AVUI CONEIXEM

"La música crida la part més interior i inconscient de les persones"

Patxi de la Asunción manté intactes la seva empenta i passió després de vint anys ensenyant música a milers d'infants, adolescents i adults

Fa vint anys que Patxi de la Asunción i els seus companys d'aventura obriren una escola de música a Palma, Més Música. Des de llavors, milers d'alumnes de totes les edats han passat per les seves aules. Per sort, el temps no ha desgastat les ganes d'ensenyar d'aquest violoncel·lista que defensa la passió, la il·lusió i l'esforç com a baluards de l'aprenentatge.

Com va sorgir la idea d'obrir una escola de música a Palma?

La meva dona i jo treballàvem com a interins al Conservatori de Càceres. Com que ella és mallorquina, vàrem venir a passar el Nadal de 1997-98 a l'illa. L'any nou de 1998, sortint de Can Joan de s'Aigo, vàrem parlar que ens feia molta mandra tornar a Càceres, així que ens vàrem proposar obrir una escola a Ciutat. Ho vàrem comentar amb amics i dos d'ells varen voler emprendre aquest projecte amb nosaltres, així que vàrem tornar per Setmana Santa per cercar un local. El darrer dia de viatge el vàrem trobar i aquí va començar tot. Obrírem el setembre de 1998 i el nostre primer alumne va ser un taxista que va passar per davant l'escola.

Com varen ser els començaments?

Tot va anar molt de pressa. De seguida vàrem tenir gairebé 15 alumnes, i al final del curs ja n'eren 40. Al final del segon any, vàrem arribar als 100 estudiants. Enseyàvem violí, violoncel, piano i llenguatge musical i acceptàvem alumnes a partir dels 3 anys. En poc temps vàrem haver de demanar un crèdit per ampliar l'escola. En realitat, nosaltres esperàvem que ens anés bé, perquè érem joves i dedicàvem molt de temps a la gent perquè volíem que quedassin molt de temps amb nosaltres.

Amb tants d'anys d'experiència, quina considerau que és la millor manera d'ensenyar música a un infant?

Hi ha diverses coses importants. En primer lloc, has de fer classe com t'hauria agradat que te la fessin a tu. Has d'ensenyar allò que et mou. Si tens una passió, que és la música, has d'intentar inculcar-la. Has de demostrar que sents els colors de la música. Però també has de tenir en compte els condicionants, perquè has d'estar ben format i preparat, així com tenir una visió global de les coses que implica la música. Has de contagiar il·lusió, perquè les dificultats són infinites per a les persones que es volen dedicar a la música.

Quins beneficis aporta l'educació musical als infants?

És evident, i s'ha dit moltes vegades, que és una formació molt bona per al desenvolupament del cervell, i especialment útil per a les matemàtiques, el moviment i la coordinació. Però el més bonic de la música és que crida la teva part més interior, inconscient i incomprensible. I també la preserva. Començar prest és important. Els infants que s'inicien en la música des de molt petits, no recorden quan varen començar, perquè la música ha format part de la seva vida des de sempre.

Des del principi, nosaltres treballam amb l'instrument, perquè és fonamental per a l'educació. L'instrument requereix esforç, i els nins se n'adonen ben aviat. També és molt important el vessant social de la música. Pots tocar molt bé, però si ho fas tot sol, no ho sabrà ningú. A més, quan toques amb altres persones, tens la possibilitat de contactar amb gent com tu.

Amb tants beneficis, és una llàstima que el sistema educatiu no presti més atenció a la música...

La vivència de la música és inevitable, perquè vivim envoltats de música. Però una vivència més intel·ligent fa que la teva vida sigui millor. De fet, la música hauria d'estar promoguda per totes les administracions. En primer lloc, s'hauria d'educar els ciutadans com a oients. Haurien de saber com escollir la música, quan és bona o dolenta i com escoltar-la. D'altra banda, s'hauria d'ensenyar amb instruments, que aporten una educació enorme, perquè els resultats arriben després d'un esforç, d'alguna cosa que costa treball. Trobar un professor boig per la música, inocula el seu virus en els alumnes. I és una errada gran que l'administració no hi doni un suport total. En el món que ve, les màquines cada pic faran més coses. I allò que ens diferencia de les màquines és la nostra part brillant, que s'educa amb música i art.

Quines han estat les vostres majors satisfaccions durant aquests vint anys?

Com a professor, estic molt satisfet de tots els alumnes als quals he ajudat a entendre millor què és la música. He fet de Celestina perquè estimin la música tota la vida. D'altra banda, també m'ha donat molta satisfacció que moltes persones que han passat per l'escola continuïn connectades entre elles. Des d'un punt de vista egoista, som molt feliç per haver-me pogut dedicar a allò que m'agrada tota la meva vida, perquè viure de la música és molt difícil.

Fareu alguna activitat especial per l'aniversari de l'escola?

Hi haurà un concert especial d'aniversari a final de curs, i intentarem convidar-hi a tots els alumnes i professors que han passat per l'escola perquè hi participin. El concert serà un bon moment per recuperar el contacte amb la gent i veure'ns tots un dia.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF