 1997 es dugueren a terme investigacions genètiques, però fins ara no hi havia especialistes. Això sí, els alumnes sempre han estudiat la problemàtica de l'espècie i han fet sortides per observar ferrerets.

Teniu alumnes que vulguin continuar amb aquesta línia de treball?

Form part del Grup de Recerca d'Ecologia Interdisciplinària de la UIB, on hi ha gent jove que s'està formant en el treball de camp i que té moltes ganes de fer feina. Crec que hi haurà relleu.

Arribar a les poblacions és una tasca amb dificultats físiques...

Sí. Sobretot en el cas de les poblacions naturals, que viuen als torrents. Has de fer ràpel i baixar els torrents. L'horari també compta, ja que s'hi ha d'anar al capvespre, que és quan els ferrerets estan actius. He arribat a estar fent feina a les 3.00 hores de la matinada ficat dins l'aigua en un torrent.

Què destacaríeu de tota la feina que s'ha fet fins ara?

Hem tingut molta ajuda. Tots els que treballam amb el ferreret ens reunim cada dos o tres anys per compartir experiències i proposar noves mesures. Hi ha un vessant d'investigació, però també és imprescindible la feina dels tècnics i els naturalistes. També hi col·laboren agents de medi ambient i altres professionals. A més, cal distingir el seguiment de la investigació. Per dur a terme el primer, cal tenir un control de les larves. Investigar permet conèixer millor l'espècie i introduir millores en la gestió que en fa l'administració.

Què és el que us ha sorprès més d'aquest animal?

La seva taxa de supervivència, que és més alta del que es pensava. Els ferrerets poden arribar a viure fins a 18 anys, i això dona esperança. A més, aquesta dada també serveix per explicar que no s'hagi extingit. Poden marxar d'un lloc quan hi ha serps d'aigua, per després tornar-hi i continuar criant-hi.

Hi ha un altre fet molt satisfactori, i és que des de 2009 ja tenim les eines per diferenciar els mascles de les femelles. Hem de pensar que va ser l'any 1979 quan es va publicar el primer article que descriu el ferreret. Hem tardat trenta anys a poder distingir-los.

La massificació d'excursionistes a la Serra pot perjudicar les poblacions de ferrerets?

És més una qüestió de bones pràctiques que de massificació. Si els excursionistes van amb algú que els fa de guia, no criden i no fan les coses de qualsevol manera, no tenen per què perjudicar els ferrerets. Però és veritat que hem percebut alguns problemes en determinats torrents. Així i tot, l'aigua té més impacte en les poblacions que l'ésser humà.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF