Pep Hernàndez: "Si abans de la crisi hi havia un 80% de restauradors, ara en queda un 10%"

PalmaA les 6 h el carrer de Mont-i-sion de Palma és ben desert. La fosca que acompanya l'empedrat i els portals grandiosos hi crea un efecte fantasmagòric i especial. Un llum, a més, que il·lumina cada matí el número vuit n'augmenta el misteri. Prové del local de Pep Hernàndez Llompart, el treballador més matiner del barri. El seu taller és un d'aquests darrers racons amb història que sobreviuen al centre de la ciutat. Concretament, fa 27 anys que és allà mateix. Ara en té 56 i en fa 35 que es dedica a l'ofici de restaurador.

Què feis en el vostre dia a dia en aquest local?

Faig restauració principalment de mobles, però també de daurats. La demanda és molt variada i no és una feina mecànica perquè cada moble té la seva problemàtica diferent. És una feina un poc abstracta, hi ha molts d'estils, èpoques, fustes i materials. Has de tenir una base dels estils de cada època, del tipus de construcció dels mobles, de la fusta i els gruixos que s'empraven en cada moment. A Mallorca hi ha hagut molt de mobiliari del barroc i el neoclàssic, que per a mi és el de més qualitat.

Quin tipus de client teniu?

És particular. Són col·leccionistes, gent que a casa seva té mobles antics i els vol conservar o gent que els rep en herència i es preocupa de tenir-los bé.

Fa la sensació que ara costa trobar negocis com aquest amb tanta tradició.

Sí, per un parell de factors que hi han influït. Primer, l'edat dels artesans, que han anat desapareixent. I després, la influència que ha tingut el barri de molta gent estrangera amb poder econòmic que s'hi ha interessat i han comprat, i així s'ha anat transformant. Per exemple, ara hi ha més portes d'aparcaments que de locals perquè molts de locals que abans eren tallers ara són aparcaments, però això ho duu la mateixa evolució del barri.

Quina és la situació actual del restaurador?

Hi va haver una època en què estava molt de moda, però ara ja no n'hi ha tants. Hi va haver una moda de fer cursets, la gent s'hi apuntava i ja sabia arreglar. Abans de la crisi de 2007 tothom sabia restaurar. La crisi va fer de sedàs i els que tenien una bona base són els que han aguantat. En percentatge, si abans de la crisi n'hi havia un 80%, ara en queda un 10%.

Acabarà per desaparèixer?

Esper que no. Quan vaig començar no existia la titulació, jo vaig aprendre l'ofici del meu mestre Biel Socies durant els sis primers anys, tot i que ara convé que la gent faci la carrera. Supòs que hi ha gent que està estudiant i el dia de demà afloraran. No sé quants n'hi ha a Palma actualment, perquè jo només coneixia la vella escola. Et puc dir que en aquesta barriada n'hi havia set i, trenta-cinc anys després, només hi qued jo. No és que hagin desaparegut per falta de feina, sinó perquè han anat complint anys, s'han jubilat i no hi ha hagut successors.

Què opinau de la incidència de les grans cadenes, per exemple Ikea, que hi ha en moltes cases?

La meva opinió és molt positiva. Com més oferta hi hagi, millor per a la gent. Més que aquest factor, ha influït especialment que a Mallorca hi ha molt de moble, és un dels llocs d'Espanya on hi ha més mobiliari d'època perquè com que és una illa amb port de mar que sempre ha tingut molt de contacte amb l'exterior. Això va fer que hi hagués molt de moviment i que hi entràs molta influència italiana i francesa. Pot ser el que fa que la gent es returi més amb el moble antic és que són peces grosses i les cases cada vegada són més petites. Les dimensions del moble antic es mengen molt d'espai. No crec que les grans superfícies siguin competència. El que vol tenir mobles antics ho té clar i s'hi decanta. I no vol dir que no tingui també mobles d'Ikea, que es poden combinar perfectament.

Què és el que més li agrada d'aquesta feina?

Tot! Tenc la sort que m'agrada fer aquesta feina, la duc dedins i no em costa. Si no hi ha una passió amb el que fas, a més amb aquest tipus de feina, no n'arribes a sortir. Les coses s'han de fer amb estima. També és vera que m'ha costat molt i que mai no he tirat la tovallola.